Dilluns:

En la Batalla per França:

En el bàndol alemany:

Adolf Hitler li va dir a Alfred Jodl que la Gran Bretanya obtindria la pau quan volgués. El dictador ja havia especificat en aquella data les negociacions de pau amb França, en les que s’exigiria el retorn dels antics territoris alemanys. L’armistici s’havia de firmar en el bosc de Compiègne, on s’havia firmar l’armistici de 1918. El líder alemany va donar ordres de que es recuperés el vagó ferrocarril del mariscal Folch, conservat com a peça de museu, en el que els generals alemanys hi havien firmat la fi de la Primera Guerra Mundial.

Durant aquella jornada, un avió correu del Ministeri de Propaganda va aterrar a Felsennest i va entrar una bobina recent editada del noticiari cinematogràfic setmanal Wochenshau. Hitler va sortir del seu despatx per veure el noticiari al bar del poble, el Hack. El va supervisar en tres ocasions seguides i va ordenar alguns canvis. Després es va dutxar en la casa de banys de davant i va tornar al seu lloc de comandament. El noticiari sortiria el 22 de maig.

Mentrestant, durant la conferència d’aquell matí, Joseph Goebbels va insistir en seguir sembrant el pànic al poble francès. El ministre va ordenar que s’expliqués que el general francès Maurice Gamelin, que el dia anterior havia sigut destituït, havia presentat la seva dimissió perquè havia vist com de complicada era la situació i demanava entrar en negociacions i va difondre un cop més el rumor de que el govern francès s’estava preparant per fugir de Paris. També volia enviar la idea de que els francesos donaven diners falsos als refugiats de la zona de guerra.

A França:

La 2ª Divisió Panzer de Heinz Guderian va avançar amb molta força i va arribar a Amiens, a la costa del Canal de la Mànega, però varen comunicar que se’ls hi havia acabat la gasolina. Després de discutir la situació amb el seu comandant, Guderian va ordenar que es baixés fins a Abbevile i, a la nit, les forces alemanyes varen arribar al Canal de la Mànega. Els alemanys havien avançat uns 240 quilòmetres. D’aquesta manera, l’exèrcit francès i el britànic es varen quedar atrapats i rodejats per les forces de Guderian al nord de França i el sud de Bèlgica, i no tenien cap més sortida que fugir pel mar. A la nit es va saber en el quarter general de Hitler de la victòria de la 2º Divisió Panzer. El dictador va embogir d’alegria i va parlar de l’exèrcit alemany en termes elogiosos.

Aquella derrota va desmoralitzar encara més a les tropes franceses. Per fer front aquell problema, el general Maxime Weygand va decidir, abans de determinar un pla de defensa, aturar la contraofensiva dissenyada per Gamelin, que aquell mateix matí va abandonar el quarter de Vincennes després de redactar un últim informe de la situació militar, per inspeccionar ell mateix el front.

Tot i la imminent victòria per part dels alemanys, els combats continuaven amb força a l’oest de Compiègne. Com a conseqüència de les ferides rebudes, aquell dia va morir el príncep Guillem de Hohenzollern, el nét de l’antic kàiser i hereu del tro imperial.

---

Poc després del migdia, en el Ministeri de Guerra, Paul Reynaud va rebre a l’ambaixador William Bullit a qui li va reconèixer que la situació cada cop era més desesperada i li va confiar un informe segons el qual Itàlia no tardaria en intervenir en el conflicte al costat d’Alemanya. Bullit va informar en seguit al president Franklin Delano Roosevelt i li va demanar un cop més que fes tots els possibles per evitar una intervenció italiana.

A les sis de la tarda es va presentar Weygand al Ministeri de Guerra després de fer una breu visita al quarter general d’Alphonse Georges, en La Ferté-soys-Jouarre, per exposar els erros que havien comès. El comandant en cap va assegurar que la bretxa d’Arras es podria fer més petita si francesos, belgues i britànics s’unien, i es va oferir a viatjar al nord per reunir-se amb el comandant britànic John Gort, el rei belga Leopold III i els caps francesos del sector. Tant Reynaud com Philippe Pétain varen trobar aquell viatge molt perillós, però Weygand hi va insistir i va prometre tornar en 24 hores.

---

Els diaris francesos varen celebrar els canvis que s’havien produït en el govern i en l’elecció de Weygand com a comandant en cap de les forces franceses. Però no tots estaven contents amb aquests canvis. El diari clandestí comunista L’Humanité va insistir en l’edició d’aquell dia de que la quintacolumnista no tenien que aterrar en paracaigudes, ja que consideraven que estaven dins del govern francès. Un cop més, exigien que França formés un govern de pau. Precisament, el Ministeri de Defensa va enviar una ordre secreta alertant als militars en el front i a la rereguarda sobre els paracaigudistes alemanys. Segons el Ministeri, alguns anaven disfressats de francesos i donaven ordres falses.

Els diaris també varen informar que l’Ajuntament de París expediria cartilles de racionament a començaments de junt. Al principi només es varen distribuir cupons pel pa. París no parava en aquells moments de rebre més i més refugiats provinents de Bèlgica.

En el Reich:

Felix Kersten li va exigir a Heinrich Himmler que cap membre de la monarquia holandesa fos molestat per ells. Himmler així li va prometre i va complir amb la seva paraula.

A Polònia:

Els alemanys van obrir el camp de concentració d’Auschwitz, que encara estava en obres, després d’enviar-hi els primers 30 presoners, que eren “delinqüents” alemanys.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va aprovar un pla per instal·lar llocs de metralladores Bren i reixat espinós per bloquejar els carrers per protegir les oficines del govern a Whitewall i el número 10 de Downing Street per si els alemanys es volien apoderar de Londres.