Divendres:
En la Batalla per França:
A França:
A la matinada, les tropes de la Wehrmacht van conquerir totalment la ciutat de Boulogne. A primera hora, el Grup d’Exèrcits A i el Grup d’Exèrcits B, i les seves divisions Panzer alemanyes, tant les de Georg-Hans Reinhardt com les de Heinz Guderian, van unir les seves forces a la riba del canal Aa, al sud de les posicions britàniques, per avançar amb força cap a Dunkerque deixant les tropes britàniques i franceses sense cap sortida per una retirada que no fos pel mar. Els tancs de Guderian havien avançat cap al Canal de la Mànega des de Abbeville, s’havien apoderat de Bastogne i envoltat Calais, i estaven a punt d’arribar a Gravelines, a uns 35 quilòmetres al sud de Dunkerque.
Els Aliats cada vegada tenien un racó més petit de terreny, la bossa de Bèlgica, que anava de Gravelines a Bruixes, però Adolf Hitler, que tenia la possibilitat d’esclafar els seus enemics, va aterrar a Charleville, a uns 200 quilòmetres a l’est del Canal de la Mànega, per visitar el quarter general del comandant Gerd von Rundstedt a la Maison Blairon, un petit poble a Charleville-Méizières. Hitler, que estava de bon humor aquell dia, va aprovar durant aquell dia la seva Directriu Número 13 en la que ordenava que el següent objectiu era aniquilar a les forces franceses, britàniques i belgues que estaven rodejades a Artois i Flandes a través d’un atac concèntric del flanc septentrional i ocupant ràpidament aquesta part de la costa del Canal de la Mànega.
Però Hitler en arribar al quarter va saber que el OKH havia destituït sense el seu consentiment a Von Rundstedt el dia anterior. Ràpidament, el dictador va declarar que totes les ordres del OKH quedaven nul·les i sense efecte i va rehabilitar l’ordre de Von Rundstedt a les 11:24 d’aturar els tancs del 4º Exèrcit per descansar per posteriors operacions al sud del Somme, deixant via lliure a les tropes britàniques i franceses perquè fugissin. El dictador va declarar que si la bossa en que les tropes britàniques i franceses estaven atrapades es feia massa petita, això molestaria a la Luftwaffe. Les raons per les quals va donar aquella ordre, que es va conèixer com la trucada Halt Order de Hitler o Hitlers Halt-Befehl vor Dünkirschen, no es coneixen del cert. Es diu que Hitler va pensar que com que les seves tropes portaven més de dues setmanes lluitant sense descans, de fet estaven esgotades com es va saber el dia anterior, va creure que era millor que descansessin, ja que Dunkerque no era el lloc ideal per utilitzar els tancs. Hitler creia que era millor reservar els carros de combat per les pròximes operacions en el sud i estava convençut que continuar amb l’avanç limitaria la capacitat d’acció de la Luftwaffe. En la reunió amb Von Rundstedt, Hitler li va oferir un llarg monòleg sobre la importància de que l’Imperi britànic continués. Inclús, segons va dir, estava disposat a oferir en els britànics els serveis de l’exèrcit alemany en el cas de que tinguessin insurreccions a les seves colònies. Segons li va dir a Von Rundstedt, havien d’aconseguir concertar la pau amb els britànics de manera que les dues nacions sortissin indemnes en el seu honor.
D’aquesta manera, els Panzer de Paul von Kleist es van aturar quan es trobaven a només 30 quilòmetres de Dunkerque i no van sobrepassar la línia Lens-Béthune-Saint Omer-Gravelines. El general Wilhelm von Thoma, cap de la secció de tancs del OKH, es trobava just a primera línia i des de la seva posició podia arribar a veure el port de Dunkerque. En comprovar que podia aconseguir fàcilment la victòria, Von Thoma va enviar missatges per ràdio al OKH insistint de que els tancs havien de continuar avançant. Josef Dietrich va ser l’únic que va desobeir les ordres i poques hores després ja estava a l’altra riba del Canal. Avançant amb força, el seu regiment d’Infanteria va fer fugir als Aliats. La Leibstandarte va marxar cap a la França meridional per impedir que les tropes franceses aixequessin una línia de resistència en el Loira i la Divisió Totenkopf de les SS va tenir que fer una petita retirada a l’altra banda del Canal d’Aire. Els britànics, en adonar-se del moviment alemany, varen començar una intensa descàrrega d’artilleria, durant la qual varen morir 42 homes de les SS.
Però tot i tenir les tropes aturades, l’aviació alemanya va continuar atacant tal i com havia ordenat Hitler. Davant la costa de Dunkerque, els alemanys varen enfonsar l’embarcació francesa Chacal. Davant les costes de Calais, on la guarnició britànica va quedar aïllada dins del perímetre de Dunkerque, els alemanys també varen enfonsar el destructor Wessex i el destructor polonès Bzura va quedar greument danyat. Els dos destructors havien bombardejat les posicions alemanys de la costa.
Franz Halder, no estant gens d’acord amb l’ordre d’aturar-se, a la nit va enviar una autorització a Von Rundstedt perquè ataqués Dunkerque, però aquest s’hi va negar i li va dir que primer havia que deixar que els grups blindats es recuperessin. Aquella mateixa nit, Hitler va redactar per als comandants del OKH els motius que l’havien portat a prendre aquesta decisió.
