Dilluns:

A França:

El nou govern francès veia cada cop més clar que no podien lluitar més contra les tropes alemanyes, i el mariscal Philippe Pétain, des de Bordeus, va demanar la pau a Alemanya a través de Madrid, on havia servit com a ambaixador. Pétain va fer arrestar il·legalment al polític francès Georges Mandel, que poc després va ser alliberat, i va nomenar a Pierre Laval ministre d’Afers Exteriors. A dos quarts d’una del migdia, Pétain va fer una crida radiofònica al poble francès, on va dir que assumia la direcció del govern de França, i que amb el cor trencat no podien continuar lluitant contra un enemic superior i, per tant, s’havia d’acabar la Batalla amb Alemanya. Poc després va ordenar a les tropes franceses que tiressin les armes, però aquestes estaven enmig d’una gran ofensiva.

A Sedan, en el seu quarter general Wolfsschluchut, a prop de Brúly-de-Pesche, a les deu del matí Adolf Hitler va ser informat de la petició d’armistici francès i es va posar molt content al costat de Walther Hewel, que no el deixava de mirar feliç per acabar amb aquella batalla. En seguit, el dictador va dictar les seves condicions als generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, assistits pel tinent coronel Böhme. El dictador va ordenar que les negociacions es fessin en el bosc de Compiègne, en el gran massís forestal de Picardia pròxim a la frontera belga, perquè allí s’havia firmat la rendició d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial, i va voler posar unes condicions moderades per França donant al govern francès sobirania pròpia. Tot i això, volia ordenar que la flota francesa fos reagrupada en els ports que ell diria, sent desmobilitzada i desarmada sota el control d’Alemanya o d’Itàlia. Tot i això, Hitler els va avisar de que els britànics intentarien que els francesos no firmessin aquell armistici i continuessin lluitant. Hitler, per guanyar temps, va contestar en els francesos de que abans de posar condicions volia parlar amb els italians.

A primera hora de la tarda, mentre Ernst von Weizsäcker li explicava a l’ambaixador d’Itàlia que Hitler desitjava urgentment entrevistar-se amb Benito Mussolini a Munic o a Brenner el dia 18 o 19 per parlar de l’armistici de França, el dictador i els seus col·laboradors, entre ells Keitel i Joachim von Ribbentrop, varen arribar en cotxe a Rocroy. Després, en avió es varen dirigir a Frankfurt del Meno, on els esperava el tren blindat especial batejat amb el nom d’Erika per dirigir-se a Munic.

---

Veient que ja no hi havia possibilitat de victòria i estant en contra de l’estratègia de Pétain, del camp de Mérignac, a prop de Bordeus, va enlairar-se un avió Handley Page rumb a Gran Bretanya, portant a deu aviadors francesos, entre ells el sotstinent De la Brière.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, després de que s’anunciés per ràdio la proposta d’armistici francès, davant de la finestra del despatx de Joseph Goebbels a la Wilhelmplatz es varen reunir milers de persones que cridaven entusiasmades:

 Alemanya, Alemanya, per sobre de tot.

---

El coronel Walter Warlimont va informar a la Kriegsmarine que, en referència al desembarcament a la Gran Bretanya, Hitler no havia expressat encara cap intenció i, en conseqüència, no hi havia cap treball preparatori del OKW.

A Holanda:

A la ciutat de Doorn, el que va ser kàiser d’Alemanya, Guillem II, va enviar un telegrama de felicitació a Hitler per les seves victòries militars a Europa. El Kàiser li va escriure:

Sota la impressió profundament emocionant de la capitulació de França, el felicito a vostè i a tota la Wehrmacht alemanya per la gran victòria concedida per Déu, en els termes utilitzats per l’emperador Guillem el Gran el 1870: És un gir dels fets dispensat per la gràcia divina.

En tots els cors alemanys ressona el cor de Luter cantada pels soldats del Gran Rei: Donem les gràcies tots al nostre Déu!.

Hitler li va respondre una resposta evasiva, tot i que no se sap del cert si li va enviar.

A França:

A París, les autoritats alemanyes varen establir la quantitat de pa per persona i dia a 350 grams, tot i que es va autoritzar a les pastisseries vendre les seves pastes. A la vegada, els mestres varen tenir que tornar als seus llocs.

En la Batalla per França:

A França:

A l’est, les divisions blindades del cos de Heinz Guderian varen ocupar Dijon i Pontarlier, i des d’allí les seves tropes marxarien cap al nord-est per atacar i ocupar la part de la Línia Maginot que li havia correspost. Mentre Guderian avançava, les tropes franceses es retiraven a Metz. Pel centre, les divisions blindades de Paul Ewald von Kleist varen ocupar la ciutat de Nevers.

A Itàlia:

Mussolini va ordenar en el seus generals que ataquessin les posicions franceses en la frontera alpina, ja que calculava que si conquerien territori francès reforçaria les seves aspiracions en les futures converses de pau amb els francesos.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la matinada, Winston Churchill va ser informat de la formació del nou govern francès presidit per Pétain. Al cap d’unes hores, Churchill va ser informat pel seu secretari particular que el ministre francès d’Afers Exteriors, Paul Baudoin, havia demanat a l’ambaixador espanyol a França una petició d’armistici als alemanys. Al migdia, el primer ministre, amargat per la situació a França, va gravar un missatge per al poble britànic que va ser difós per la BBC a les 9 de la nit, on va explicar que les notícies de França eren molt dolentes, però que pensava que França tornaria a recuperar-se i que continuarien lluitant. A primera hora de la tarda, Churchill va rebre el coronel Charles de Gaulle, que acabava d’arribar de Bordeus en l’avió del general Edward Spears, i va decidir que el coronel francès pronunciés l’endemà un discurs per la BBC per respondre l’armistici de Pétain. A última hora de la nit, Churchill va telegrafiar a Pétain i a Maxime Weygand per dir-los que qualsevol debilitat davant els alemanys amb la flota escorxaria els seus noms per un miler d’anys d’història.

Aquell dia, el transatlàntic britànic, el Cunard White Star Lancastria, va ser bombardejat pels alemanys a Saint Nazaire amb 9.000 homes a bord. El vaixell es va enfonsar en quinze minuts i varen morir 3.500 persones. Molts dels passatgers eren personal de la RAF. Els supervivents van afirmar que havien sigut tirotejats mentre estaven a l’aigua intentant nedar fins a un lloc segur. Aquell atac és el desastre més gran de la marina britànica, i Churchill no va voler que la notícia arribés a la població fins després de la guerra.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Viatxeslav Mólotov es va reunir amb l’ambaixador alemany Werner von der Schulenburg i li va transmetre les felicitacions del govern soviètic per “les esplèndides victòries de la Wehrmacht”.