Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
L’assistent de la Cancelleria del Reich, Arthur Willy Kannenberg, va enviar-li a Adolf Hitler un estudi de 92 pàgines de la vida i el pensament del general Alfred von Schlieffen. L’estudi va ser escrit l’any 1921 per Hugo Rochs.
A Berlín, al matí, Joseph Goebbels estava disgustat pel nomenament el dia anterior de Philippe Pétain com a vicepresident del Consell de Ministres, i va ordenar en els caps del departament de Propaganda que expliquessin per la premsa i per la ràdio que el nomenament de l’antic heroi de Verdun era una maniobra política perquè considerava que un home de 84 anys no estava en condicions de resoldre res. També volia que es fessin ressò de que els francesos havien nomenat a un jueu com a ministre de l’Interior. El ministre va insistir molt en que tenien que sembrar el pànic en el poble francès i es va felicitar a si mateix en saber que milers de refugiats francesos espantats estaven col·lapsant les carreteres i els interiors de les ciutats.
A Holanda:
Els alemanys varen crear el Comissariat del Reich per Holanda i Arthur Seyss-Inquart va ser nomenat comissari del Reich a Holanda.
A Polònia:
Els alemanys varen ordenar començar la construcció del gueto de Varsòvia amb l’objectiu de tancar-hi a tots els jueus de dins i fora de la ciutat. Hans Frank va al·legar la construcció del gueto perquè, segons ell, els jueus propagaven malalties com el tifus i havia que posar-los en quarantena per raons de salut pública.
En la Batalla per França:
A França:
A la matinada, el general Henri Giraud, el comandant del 9º Exèrcit, va arribar a prop de Le Cateau, on va decidir instal·lar-hi el seu lloc de comandament. Però el general es va trobar que la ciutat havia caigut en mans alemanyes i va ser empresonat i el seu Exèrcit va deixar d’existir. Al matí, nou panzerdivisionen de la 1º Divisió blindada varen aconseguir col·locar-se entre Cambrai i Peronne, a l’antic camp de batalla del Somme i a només 80 quilòmetres del Canal de la Mànega. La 7º Divisió Panzer d’Erwin Rommel va ser l’encarregada d’entrar a Cambrai aquell dia. Però aquestes divisions es varen aturar allí per re-agrupar-se i per donar temps a la infanteria motoritzada perquè se’ls apropés.
El coronel Charles de Gaulle va atacar de nou amb els seus tancs a les tropes blindades de Heinz Guderian per frenar el seu avanç imparable. Però les tropes de Guderian estaven frenades per Hitler. Veient l’error i la vulnerabilitat si estaven aturades, el general en cap Franz Halder va poder convèncer ara sí en el dictador perquè aixequés l’ordre per enviar els tancs de Guderian a la costa del Canal de la Mànega. Quan les tropes de Guderian i les de De Gaulle es varen trobar va tornar a fracassar el pla del coronel francès, ja que els alemanys varen tenir el suports dels Stuka i d’aquesta manera els blindats de Guderian varen arribar sense massa problemes a la costa del Canal de la Mànega. Com a curiositat, el primer Focke Wulff 200 Condor va ser destruït per un caça Aliat. Quan els alemanys varen entrar a la ciutat d’Abbeville, on hi havia la central telefònica que comunicava França i la Gran Bretanya, varen tallar totes les comunicacions entre els dos països.
Veient el desastre i la incapacitat per resistir, Paul Reynaud va intentar salvar la situació nomenant el general Maxime Weygand, fins llavors comandant en cap de les tropes a Síria, cap de les Forces Armades en substitució de Maurice Gamelin, que va ser destituït per les seves derrotes. Reynaud va informar a Pétain per aquell nomenament perquè coneixia les diferències que havien tingut en el passat. Però la situació era molt delicada per als interessos francesos, ja que era impossible contenir les divisions blindades alemanyes. John Gort ja va advertir al seu govern de la possibilitat de que s’haguessin de retirar del continent i va profetitzar que el més intel·ligent era utilitzar el port de Dunkerque per dur a terme l’evacuació.
A París, a Notre Dame es va celebrar una cerimònia religiosa destinada a invocar la protecció divina. En la cerimònia i varen ser presents tots els representants del govern francès, entre ells Edouard Daladier, diputats i senadors i diversos ambaixadors, entre ells William Bullit, assegut a primera fila visiblement emocionat. L’ambaixador nord-americà es va agenollar davant l’estàtua de Joana d’Arc per oferir-li una rosa del president Franklin Delano Roosevelt. La façana de la Catedral estava coberta de sacs de sorra. La plaça de l’exterior de la Catedral estava plena de gent, fidels i no tant fidels. El vicari Roger Beaussart va pujar al pupitre i va exclamar que havien vingut a demanar-li a Déu la victòria. Amb l’estàndard de Joana d’Arc i les relíquies dels sants en alt, la processió va recórrer la nau i va sortir a la plaça.
En retornar al Ministeri de Defensa, Reynaud va saber que Weygand havia arribat a les onze del matí al camp d’aviació d’Etampes. Reynaud, Pétain i Weygand es varen reunir en el Ministeri de Guerra, en la Rue Saint-Dominique. El primer ministre li va demanar que anés a visitar a Gamelin i Alphonse Georges al quarter general de Vincennes, el lloc de comandament de Gamelin. Weygand va visitar al general Gamelin a Vincennes, que aquest li va reconèixer que entendria perfectament que el destituïssin (encara desconeixia que acabaria destituït aquell mateix dia). Des d’allí, Weygand va viatjar en automòbil a La Ferté-sous-Jouarre, on es va trobar amb un general Georges totalment devastat. Després de parlar amb el general, Weygand de les forces franceses va tornar a París, concretament al Ministeri de Guerra, on Reynaud li va oferir el càrrec de comandant en cap de les forces franceses, càrrec que va acceptar.
A la Gran Bretanya:
El primer ministre Winston Churchill va enviar el seu primer missatge radiofònic al poble britànic. Churchill va explicar que la situació a Europa era molt delicada, tot i que va afirmar que si els francesos conservaven el geni per la recuperació i el contraatac que els havia fet famosos seria possible transformar la situació, i va prometre que enviarien la Royal Air Force per ajudar França. El primer ministre també els va confiar en el seu poble de que tenia la promesa dels francesos i de Reynaud de lluita fins el final.
Durant aquell matí, Churchill va ordenar a l’Almirallat britànic que reunís gran quantitat d’embarcacions que estiguessin preparades per creuar els ports de la costa francesa. Hitler ja pensava en una retirada del Cos Expedicionari britànic. Durant aquell dia també es varen fer plans perquè unes columnes mòbils reforcessin les guàrdies en els aeroports en cas de que els alemanys llancessin paracaigudistes al país.
Diari del Tercer Reich 