Divendres:
En la batalla per França:
En el bàndol alemany:
Adolf Hitler va visitar el quarter de campanya del Grup d’Exèrcits A a Charleville, Bastogne, i va pronunciar un discurs davant dels seus generals, entre ells Walter von Brauchitsch i Franz Halder. Hitler els va explicar que creia que la guerra acabaria en sis setmanes i que tant França com la Gran Bretanya acabarien firmant la pau amb Alemanya. Un cop més va lloar el paper de l’Imperi Britànic a la Història i va explicar que estava convençut de que la Gran Bretanya reconeixeria la posició d’Alemanya a Europa. El dictador, però, segons va anotar Halder en el seu Diari, va estar durant tota la jornada molt nerviós i estava preocupat pels seus propis èxits, per això, sempre segons Halder, insistia en frenar al seu Exèrcit perquè creia que els francesos s’estaven preparant des del sud. Gerd von Rundstedt va donar-li suport en aquesta idea. Finalment, Hitler va ordenar que els seus tancs arribessin només fins a Montcornet. El propi Halder va escriure deprimit en el seu Diari aquella nit, que Hitler estava tan preocupat pels seus propis èxits que temia arriscar-se i preferia abans frenar els seus exèrcits. Tot i això, Halder va criticar a Hitler dient que només aportava confusió i dubtes. Per tal de no ser criticat per les seves decisions militars, el dictador va implantar una censura a l’Alt Comandament i a partir de llavors tots els comandants varen tenir prohibit prendre decisions pel seu propi compte. A la nit, Hitler va tornar al seu quarter general de Felsennest per reunir-se amb la seva cúpula militar.
A Bèlgica:
El comandant del 6º Exèrcit alemany, Walter von Reichenau, va entrar a Brussel·les, declarada ciutat oberta. Era la cinquena capital que ocupaven els alemanys en només nou mesos.
Replegant-se des de Brussel·les cap a la cosa del Canal de Mànega, la 3º Divisió britànica del general Bernard Law Montgomery va defensar la línia del riu Dendre.
A França:
La retirada de l’exèrcit francès s’estava produint sense masses dificultats. Al matí, el cos blindat de la 1º Divisió Panzer de Heinz Guderian es va desviar cap al nord-oest i, al migdia, varen arribar al Oise, al sud de Guisa, a menys de 20 quilòmetres a l’est de Saint-Quentin. Per frenar aquell avanç, el coronel Charles de Gaulle va ordenar enviar-hi la 4º Divisió de tancs francesos amb la missió de llançar-se a l’altura de Montcornet. Al principi, l’atac de De Gaulle va ser un èxit i varen frenar l’avanç alemany que semblava imparable, però quan els alemanys varen tenir el suport dels Stuka i de l’armament blindat, el pla del coronel francès va fracassar. Al vespre, De Gaulle va tenir que replegar la seva divisió a les proximitats de Laon. En reconeixement al seu valor, aquest dia varen promoure a De Gaulle al rang de general de brigada.
Però, després de la victòria alemanya i quan estaven a prop del Canal de la Mànega, l’avanç de Guderian va quedar frenat, tal i com havia ordenat Hitler, i el general, no entenent la situació, va demanar ser rellevat del comandament. No desitjant perdre un dels seus millors generals, l’ordre d’aturar-se va ser anul·lada i les panzerdivisionen varen retornar la marxa i només les divisions de Paul Ewald von Kleist es varen aturar complint ordres. D’aquesta manera, les tropes de Guderian varen travessar l’Oise, així com el canal que enllaça aquest riu amb el Sambre. A la nit, els tancs alemanys avançaven cap a San Quintin i Peronne.
Els blindats dirigits per Erwin Rommel varen obrir una falca de 80 quilòmetres en les defenses franceses. La divisió de Rommel avançava tan ràpid que les seves unitats no tenien temps per recollir el gran número de presoners i de material.
A París, veient que els alemanys es desviaven cap al nord-oest, els ànims varen retornar. Tot i això, la capital francesa era un caos; els bars i els restaurants estaven tancats, els nens varen ser evacuats dels col·legis i molts civils marxaven cap al sud. La policia a més va començar a utilitzar fusells per patrullar pels carrers i la prefectura va llençar un avís a la població en el qual advertia que quedava totalment prohibit adquirir una arma sense llicència, inclosos armes de caça i per pràctica de tir. Els treballadors de les emissores de ràdio, tant l’estatal com les privades, també varen ser autoritzats a dur armes.
Per tal de garantir una barrera defensiva a la zona de París, es va ordenar la primera eta per inundar la conca del Nonette.
El diari clandestí comunista, L’Humanité, va treure un article en que va denunciar “la cinquena columna del capitalisme i del feixista“, advertint de que els quintacolumnistes dissimulaven les seves simpaties cap a Hitler atacant als comunistes. Segons L’Humanité, els agents del feixisme es podien trobar en el mateix govern francès.
A la nit, Paul Reynaud va pronunciar un discurs per ràdio en el qual va fer una cridar al patriotisme francès i va demanar confiança.
En el Reich:
A Alemanya:
Al matí, Joseph Goebbels va ordenar en els seus alts càrrecs del servei de propaganda que difonguessin pels mitjans de comunicació els rumors que els soldats francesos estaven desertant i que el govern de Reynaud s’estava preparant per fugir de Paris. El ministre també volia estendre el rumor de que quan ocupaven una ciutat francesa confiscaven els comptes bancaris per tal de provocar que els francesos anessin en massa a treure els seus estalvis. El Ministeri d’Informació francès va intentar contrarestar aquestes informacions afirmant que “l’enemic estava difonent rumors falsos”
Com a represàlia de l’acció del dia anterior, la RAF va bombardejar Bremen i Hamburg.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va tornar a la Gran Bretanya després de que el dia anterior hagués visitat al govern francès i hagués promès enviar 10 esquadrons de combat.
El general Edmund Ironside, cap de l’Estat Major britànic, va anotar que “de moment sembla que estem davant la catàstrofe militar més gran de la història”, fent referència a la Batalla de França.
En els Estats Units:
El govern va constituir el Comitè Nacional per la Defensa d’Amèrica Mitjançant l’Ajuda als Països Aliats per estendre la concepció del president Franklin Delano Roosevelt de que els Estats Units eren l’arsenal de la democràcia.
Diari del Tercer Reich 