Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler va arribar amb el seu tren a Frankfurt del Meno després d’haver-se reunit el dia anterior amb Benito Mussolini. Des d’aquesta ciutat va volar al seu quarter general a Bruly-de-Pesche. Un cop al quarter, Hitler i Wilhelm Keitel varen donar l’ordre de preparar el lloc de l’armistici, en el bosc de Compiègne, per les negociacions amb França.

---

Els serveis secrets alemanys varen ordenar en els dirigents nazis que fessin una ullada als diaris alemanys en l’apartat de les esqueles dels soldats caiguts perquè en aquestes no es mencionava la figura de Hitler. Pels serveis secrets, el fet de que no es mencionés a Hitler mostrava el malestar d’una part de la població cap a la guerra i la seva desaprovació.

---

Després d’observar amb certa indignació la pressió de les empreses alemanyes per posar les mans sobre les riqueses dels països ocupats, Hermann Göering va aprovar un decret que deia que els esforços de la indústria alemanya per fer-se amb les empreses dels països ocupats havien de ser rebutjades de la forma més contundent.

---

El coronel general Eduard Dietl va ser el primer alemany en ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases.

En la Batalla de França: 

A l’oest, les tropes blindades del cos blindat de Hermann Hoth varen arribar amb diferents divisions a la ciutat de Saumur, tot i l’heroica resistència dels cadets de Saumur. Al mateix temps, el 15º Cos Panzer va ocupar Brest i el 2º Exèrcit del general Otto von Stülpnangel van arribar a Nàntes. A més, els alemanys s’aproximaven a Saint-Nazaire, on un oficial de l’Armada francesa, el capità Ronarch, va aconseguir treure el cuirassat Jean Bart i portar-lo a Casablanca.

A l’est, el cos blindat de Heinz Guderian va ocupar en diferents unitats les ciutats de Nancy, Roanne i Lió. Durant aquell dia, 30 soldats del Marroc francès, que combatien entre Dijó i Lió, estaven disposats a rendir-se davant les SS en veure’s superats, però els paramilitars de negre no els varen voler capturar i els varen assassinar.

Al centre, el cos blindat de Paul Ewald von Kleist va ocupar la ciutat de Vichy. L’avanç alemany era imparable i varen travessar el riu Loire. A més, bombardejarien la ciutat de Bordeus, on hi havia el govern francès. Davant la imminent victòria militar, els alemanys varen acceptar la petició francesa d’armistici sense donar a conèixer les seves condicions.

---

Els britànics varen començar a evacuar les illes Anglonormandes, tant pròximes a França que era evident que caurien en mans alemanyes. En total es varen evacuar a 22.656 ciutadans britànics en cinc dies.

A la vegada, l’equip que desxifrava els missatges de la màquina Enigma i que estava fugint dels alemanys varen arribar a Agen, on a Gran Séminaire de Bon-Encontre varen organitzar un nou lloc de comandament,

---

L’exèrcit italià va atacar els Alps francesos.

A Espanya:

Des de Madrid , el govern franquista va enviar a Alemanya la seva oferta d’entrar a la guerra al seu costat. L’ambaixador espanyol a Berlín, el marquès de Magaz, va entregar a Ernst von Weizsäcker un memoràndum en que s’afirmava que, un cop vençuda França, i en el cas de que Gran Bretanya continués en la lluita, Espanya estaria disposada a entrar a la guerra després d’un període curt de preparació de l’opinió. El marquès, però, va demanar, a canvi de la intervenció espanyola en el conflicte, una sèrie de peticions com Orà, el control espanyol d’un Marroc unificat, l’ampliació dels territoris saharians i en el golf de Guinea, material bèl·lic per ocupar Gibraltar, ajuda per defensar les illes Canàries i aliments.

A la Gran Bretanya:

A Londres, després de la crida del dia anterior de Charles de Gaulle en els micròfons de la BBC, en el seu pis de solter de Seamore Place varen començar a arribar-hi voluntaris i aquell va ser el començament de la França Lliure. Davant d’aquell èxit varen buscar un nou despatx més còmode i més convenient que el de Seamore Place, i De Gaulle va utilitzar per segon cop els micròfons de la BBC per parlar ja com a cap polític i home d’Estat. De Gaulle va dir que parlava en nom de França i va titllar d’indigne el govern francès.

A Suècia:

El govern suec va cedir a la pressió del govern alemany i va acceptar permetre el transport pels ferrocarrils suecs de tropes alemanyes i de material de guerra a Noruega, a condició de que el número de tropes que es desplacés en cada direcció s’equilibrés de forma que les guarnicions alemanyes a Noruega no fossin reforçades per aquest sistema.