Els britànics de seguida varen saber de l’ordre de Hitler, ja que a les 11:42 d’aquell matí el CEB va interceptar un missatge per ràdio alemany en que es donava l’ordre d’aturar-se.
Erwin Rommel, segur de la victòria, li va escriure a la seva esposa Lucie que segons els seus càlculs guanyarien la guerra en quinze dies. En un sentit semblant però a l’altre bàndol, Charles de Gaulle li va escriure a la seva esposa per comunicar-li que la batalla estava anant molt bé i que tenia la sensació de que la sorpresa havia sigut superada i que estaven avançant cap a la recuperació.
Els alemanys varen penetrar en el Lys.
A l’altra banda de la Batalla, els comandants francesos estaven pensant en fer un contraatac a la part inferior del riu Somme, entre Amiens i el Canal de la Mànega, però la batalla ja estava perduda. Un miler de britànics varen embarcar des de Boulogne-sur-Mer per retornar al seu país. 200 homes es varen quedar a la ciutat, que va ser ocupada el dia següent pels alemanys.
A París, en el despatx de Paul Reynaud, el primer ministre es va reunir amb Maxime Weygand i Philippe Pétain per analitzar la situació militar. Weygand va descriure la situació com a catastròfica i va acusar als britànics d’anar a la seva retornant als ports del Canal enlloc d’atacar al sud. Precisament, en aquell moment va entrar l’ambaixador britànic, Ronald Campbell, per advertir-los que Winston Churchill els havia comunicat que els comandaments francesos i britànics no estaven cooperant com es desitjava. Weygand, que no volia més llenya al foc, va admetre la culpa. A continuació, el comandant francès va explicar els seus plans de batalla i va advertir que les forces que disposava eren inadequades i no tenien reserves. A falta de suport britànic, pensava dur a terme un nou atac a la part inferior del riu Somme, entre Amiens i el Canal de la Mànega. Si no podien aconseguir enllaçar-se amb les tropes franceses aïllades a les Ardenes, no veia cap altre sortida que la capitulació de les forces aliades retingudes al nord. Davant d’aquest escenari, es va tornar a plantejar evacuar de París el Govern. Reynaud va insistir en que es marxaria fins l’últim instant i es va descartar la possibilitat de marxar a la vall del Loira, massa propera al front. Era preferible un ciutat portuària com a lloc de destí. El primer ministre els va prometre que passés el que passés ell lluitaria fins al final i que era precís salvar l’honor de l’Exèrcit. En aquest sentit, estava considerant allistar més home, tot i que no hi havia l’equipament necessari.
Des de les quatre fins les set de la tarda, Reynaud, Pétain i el comandant de París Pierre Héring varen examinar les defenses anticarro en el nord de la capital, sobretot a Le Bourget, a prop de l’aeroport, a la vall del riu Ourcq i a Meaux.
L’escriptor rus Ilya Ehrenburg, que feia poc havia sigut detingut per la policia i l’hi havien donat tres dies per abandonar el país, es va reunir amb el ministre d’Obres Públiques, Anatole de Monzie, en el Ministeri d’aquest, en el Boulevard Saint-Germain. El ministre li va explicar que Pétain i alguns altres es volien rendir, però que Reynaud de moment s’hi oposava i li va demanar si el govern soviètic els podia vendre avions i li va augurar que Hitler tard o d’hora també els atacaria en ells. Un cop finalitzada la reunió, Ehrenburg es va dirigir a l’Ambaixada soviètica a la Rue de Grenelle per comunicar la demanda francesa.
En el Reich:
A Alemanya:
Aquell matí, un cop més Joseph Goebbels es va reunir amb el seu equip de propaganda i va tenir una nova idea per desmoralitzar encara més al poble francès. Recordant que Nostradamus era francès, volia recordar una antiga profecia seva que mencionava a un danubià (el lloc de naixement de Hitler) que lliuraria grans batalles en els països francs per fer Alemanya més gran i poderosa que mai.
Representants del Ministeri d’Afers Exteriors, el Pla Quadriennal, el Reichsbank, el Ministeri d’Economia i diferents empresaris es varen reunir per discutir com s’establiria el Nou Ordre econòmic que imposarien.
Davant les informacions de que els soviètics estaven acumulant tropes a la frontera amb Romania, Alfred Jodl va confirmar que la Unió Soviètica estava concentrant tropes a la zona de Bessaràbia i que la situació es tornava crítica per ells (els alemanys).
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va proposar una operació naval definitiva a Noruega que duria el nom clau de Pau. L’operació consistia en sembrar mines en els accessos al port suec de Lulea per tal de que les embarcacions alemanyes que transportessin mineral de ferro no poguessin travessar fàcilment el Bàltic. Els britànics, a més, varen autoritzar l’evacuació de Narvik un cop fos conquerida. La data de retirada seria el 8 de juny com a molt lluny.
A partir d’aquell dia, els missatges més importants que interceptaven de l’Enigma eren transmesos directament de Bletchley Park al quarter general del Cos Expedicionari britànic i al de la RAF.
Contestant la seva carta del 22 de maig, lord Halifax li va explicar a lord Londonderry que estaven fent tot el possible per mantenir a Benito Mussolini al marge de la guerra, i que el govern ja s’havia mogut en el sentit d’algunes dels suggeriments que feia.
Diari del Tercer Reich 