2 de juny de 1940

Diumenge:

En la Batalla per França:

En el bàndol alemany:

A Charleville, Adolf Hitler, pensant que ja havia acabat amb la Batalla de França, va confessar-los en els seus generals que la gran missió verdadera d’Alemanya era enfrontar-se amb els bolxevics. El dictador també els va parlar de la seva admiració pel règim britànic a l’Índia. Durant aquesta reunió hi havia Erwin Rommel i era l’únic cap de divisió present, fet que va portar certa controvèrsia entre els seus homes. Hitler podia estar ben convençut de la seva victòria i més després d’aquella nit, quan Benito Mussolini va dictar i firmar un missatge per ell on li va explicar que Itàlia intervindria en la guerra a partir del 10 de juny.


Els alemanys varen utilitzar la ràdio clandestina comunista, Ràdio Humanité, per enviar missatges als francesos per atemorir-los. Fins llavors, Joseph Goebbels havia deixat dirigir aquella emissora a antics comunistes francesos que rebien un sou per part dels alemanys però, aquell dia, el ministre els va considerar massa intel·lectuals i creia que no eren capaços d’utilitzar un llenguatge entenedor per als obrers. Així, va decidir recórrer a l’ex comunista alemany Ernst Torgler, que havia sigut membre del Partit Comunista, el KPD, del Parlament alemany i  acusat de cremar el Reichstag el 27 de febrer de 1933, per dirigir la ràdio francesa per als interessos alemanys.

En el bàndol francès:

Els britànics i els francesos varen concloure l’evacuació a Dunkerque, l’Operació Dinamo, la fugida de les tropes aliades d’Europa, tot i que algunes tropes encara varen tenir que abandonar el continent el 4 de juny. Durant tota la nit, embarcacions aliades varen evacuar a la rereguarda britànica i a 60.000 soldats francesos. En total varen evacuar a 350.000 soldats. Per l’èxit d’aquella Operació, John Gort va ser condecorat amb la Gran Creu de Cavaller de l’Ordre de Bath.


Paul Reynaud, Maxime Weygand, Philippe Pétain i els seus estats majors varen emprendre una gira pel front en automòbils. Primer varen aturar-se a Pierrefonds, un poble a prop del bosc de Compiègne.

A la nit, Pétain es va reunir amb el general Edward Spears i li va parlar malament de Weygand, a qui no suportava del passat, per la seva tàctica militar. Però l’antic heroi de Verdun el va advertir de que si els britànics no donaven més ajuda, Weygand tindria una excusa per la seva derrota. Spears li va contestar que el govern britànic era contrari a invertir més ajuda militar sense saber què estava passant realment i que no li agradava fer promeses que no podia complir. També li va recriminar la incompetència del comandament francès i les lloances que s’emportava Weygand dels seus caps militars. De Weygand hi va afegir que si tornava a sentir un desaire seu cap al poble britànic o el govern britànic es veuria obligat a tornar a la Gran Bretanya.


El general Louis-Antoine Coloson va firmar en nom del Ministeri de Defensa una directriu secreta en la qual ordenava en el personal militar que fes ús de totes les armes a la seva disposició contra l’aviació alemanya. 


A París, centenars de parisencs varen concentrar-se a la basílica del Sacré-Cour per escoltar la missa del cardenal Emmanuel Suhard. El cardenal, acabat de ser nomenat arquebisbe, va afirmar que les pregàries que fessin serien vitals per la victòria de França. Un cop acabada la missa va sortir del temple i, des de la terrassa, va beneir tot París. 

Les autoritats varen inspeccionar cinc estacions de metro a París perquè poguessin servir com a refugi antiaeri en cas d’un atac aeri alemany. Només una estació comptava amb suficient personal per ocupar-se del possible gran número de persones que buscarien refugi: Era l’estació de Porte de Vanves, amb capacitat per 3.500 persones.

A la Gran Bretanya:

Els Estats Majors britànics varen acceptar enviar reforços a França, tot i que s’informava de que s’exposaven al risc d’un atac aeri o a una invasió per part alemanya. El cap del Comandament de Caces, sir Hugh Dowding, va informar al Gabinet de Guerra de que no podia garantir la superioritat aèria durant més de 48 hores en cas d’un atac alemany.

A Noruega: 

Les forces combinades aliades es van començar a retirar de Narvik juntament amb la família reial i el govern noruec mentre intentaven sense èxit expulsar els alemanys de Sidvik cap a la frontera sueca.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.