Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler es va entrevistar en privat amb el seu ministre Hermann Göering, que aquest li va assegurar durant la reunió que la Luftwaffe estava preparada per eliminar les forces britàniques tota sola.
A Alemanya:
A Berlín, en la seva reunió diària amb els caps de propaganda, Joseph Goebbels va continuar amb la seva campanya de terror cap al poble francès i estava disposat a difondre el rumor de que els francesos patien una epidèmia de còlera. L’objectiu era que els francesos no beguessin aigua potable. També volia dir-los a les dones de la llar que emmagatzemessin aliments essencials.
Un informe del Servei de Seguretat de les SS va arribar a la conclusió que l’admiració davant les gestes de les tropes alemanyes no tenia límits i que ara fins i tot ho sentia la gent que mantenia certa distància i escepticisme en l’inici de la Batalla de França.
El OKW va rebre un comunicat de l’Estat Major romanès en que s’advertia d’una concentració de tropes soviètiques a la frontera amb Romania.
En la Batalla per França:
A França:
Les divisions del general Georg-Hans Reinhardt es varen situar a la dreta d’Abbeville, a la línia de Beaumetz-lès-Aire-Saint-Omer, a 30 quilòmetres de Dunkerque, per atrapar als exèrcits britànics, francesos i belgues a Bèlgica i a Flandes. D’aquesta manera, els alemanys varen aconseguir el primer objectiu de l‘Operació cop de falç, i el 1º Exèrcit francès, l’exèrcit belga i la BEF (British Experditionary Force) varen quedar separats del gruix de l’exèrcit francès i atrapats enmig dels Grups d’Exèrcits A i B alemanys. Els alemanys varen calcular erròniament que 100.000 soldats havien quedat envoltants, una quarta part del número real.
Molts tancs Renault R-35 varen ser destruïts a la mateixa localitat d’Aire-Sur La Lys. En ser clarament superats, els Aliats es varen veure obligats a replegar-se cap al port de Dunkerque, l’únic que quedava capaç d’acollir a una evacuació important de tropes. Però, tot i que semblava que els Aliats serien aixafats a Dunkerque sense temps per fugir, el comandant del 4º Exèrcit alemany, el general Günther von Kluge, li va dir en el comandant del Grup d’Exèrcits, Gerd von Rundstedt, que les seves tropes estaven esgotades i que no tenien energia suficient per arriscar-se a llançar un potent atac contra les tropes aliades rodejades a Dunkerque per por a un contraatac. Quan els seus tancs només estaven a 20 quilòmetres de Dunkerque, Von Rundstedt va ordenar a les sis de la tarda, després de consultar-ho amb Hitler, aturar el 4º Exèrcit en el canal Aa per esperar a les seves posicions. Però, sense el consentiment de Hitler, el OKH va revocar a Von Rundstedt com a comandant de l’Exèrcit perquè volien que els blindats estiguessin sota la comandància del Grup d’Exèrcits B per tal de que la pinça que s’estava produint a Dunkerque estigués sota un únic comandament. L’endemà, Hitler anul·laria aquesta destitució.
Continuant al nord de França, les tropes de Heinz Guderian varen conquerir Boulogne i Gravelines i es varen apropar a les tropes de Georg-Hans Reinhardt en el Canal de la Mànega.
A la nit, les forces britàniques i franceses varen tenir les primeres disputes. Amb les divisions britàniques 5º i 50º en unes situacions insostenibles a prop d’Arras, John Gort va ordenar la retirada, però no va informar al general Georges Blanchard, el nou comandant en cap del 1º Grup d’Exèrcits Aliats. Paul Reynaud i Maxime Weygand es varen enfadar molt amb el comandant britànic.
Weygand estava també molt enfadat en un altre tema i aquell dia va enviar una ordre secreta al governador militar de París, Pierre Héring, per dir-li que sabia que hi havia soldats solitaris que fingien estar de permís per París i va demanar que prengués les mesures corresponents per verificar la situació d’aquests militars. Qui no poguessin identificar-se demanar que se’ls empresonés.
Durant la batalla de Blaregnies, a prop de Valenciennes, el príncep prussià Guillem Olaf va ser ferit greument per tres impactes de bala que li provocaran la mort al cap de tres dies.
A París, a les deu del matí Reynaud va obrir una sessió del seu gabinet de guerra i va cedir la paraula al ministre d’Armament, Raoul Dautry, perquè parlés de com mantenir la producció industrial fora de l’abast dels alemanys. Tot i que va admetre que part de la indústria de l’armament es produïa a París i els seus voltants, el ministre va demanar no fer grans desplaçaments per no minar encara més la moral dels parisencs. El ministre de l’Aire, André Laurent-Eynac, va dir que no planejava una evacuació sistemàtica de les fàbriques d’aviació, sinó un desplaçament gradual. En ser el seu torn, Reynaud va afirmar que ja no podien seguir dient que no hi haurien evacuacions. Philippe Pétain li va donar suport, tot i que no desitjava una retirada massiva per no colpejar la moral de la ciutadania. El primer ministre es va reafirmar encara més i va dir que la prioritat era mantenir la moral i per tal havien de posar fi a l’èxode del govern. Els funcionaris s’havien de quedar al se lloc i la producció de guerra continuaria on estava. Tot i les seves paraules, Pétain després de la reunió es va trobar amb el comandant Léon Bonhomme i li va ordenar que es dirigís a Tours i li busqués un castell apropiat on residir quan el govern es traslladés al sud.
A Bèlgica:
A Ypres va morir després de no recuperar-se de les seves ferides en un accident de cotxe el comandant del 1º Grup d’Exèrcits del nord francès, el general Henri Gaston Billotte.
A la Gran Bretanya:
La policia va detenir al líder del partit feixista britànic, Oswald Mosley, que se’l va acusar de traïció. Diversos policies varen vigilar a Mosley a la planta baixa del seu edifici de Londres i el varen traslladar a la presó de Brixton. També es varen detenir a 747 membres més del partit feixista, la Unió de Feixistes Britànics, incloses 96 dones, en virtut de l’ordenança 18b, que autoritzava la presó preventiva de qualsevol persona sospitosa de tenir vincles amb els enemics.
A la nit, Winston Churchill es va reunir amb el rei Jordi VI en el palau de Buckingham i li va dir que si el pla francès presentat per Weygand no funcionava tindria que ordenar en el Cos Expedicionari britànic que tornés al país.
En els Estats Units:
El president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs on va dir que la flota britànica i l’exèrcit francès havien sigut fins llavors la seva muralla i que, per tant, tenien que pensar en termes nord-americans i cada cop més de ràpid.
Diari del Tercer Reich 