Diumenge:

Hitler a París:

A les tres de la matinada, després d’un lleuger esmorzar, Adolf Hitler i el seu grup es varen dirigir amb un comboi de vehicles militars des del seu quarter general de França cap a un aeròdrom per agafar un avió que els portaria a París. L’avió amb el qual viatjarien era un Focke-Wulf 200, el famós Condor, que el pilotaria el capità Hans Baur, l’habitual pilot de Hitler. A dos quarts de sis del matí varen aterrar a l’aeroport de Le Bourget, a París. Hitler anava acompanyat pels arquitectes Albert Speer i Hermann Giesler i l’escultor Arno Breker, que anaven vestits amb un uniforme negre per semblar militars. Quan varen sortir de l’avió els estaven esperant tres cotxes de la marca alemanya Mercedes, i Hitler va pujar en un dels cotxes i es va asseure al costat del conductor. Speer, Giesler i Breker es varen asseure als seients de darrere. En els altres vehicles hi viatjaven el secretari Martin Bormann, Wilhelm Keitel, Heinrich Hoffmann i el metge de Hitler, Karl Brandt, formant una comitiva de 10 vehicles. 

Hi va haver cert endarreriment a l’aeroport mentre els funcionaris del servei de seguretat atenien als detalls d’última hora. Fotògrafs de l’Exèrcit s’havien col·locat en punts estratègics per deixar constància de l’entrada de Hitler a París, però els automòbils anaven a tal velocitat que no varen poder fer una fotografia decent. 

En entrar a la capital, per la Porte de la Villete, varen ser rebuts pel governador militar Otto von Stülpnagel, i immediatament va començar el recorregut. Uns policies varen veure el cotxe del dictador i varen avisar immediatament al Prefecte de la Policia, Roger Langeron, que va ordenar que seguissin al líder alemany.

La primera visita del recorregut va ser en el Gran Teatre de l’Òpera de Charles Garnier d’estil neobarroc. Hitler havia estudiat quan era més jove l’Òpera de Garnier i la coneixia des del més mínim detall. Per ordre seva l’Òpera estava il·luminada com per una funció de gala. El coronel Hans Speidel els esperava als esgraons de l’entrada per saludar al dictador en nom del govern d’ocupació. Quan va ser-hi dins, va pujar la gran escalinata ornamental i en va quedar fascinat de tot l’edifici que va elogiar la bellesa d’aquell edifici i va descriure les funcions arquitectòniques de les escalinates. En entrar en el lloc de l’orquestra, Hitler va exclamar que aquell era el teatre més bonic del món. Un guàrdia uniformat en veure a Hitler i el seu entorn es va allunyar ràpidament. Un guia va ensenyar-li tots els detalls i Hitler, demostrant que coneixia perfectament aquella obra, va recordar-li en el guia l’absència d’una sala petita. Sorprès, el guia va recordar que efectivament feia anys hi havia existit una petita habitació, però que havia sigut eliminada després d’unes reformes. Hitler en va quedar tan content de l’explicació del guia que va voler que li donessin una propina de 50 Reichsmarks, però aquest no la va voler acceptar perquè ja es va sentir recompensat explicant-li a Hitler aquella obra. Sorprès per aquell gest poc habitual en el seu entorn, Hitler va dirigir-se a la resta del grup, que estava tan sorprès com ell, per dir-los que simplement complia amb el seu deure.

Després de l’Òpera es varen dirigir pel Boulevard des Capucine cap als Camps Elisis, passant per davant de la Madeleine, que el seu estil va impressionar a Hitler. El dictador va explicar que el temple s’havia erigit a la glòria de l’Exèrcit de Napoleó. La comitiva va avançar cap a la Place de la Concorde i en arribar als Camps Elisis, Hitler va demanar anar més a poc a poc. En passar per l’Arc de Triomf, on una enorme bandera nazi onejava sobre el monument del Soldat Desconegut i amb les estàtues de la base cobertes per sacs d’arena, Breker li va recordar a Hitler que l’arc que volia fer a Berlín seria tan gran que el de París hi cabria a dins. En arribar a la Place du Trocadéro, a tocar de la Torre Eiffel, el dictador va ordenar parar-se pel voltant un moment per contemplar l’estructura de ferro. Hitler, al capdavant de l’expedició, es va deixar fotografiar a la Place du Trocadéro amb la Torre de fons.

Un cop varen tornar als cotxes es varen dirigir a la capella de Les Invalides, dissenyada per Hardouin Mansart. Allí, amb el seu uniforme blanc, Hitler es va passar una llarga estona davant de la tomba de l’emperador Napoleó Bonaparte amb la gorra al pit inclinant el cap en silenci. En aquell moment, Heinrich Hoffmann va fer una fotografia de la tomba com a record. En sortir de l’edifici, Hitler li va explicar en el seu fotògraf que aquell havia sigut el moment més gran i més bonic de la seva vida perquè sentia gran admiració per Napoleó, tot i que va dir que Frederic el Gran va demostrar ser superior a l’emperador francès.

Quan varen sortir de Les Invalides varen passar per davant del Ministeri d’Afers Exteriors i la Cambra de Diputats i varen seguir pel Boulevard Saing Germain, on hi havia el Ministeri de Guerra. A continuació varen girar per la Rue Bonaparte fins la Place Saint-Sulpice i varen arribar al Palau del Luxemburg, la Rue Soufflot i el Panteó del Barri Llatí. Allí, Hitler va quedar de nou impressionat i va elogiar les dimensions de l’edifici, tot i que més tard va dir que l’edifici l’havia decebut, sobretot de la seva pesada cúpula i les estàtues dels herois francesos.

