Dijous:
En el Reich:
A França:
En el quarter general de Bruly-de-Peche, Adolf Hitler, després de consultar-ho amb l’almirall Erich Raeder, va ordenar a la Kriegsmarine que desenvolupés la idea de l’antic secretari d’Estat, Gottfried Feder, de construir unes llanxes de formigó que farien 27 metres de longitud per 6 d’ampla i 3,5 d’altura. Cada una d’elles tindria capacitat per transportar 200 homes. També podria transportar fins a 140 tones de material, ja fossin carros de combat o peces d’artilleria. Les barques estarien dotades d’hèlix submarines i erugues, que entrarien en acció en tocar terra. Feder va denominar la seva invenció Kriegskrokodil. Els responsables de la Kriegsmarine varen observar amb mals ulls aquell ambiciós pla, però com que era una ordre del dictador varen acceptar-ho, tot i que discretament varen demanar ignorar l’ordre i que no es perdés temps amb el projecte. Hitler també li va dir a Raeder que una de les avantatges de la derrota de França seria que Alemanya podria enviar a tots els jueus que tenia i a tots els jueus de Polònia a l’illa francesa de Madagascar. Durant aquell dia es va acabar de redactar l’armistici que proposarien als francesos. Hitler en persona va dictar el preàmbul del document.
A continuació, Hitler es va reunir amb Fritz Todt i li va dir que el curs de la guerra posava de manifest que havien anat massa lluny en els esforços per fer realitat l’autarquia.
Al vespre, Hitler li va ordenar a Otto Günsche que estigués present en les negociacions en el bosc de Compiègne i d’encarregar-se de la seva seguretat personal. Günsche hauria d’estar dempeus al costat de la porta de vidre que dividia els dos vagons. A més, Günsche va rebre l’ordre de disparar contra qualsevol membre de la delegació francesa que ofengués a Hitler. Hitler es va passar la resta de la nit redactant i tornant a redactar els termes de l’armistici i enviant a Wilhelm Keitel a l’església del poble, on hi treballaven els seus secretaris sota la llum de les espelmes, amb les seves correccions i addicions. Hitler va escriure que el govern francès havia d’acabar amb totes les seves hostilitats contra Alemanya a França, les seves colònies i en el mar. Les clàusules restants exigia que França es dividís en dos, una que seria governada directament pels alemanys i una altra pels francesos. També exigia que el govern francès es comprometés a entregar a tots els alemanys que vivien a França nomenats pel govern alemany. Els membres de les Forces Armades franceses que estiguessin presoners dels alemanys continuarien en captiveri fins la firma de la pau. Satisfet, Hitler va anar a dormir a altes hores de la nit.
A París, el comandant Oscar Reile es va allotjar a l’Hotel Lutetia per treballar en el contraespionatge militar a la capital francesa.
A Alemanya:
Segons un informe, l’entusiasme entre la gent donava cada cop més la impressió de que ja no es podia aconseguir res més gran, però, tot hi això, la població manifestava la seva alegria d’una manera encara més intensa.
En la Batalla per França:
Després de que el govern alemany acceptés el dia anterior la petició francesa de firmar l’armistici, una delegació francesa, composta per un diplomàtic, un general de l’Exèrcit, un general de la Força Aèria i un almirall, es va posar en camí per trobar-se amb una delegació alemanya a Rethondes, en el bosc de Compiegne.
A l’est, les tropes blindades del general Paul Ewald von Kleist varen acabar d’ocupar la ciutat de Vichy i Lió mentre els soldats francesos es retiraven a Estrasburg. Pel centre, la infanteria alemanya va ocupar amb diferents unitats les ciutats de Montluçon i Tours. Per l’oest, les tropes blindades del general Hermann Hoth varen ocupar definitivament la ciutat de Brest. Per altra banda, la Luftwaffe va bombardejar Poitiers i Bordeus.
Al mateix temps, els italians varen llençar-se a l’atac contra els francesos amb 22 divisions italianes, recolzades per una reserva de 14, contra 6 divisions franceses que ja estaven a les últimes. Els francesos, però, varen resistir l’assalt italià.
A la Gran Bretanya:
A Londres, el primer ministre Winston Churchill va fer un discurs per ràdio on va dir que tots aquells que confiaven en donar de menjar suficient al cocodril serien els últims en ser menjats per aquest. Churchill es referia als països neutrals. Al mateix temps, Charles de Gaulle va demanar en els francesos que encara portessin armes que continuessin resistint. Però, des de Bordeus, Philippe Pétain, en un nou missatge per al poble francès, li va demanar en el coronel De Gaulle que aprengués la lliçó de la derrota.
El Govern va ordenar la creació de la ruta de Takoradi, a la Costa de l’Or, l’actual Ghana, per volar fins a Egipte després de veure perillós passar per França. L’únic punt delicat en aquesta nova ruta era passar pel Txad.
Els britànics varen fer el primer vol del Delfiant Mk II. En total es varen construir 210 exemplars d’aquest aparell, que molts d’ells es convertirien més tard en el Delfiant TT.MkI,
En els Estats Units:
A Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va incloure a dos republicans anti-aïllacionistes en el seu gabinet. Henry Stimson es va convertir en ministre de Guerra i Frank Knox va ser nomenat ministre de Marina.
Diari del Tercer Reich 