Dissabte:
En la Batalla per França:
A França:
Les tropes alemanyes, que havien creuat el riu Sambre, varen arribar a Amiens, a uns 100 quilòmetres de París, ciutat a on no es parava de rebre refugiats que arribaven de Bèlgica i del nord de França. Erwin Rommel va arribar a Cambrai i els tancs de Heinz Guderian ja es trobaven a San Quintin, amb les forces de Georg-Hans Reinhardt i de Hermann Hoth pujant per la seva dreta. Set divisions blindades varen avançar cap al Canal de la Mànega sense trobar resistència. El Cos de Hoth va girar llavors cap al nord per formar un flanc defensiu mentre els altres dos cossos arribaven a la costa. Però, després de l’ofensiva del dia anterior del general de brigada Charles de Gaulle i pensant que els francesos s’estaven reforçant al sud, Adolf Hitler havia demanat aturar les seves tropes, menys les de Guderian, que s’hi va oposar fermament a aquesta polèmica ordre. A la nit, Hitler va autoritzar que les agrupacions panzer es dirigissin a les costes del Canal de la Mànega per deixar atrapats als francesos. Qui no creia que els francesos s’estiguessin reforçant al sud era Benito Mussolini, que va escriure aquell dia que el miracle del Marne de 1914 no es repetiria.
De Gaulle, però, no havia aconseguit cap victòria i estava a Laon després de veure’s obligat a retirar-se el dia anterior. A la nit, el general Gaston Henri Billotte va trucar al general Alphonse Georges per dir-li que no estava molt segur de poder mantenir el contacte entre els exèrcits del nord que operaven al nord del passadís dels panzers i els exèrcits francesos alineats al sud. Davant d’aquella greu situació, Maurice Gamelin va enviar-hi en el Ministeri de Defensa una memòria en que justificativa la desfeta francesa, però no va parlar ni va mencionar en cap moment dels errors de l’Alt Comandament.
A París, al matí, Paul Reynaud va remodelar el seu govern i l’Alt Comandament. Ell mateix es va fer càrrec de la cartera de Defensa, Eduard Daladier es va ocupar e la d’Afers Exteriors, Philippe Pétain va ser nomenat vicepresident del Consell de Ministres per acabar amb la guerra contra Alemanya, i Georges Mandel va passar del Ministeri de Colònies al de Governació. Mandel va activar una batuda massiva per buscar sospitosos de col·laborar amb els alemanys.
A la nit, Reynaud es va reunir amb l’ambaixador nord-americà William Bullit per explicar-li els últims avenços dels alemanys i per comentar-li que tenia pensat enviar una nota al president Franklin Delano Roosevelt per expressar-li la seva gratitud per tot el material de guerra que havien rebut i per recordar-li que si perdien el conflicte els alemanys no s’aturarien i Estats Units a la llarga també es veuria amenaçat. Bullit li va explicar que el President no podia declarar la guerra i que aquesta era competència del Congrés i no veia viable de moment que ho fes. Tot i això, Bullit va enviar més tard un missatge a Roosevelt en el qual li va dir que estava d’acord amb la reflexió de Reynaud de que després de la derrota dels Aliats Hitler aniria per Amèrica del Sud i intentaria posar un govern nazi a Estats Units.
Tot i que el Govern havia rebutjat abandonar París, el president del Senat, Jules Jeanneney, es va reunir amb el president de la Cambra de Diputats, Edouard Herriot, sobre aquest tema. Herriot apostava per traslladar-se a les muntanyes del centre, més segures, però Jeanneney li va recordar que l’Estat Major havia senyalat Tours com a destinació.
Els francesos varen perdre en aquella jornada a un dels seus homes més importants, Henri Giraud, que va ser empresonat pels alemanys quan va entrar a Le Cateau amb les restes del 9º Exèrcit. Giraud no sabia que les tropes alemanyes havien arribat a la ciutat feia unes hores.
A Bèlgica:
Les tropes alemanyes varen ocupar Anvers.
A Holanda:
Arthur Seyss Inquart va ser nomenat comissari del Reich per Holanda.
En el bàndol alemany:
Hitler continuava igual de nerviós que el dia anterior per la possibilitat de que els francesos poguessin contraatacar-lo. Durant aquella jornada es va discutir durament amb Walter von Brauchitsch i Franz Halder per la seva ordre de frenar l’ofensiva, ja que els dos comandants no l’entenien i no la creien convenient, tot i que no es varen queixar davant Hitler. Segons Halder, el dictador estava “fora de sí” i els culpava de tirar per terra l’operació i exposar les tropes alemanyes a l’amenaça d’una derrota. Hitler es va queixar de que es movien massa ràpid i temia que caiguessin en una trampa dels francesos. Alfred Jodl es va posar del costat del dictador perquè creia que Von Brauchitsch no havia fet res per protegir el flanc sud.
Durant aquell dia, Hitler va escriure una carta per a Mussolini per explicar-li com anava la seva operació militar.
En el Reich:
A Alemanya:
Joseph Goebbels es va felicitar a si mateix per la seva propaganda per malmetre la moral dels francesos i va afirmar que el pànic estava augmentant a París i que Gamelin havia perdut tota confiança.
La RAF va bombardejar les instal·lacions petrolíferes de Misburg,
Reinhard Heydrich va aprovar una circular que deia que els agents que ingressessin a partir de llavors a la RSHA tenien que efectuar els diferents serveis per etapes per la complexitat de l’organització.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va enviar un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt per recordar-li que estaven en una situació molt complicada, tot i que el va advertir de que estaven decidits a resistir fins al final fos quin fos el resultat a França. Li va assegurar que esperaven ser atacats pels alemanys en breu, però que esperaven resistir.
Per defensar el país, Churchill i els caps dels Estats Majors es varen plantejar la possibilitat d’enviar tropes britàniques des de llocs tan llunyans com Palestina o l’Índia a través d’un comboi naval.
A Itàlia:
A Roma, el comte Galeazzo Ciano va entregar en els ambaixadors de la Gran Bretanya, Percy Loraine, i el dels Estats Units, William Phillips, la resposta negativa de Mussolini a les peticions de Churchill i de Roosevelt de mantenir Itàlia al marge de la guerra.
Diari del Tercer Reich 