4 de juny de 1940

Dimarts:

En la Batalla per França:

En el bàndol alemany:

A la nit, després de traslladar el seu quarter general a un poble en territori belga anomenat Bruly-de-Pesche, prop de la frontera amb França, Adolf Hitler va ordenar l’avanç de 143 divisions alemanyes al llarg d’un front de 225 quilòmetres. A davant d’ells hi havia 65 divisions franceses. 

A França:

A dos quarts de quatre de la matinada va concloure definitivament l’Operació Dinamo, l’evacuació per mar de les tropes franceses i del Cos Expedicionari Britànic de Dunkerque cap a la Gran Bretanya. Abans de que l’últim soldat marxés, els Aliats van cremar els vaixells i les seves instal·lacions que havien quedat al port perquè no les poguessin utilitzar els alemanys. Des del diumenge 26 de maig havien sigut rescatats 338.226 soldats Aliats, dels quals 118.000 eren francesos, belgues i holandesos, tot i que més de 40.000 soldats britànics varen ser capturats durant aquests dies. Per la seva part, en el transcurs de l’Operació, els avions alemanys varen destruir mitja dotzena de destructors britànics i dos de francesos. De dia, la ciutat de Dunkerque, que estava deserta, va caure a mans del general Günther von Kluge i els seus homes. Els soldats alemanys es van trobar amb tot el que havien deixat els soldats Aliats; cotxes militars, armes, munició… un enorme botí.


Philippe Pétain va ser convidat a dinar per l’ambaixador nord-americà William Bullit en la seva residència oficial de la Place d’Iéna. Pétain li va preguntar si el govern francès havia informat en alguna ocasió al president Franklin Delano Roosevelt de la greu situació en que vivien. Bullit li va replicar que creia que Paul Reynaud i Edouard Daladier sempre parlaven amb franquesa. Pétain llavors li va demanar que volia que li comuniqués que els alemanys estaven a punt d’atacar la línia defensiva en el riu Somme i que ells ja no tenien res per contrarestar. Tampoc tenien res per defensar-se dels italians quan aquests intervinguessin en la batalla i, a més, els britànic els estaven abandonant. Bullit va informar de tot això a Roosevelt i li va afegir que Pétain considerava que després d’una breu resistència els britànics es rendirien, fet que podria implicar un govern britànic sota l’autoritat d’un dirigent feixista britànic.

En el Reich:

A Alemanya: 

En represàlia pel bombardeig a París del dia anterior, l’aviació francesa va bombardejar sense èxit les ciutats de Munic i Frankfurt.


En el camp de concentració de Neuengamme, que depenia de Sachsenhausen, es va convertir en un camp autònom i va rebre els primers presoners de guerra.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill va enviar un missatge al seu poble, on va assegurar que no es rendirien i els va demanar que defensessin la Gran Bretanya com fos. A la tarda, a la Cambra dels Comuns, Churchill va dir que tenia la confiança de que si tots complien amb el seu deure, si res es deixava a l’atzar i si es prenien les millors disposicions, serien capaços de defensar la seva illa i sobreviure l’amenaça de la tirania i, si era necessari, va afirmar que lluitarien sols durant anys. El primer ministre va assegurar que lluitarien fins el final, a França, en els mars i oceans, a l’aire i defensarien les illes britàniques costés el que costés. A més, va afegir que si les illes arribaven a caure, l’Imperi continuaria més enllà dels mars, armat i protegit per la flota britànica, per tornar en el seu poble la llibertat. Parlant de l’Operació Dinamo, va advertir que les guerres no es guanyaven amb evacuacions, però va exclamar que ara tenien més força que en qualsevol altre moment de la Història. Churchill va assegurar que el salvament de Dunkerque havia sigut possible gràcies a la RAF


Els britànics varen avaluar la seva capacitat en el cas de que França caigués i Alemanya decidís concentrar les seves forces a l’altra banda del Canal de la Mànega. Només hi havia 500 canons pesats en territori britànic, alguns dels quals eren peces de museu. El Gabinet de Guerra va saber també aquell dia que, entre el 19 de maig i l‘1 de juny, s’havien fabricat 453 avions de diversos tipus i que, en el mateix període, s’havien perdut 75

A Noruega: 

Després d’uns quants dies en que les forces aliades combinades intentaven expulsar els alemanys cap a la frontera sueca des de Narvik, els noruecs no varen atacar aquell dia.

En els Estats Units:

Durant una conferència de premsa no oficial, un periodista li va preguntar en el president Roosevelt sobre l’atac de París del dia anterior. El President li va respondre que no tenia res a comentar excepte de que estava content de que “El Senyor hagi protegir a Bill Bullit”. 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.