Dimarts:
En el Reich:
A França:
En el quarter general de Felsennest, el comandant en cap de la Kriegsmarine, Erich Raeder, va preguntar-li a Adolf Hitler si tenia la intenció de conquerir la Gran Bretanya. El dictador li va explicar que no tenia aquesta intenció, ja que estava convençut que els britànics negociarien la pau amb Alemanya. Sabia que la Gran Bretanya tenia un imperi marítim molt poderós i que seria molt complicat conquerir les illes britàniques, però en aquella reunió va néixer la idea de l’Operació Lleó Marí, Seelöwe.
A Alemanya:
A Berlín, Joseph Goebbels estava eufòric perquè totes les emissores oficials i clandestines es dedicaven a fomentar el pànic entre els francesos, tal hi com volia, i estava convençut de que la seva campanya enfonsaria tant al govern de Paris com el de Londres. També pensava que el poble alemany estava confiat en que la victòria seria per ells.
Els alemanys varen enviar a Soldat, a Prússia Oriental, l’anomenada Unitat Especial per matar a més de 1.500 pacients ingressats en hospitals psiquiàtrics que hi havien sigut enviats allí des dels hospitals de tota Prússia Oriental. Les matances es varen dur a terme en divuit dies i, quan varen acabar, la Unitat va enviar un informe a Berlín en el que varen informar de que els malalts mentals havien sigut evacuats satisfactòriament.
A Polònia:
Reinhard Heydrich va emetre una ordre estipulant que cada comunitat jueva o gueto havia d’establir un consell d’ancians jueus, els coneguts Judenrat.
En la Batalla per França:
A França:
El primer ministre francès Paul Reynaud va declarar que “la pàtria estava en perill”, ja que els ponts del riu Mosa havien sigut conquerits a traïció per la quinta columna alemanya. Però la realitat era una altra, ja que no va ser pel mite de la quinta columna que els alemanys varen apoderar-se dels ponts, sinó que ho varen aconseguir per la incompetència militar francesa. De fet, Reynaud va admetre errors i va acusar al final del seu discurs a l’Exèrcit d‘Andre Corap com a responsable. En un desesperat intent per vendre optimisme, va afirmar que França i Gran Bretanya unides no podien ser vençudes. Aquest missatge va enfonsar encara més els ànims de la gran majoria de francesos com Simone de Beavoir o el filòsof Jean Lescure.
A més, aquell dia l’Alt Comandament francès va perdre un dels homes més importants, Gaston Billotte, que va patir un greu accident de cotxe del qual moriria més tard per les greus ferides.
En la batalla, les tropes aliades varen intentar fugir del nord de França i del sud de Bèlgica cap al sud per no quedar atrapades al Canal de la Mànega. Però en el seu intent de fugida varen ser interceptats pels soldats alemanys a Arras, que tenien ordres del OKH i del OKW d’avançar cap al Canal de la Mànega. Allí, l’11º Exèrcit francès va ser derrotat. A més, les unitats d’avantguarda de Heinz Guderian varen arribar a la costa del Canal per Abbeville, mentre les altres unitats lluitaven a Arras. A més a més, els alemanys varen arribar a Le Crotoy, una petita zona d’estiu del Canal de la Mànega, en la desembocadura del Somme. Amb l’arribada dels alemanys en aquella zona, els exèrcits Aliats varen quedar dividits per la meitat.
En aquells moments nefasts pels interessos Aliats, Maxime Weygand va arribar a la bossa que havien format els alemanys al Canal. Sembla ser que Weygand no era conscient de la realitat que l’envoltava i es va començar a posar nerviós quan va veure que no podia parlar amb els comandants, com tampoc va poder parlar amb el general britànic John Gort.
A la tarda, la British Expeditionary Force, un contingent britànic sota les ordres del general Gort i guiats pel general Martel amb 74 tancs Matilda, dos batallons d’infanteria territorial i un batalló de motocicleta, es trobava acorralat a prop d’Arras, i per trencar el cercle alemany varen dur a terme un contraatac amb la Royal Tank Regiment contra la 7º Divisió Panzer d’Erwin Rommel i la Divisió Totenkopf de les SS. Al principi, els alemanys varen abandonar el camp de batalla perquè es pensaven que s’enfrontaven a centenars de tancs i varen perdre 89 homes, però quan Rommel va assumir el comandament de les bateries d’artilleria va veure que l’enemic no era tan poderós i va aconseguir frenar l’atac britànic a prop de Beaurains i Wailly gràcies, en part, a l’arribada dels bombarders en picat i al foc dels canons antiaeris de 88 mil·límetres. La Divisió Totenkopf va aconseguir deixar fora de combat a 22 homes, tot i que en va perdre 39. La majoria dels tancs britànics varen ser destruïts al sud d’Arras, però, tot i la derrota, els francesos varen aconseguir frenar l’avanç alemany. Al final del dia, els alemanys varen ocupar les ciutats d’Arras i Amiens.
La premsa de París va acordar reduir a dos el número de pàgines, les dues cares d’una sola fulla. A les sis de la tarda va sonar a la capital durant una breu estona una alarma antiaèria.
A la Gran Bretanya:
A la nit, la policia britànica va arrestar a Oswald Mosley juntament amb 35 membres més destacats del seu partit.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el líder del Partit Comunista francès, Maurice Thorez, va redactar un manifest per expressar l’oposició del seu partit a la guerra i va dir que era responsabilitat dels treballadors alemanys combatre l’imperialisme alemany. Considerava que els francesos havien de denunciar a aquells seus polítics que havien iniciat la guerra i va acusar a la burgesia francesa d’haver causat el conflicte en “oprimir al poble alemany sota les monstruoses condicions del Tractat de Versalles“. Aquest manifest no es va poder llegir a França, però sí a Nova York i a Londres gràcies als òrgans del Partit Comunista. En els dos llocs el manifest es va titular The Daily Worker.
Diari del Tercer Reich 