Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Alemanya va firmar un acord amb Romania pel que comprarien tot el petroli produït a Plotesti.
Durant aquella jornada es va publicar l’edició del noticiari setmanal del Wochenschau en el que es parlava de “l’espasa alemanya que escriu una nova pàgina de la història i de l’indomable esperit combatiu alemany”. El noticiari havia sigut supervisat i corregit pel mateix Adolf Hitler el 20 de maig.
A Berlín, el nou ambaixador italià, Dino Alfieri, va organitzar una recepció. Substituïa a Bernardo Attolico.
En la Batalla per França:
A França:
A les deu del matí, Paul Reynaud es va reunir amb Maxime Weygand en el seu despatx perquè aquest l’informés sobre la seva missió en el front del nord. Tot i que pràcticament no havia dormit i es notava que estava demacrat, el comandant li va confessar que la situació era greu, però que seguia existint la possibilitat d’una contraofensiva. Una hora i mitja més tard es varen tornar a trobar per viatjar junts al quarter de Vincenees per trobar-se amb Winston Churchill, que havia tornar a França per segon cop des de que havia sigut nomenat primer ministre, que anava acompanyat de John Dill, el cap de l’Estat Major imperial. S’havia de celebrar un Consell de Guerra interaliat. Francesos i britànics varen decidir que l’exèrcit belga es retiraria al Yser. Weygand els va demanar en els britànics més suport aeri i a Reynaud li va demanar que aturés el trànsit dels refugiats des del nord perquè estaven col·lapsant les rutes. Immediatament, el general Louis-Antoine Coloson, cap de l’Estat Major Interior, va prohibir tota evacuació de la població civil de la zona de París. Quan va acabar la trobada els britànics es varen endur una opinió favorable del general Weygand. Tot i tenir 73 anys, a Churchill li semblava com un home de 50 anys i li agradava el seu vigor i confiança.
Després de visitar el quarter general d’Alphonse Georges, Weygand va tornar a París abans de que caigués la nit i va informar de nou a Reynaud sobre les últimes notícies al front. Davant d’un gran mapa mural, el comandant en cap li va dir que les tropes franceses i britàniques atacarien als alemanys pel nord i pel sud i els acorralarien a Bèlgica, on creia que els destrossarien.
En la batalla, la RAF va perdre Merville, el seu últim aeròdrom a França, però quan tot els semblava perdut un atac a petita escala del 5º Cos francès va intensificar els temors del OKW.
A la Gran Bretanya:
Bletchley Park va descobrir després d’uns dies d’interrupció pels canvis fets pels alemanys la clau de la màquina Enigma que utilitzava amb més freqüència la Luftwaffe. A partir de llavors, el Servei Secret britànic va ser capaç de llegir cada dia tots els missatges de la Luftwaffe que s’enviaven des del quarter general al camp de batalla i des del camp de batalla al quarter general.
Lord Londonderry va enviar una carta a lord Halifax per aconsellar-li que fos tots els possibles perquè Benito Mussolini no entrés a la guerra. L’antic ministre de l’Aire li confessava que estava convençut que Mussolini volia entrar a la guerra i que pressionaria a Adolf Hitler perquè arribessin a un acord. Halifax li va contestar el dia 24.
Diari del Tercer Reich 