Dimecres:
En el Reich:
A França:
Adolf Hitler estava tant segur de que la victòria en la Batalla per França seria per Alemanya que va decidir agafar-se el unes hores lliures visitant els llocs on ell havia lluitat durant la Primera Guerra Mundial. Però, quan a la nit va tornar al seu quarter general de Felsennest, va rebre una mala notícia. L’ambaixador alemany a Moscou, el comte Friedrich Werner von Schulenburg, va informar-lo a través d’un telegrama que Iosif Stalin havia acceptat a Stafford Cripps, un anti-nazi declarat, com a ambaixador britànic. Sabent que li podria portar problemes aquest nomenament, Hitler va tenir por que Stalin arribés a pactar amb els britànics i trenqués el pacte que tenia amb Alemanya. Però no tot eren males notícies per Hitler; a Itàlia Benito Mussolini va crear l’Alt Comandament per la Guerra, el qual presidiria ell mateix, i va ordenar que es preparessin pel 5 de juny, dia que pensava declarar la guerra a la Gran Bretanya i a França. Per altra banda, aquell dia Hitler va nomenar a Arthur Seyss-Inquart nou governador del Reich, Reichsstatthalter, per Holanda, on seria el responsable del pillatge i les deportacions que varen tenir lloc a Holanda fins l’any 1945.
Hitler, que es va reunir a Cambrai amb els comandants del seu Grup d’Exèrcits, els va informar que havia decidit desplegar les forces blindades d’immediat per una ofensiva cap al sud per tal de resoldre la situació amb els francesos. Erwin Rommel li va escriure a la seva esposa Lucie que podria ser que França abandonés la lluita, ja que del contrari els destrossarien fins l’últim racó.
A Alemanya:
A Potsdam, a l’església de la Pau, va tenir lloc el funeral del príncep Guillem, mort el 26 de maig. El net del Kàiser Guillem II va ser enterrat en el mausoleu de la família Hohenzollern en l’Antique Temple en el parc del Palau de Sassouci. Hi havien presents més de 50.000 persones, entre ells civils i militars prussians.
En la Batalla per França:
A França:
El port de Dunkerque va quedar desbordat de tants soldats que hi arribaven per poder fugir de l’avanç alemany i dirigir-se per mar cap a Dover dins l’Operació Dinamo. Alguns inclús arribaven al port en bicicleta. L’Estat Major del capità Tennant, l’encarregat de dirigir l’Operació, es va queixar de que el ritme d’evacuació era massa lent. A les quatre de la tarda, després d’una millora de l’estat del cel, Wolfran von Richtofen va ordenar en els seus Stukas que ataquessin a les embarcacions que transportaven soldats cap a la Gran Bretanya. De seguida la RAF va actuar per contrarestar aquella ofensiva, però encara no havien descobert la manera de combatre la tàctica de la Luftwaffe. A primera hora, el destructor Grafton va ser atacat per dos aparells alemanys quan rescatava els supervivents d’una altra embarcació; varen morir 35 oficials que anaven a bord. Més tard, l’embarcació de vapor Waverley va ser atacada en el seu viatge de retorn per 12 bombarders en picat alemanys i, finalment, va ser enfonsada amb més de 300 soldats a bord.
Tot i els atacs dels avions alemanys, 47.310 soldats varen ser transportats a la Gran Bretanya, on en el port de Dover els esperava el primer ministre Winston Churchill, que va voler observar en primera persona com s’estaven realitzant els treballs de repatriació.
El 1º Exèrcit francès, menys el 3º Cos que va aconseguir escapar, es va rendir als alemanys després de veure’s rodejat.
A les nou del matí, Paul Reynaud es va reunir en el seu despatx amb Maxime Weygand, que aquest li va llegir un memoràndum sobre la situació militar. El comandant en cap de les forces franceses el va avisar de que tot i els esforços que poguessin fer era molt probable que els alemanys trenquessin la línia defensiva i arribessin ràpidament a París. En aquest sentit, considerava imprescindible l’ajuda militar britànica. Reynaud també va parlar de trucar al president Franklin Delano Roosevelt per aconseguir avions amb els pilots nord-americans per pilotar-los.
L’ambaixador italià a França, Raffaele Guariglia, va enviar un missatge al dictador Benito Mussolini en el qual li va parlar del descontentament popular francès i que per això el govern francès intentaria defensar la zona del Somme i el Aisne a la desesperada. A través de rumors, li va explicar que existia la possibilitat de que un govern liderat per Philippe Pétain acceptés la pau amb Alemanya. El secretari d’Estat papal, el cardenal Luigi Maglioni, li va demanar a l’ambaixador italià al Vaticà, el comte Bernardo Attolico, que considerés París una ciutat oberta i que no fos bombardejada. El comte va intentar convèncer al seu govern perquè no s’actués contra la capital francesa. Aquell mateix dia, Mussolini va donar una ordre a les forces armades perquè estiguessin a punt en una setmana perquè a partir del 5 de juny declararia la guerra a França.
William Bullit, a través del diari Le Matin, va dirigir un missatge als residents nord-americans a França en el qual els va informar que podien tornar a Estats Units a través de l’embarcació SS Washington, que salparia de Bordeus, amb una capacitat màxima de 1.500 passatgers, el 4 de juny.
A Noruega:
Després de l’ofensiva aliada del dia anterior per apoderar-se de la ciutat de Narvik, els alemanys varen començar un atac amb unes condicions climatològiques terribles a l’alta muntanya. En el nord si va situar el coronel Windisch; al sud, a la línia de ferrocarril i les vessants que la dominava, el capità Walther; i en el centre, a la vall de Mönelva, el comandant Haussels. Tots havien d’impedir que els Aliats poguessin apropar-se a Sidvik per tal de que el general Eduard Dietl i la resta dels seus homes poguessin creuar la frontera cap a Suècia.
A la Gran Bretanya:
Davant de la retirada de Dunkerque, Churchill va escriure a tots els seus ministres i alts funcionaris del govern per demanar-los a tots ells que mantinguessin alta la moral en els seus entorns i que, sense minimitzar la gravetat dels fets, mostressin confiança en la capacitat de continuar amb la guerra fins acabar amb la voluntat dels alemanys de sotmetre tot Europa al seu domini.
En els Estats Units:
Els nord-americans varen fer volar per primer cop el prototip del Corsair, demostrant les grans prestacions en velocitat, però el seu armament era escàs amb només dues metralladores.
Diari del Tercer Reich 