La policia esperava a Hitler davant del Panteó per ordres del comissari Ferdinand Dupuy. Uns soldats alemanys varen tenir que despertar al guàrdia del Panteó perquè tingués obert el mausoleu. Un cop varen acabar de veure l’edifici, Hitler li va dir a Breker que podien anar a veure Montparnasse passant per davant del Cafè Closerie des Lilas. Es diu, tot i que no hi ha cap prova, de que Hitler i Breker varen anar a l’antic estudi que havia tingut l’escultor anys enrere, però que quan varen trucar i va obrir la portera, aquesta en veure la cara de Hitler va cridar i va tancar la porta bruscament.

A continuació varen dirigir al nord fins arribar al Boulevard Saint-Michel. Quan varen passar pel Louvre, la Place des Vosges, el Palau de la Justícia i la Sainte Chapelle, les meravelles medievals de París, Hitler no hi va mostrar cap tipus d’interès per aquells edificis. El dictador, durant el seu passeig, va ordenar la destrucció de dos monuments de la Primera Guerra Mundial: l’estàtua del general Mangin, un dels vencedors de 1918, i el monument a Edith Cavell, la infermera britànica afusellada a Brussel·les per un esquadró d’afusellament alemany el 1915. Després de veure el Panteó, Hitler semblava desanimat i avorrit, i no es va tornar a animar fins que va arribar a les cases de la Rue de Rivoli i a Notre Dame, on Hitler en va elogiar el seu estil gòtic. Després del Boulevard St. Michel es varen aturar un moment davant el Palau de Justícia. En passar per les Halles, un venedor de diaris va quedar mut en veure al dictador. Una dona va senyalar a Hitler en veure’l.

La comitiva va tornar a passar per davant del Palau de l’Òpera i va avançar cap a la Place Clichy. Al final del recorregut era a Montmartre, a l’església vuitcentista de la pietat catòlica del Sacré-Coeur, on s’hi va quedar una bona estona rodejat pels seus escortes contemplant la ciutat.

A un quart de nou, Hitler es va acomiadar del coronel Speidel. Després es varen dirigir cap a l’aeroport per tornar al seu quarter general de Bruly le Peche, a prop de Sedan. A les nou del matí ja eren a dalt de l’avió, que l’estava esperant amb els motors en marxa, i Hitler va demanar en el seu pilot que volés baix per sobre la ciutat abans de dirigir-se al nord. Quan varen volar cap al quarter, Hitler no parava d’explicar-li a Speer que havia complert el seu somni de visitar Paris.

Un informe policial va assegurar que ningú de la ciutat havia reconegut a Hitler, tot i que sí que va ser reconegut per un venedor de diaris en la Rue Rivoli i per un grup de dones a la Rue des Halles; tots ells varen fugir espantats. En total, Hitler va estar tres hores a la capital francesa, i va considerar la possibilitat de celebrar a París una desfilada de la Victòria, però al cap d’una estona d’haver-ho reflexionat i de que Hermann Göering li desaconsellés perquè hi havia el perill de ser atacats pels avions britànics va treure’s del cap aquella idea. Llavors, Hitler va estar tota l’estona preparant una sessió triomfal del Reichstag, on hi assistirien tots els comandants de grups d’exèrcits i dels cossos d’exèrcits, a més d’alguns almiralls i alguns herois escollits per l’ocasió. Quan varen arribar al quarter general varen rebre la notícia de que la Unió Soviètica havia annexionat la província romanesa de Bucovina. Hitler no havia arribat a cap acord amb el dictador Iosif Stalin perquè annexionés aquella zona, però va pensar que era millor no actuar i conservar la pau amb els soviètics.

---

A la nit, Hitler estava capficat i va rebre a Speer en la casa de camp del quarter per xerrar de la seva passió, l’arquitectura. Hitler li va ordenar que preparés un decret per la reconstrucció de les obres de Berlín. Tenia enveja de París, la va veure més bonica que Berlín i no ho podia acceptar. Li va confessar que havia pensat fer destruir Paris, però que estava convençut de que si feien una nova Berlín més bonica ja no caldria destruir-la. Speer va quedar impressionat per les paraules del dictador; no es podia creure que en poques hores hagués passat de dir meravellés de París; que si era tan bella, que si tan enamorat n’estava, que si tan la coneixia… i que en qüestió d’unes hores pensés en destruir-la. A continuació, Hitler va ordenar que es comencessin a construir les obres de Berlín el més ràpid possible.

Després de parlar amb Speer, Hitler va sortir a fora de la seva caseta del poblet amb els generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl per parlar de la rapidesa amb què havia caigut França. Hitler va explicar-li a Keitel que estava convençut de que si feien una campanya militar contra la Unió Soviètica seria un joc de nens per ells. Enmig de la conversa s’hi va afegir Speer, que era el primer cop que es trobava amb Keitel cara a cara, per explicar-los que se’n tornava a Berlín per treballar en les obres de la ciutat que havien acordat. Hitler estava de molt bon humor amb Speer, ja que li havia deixat la responsabilitat de construir els seus somnis, de construir la ciutat més bella del món. Quan s’encaixaven les mans per acomiadar-se, Hitler li va assegurar que aviat parlarien de nous projectes i de noves maquetes.

En el Reich:

A Alemanya:

L’ambaixador alemany a Madrid, Eberhard von Stohrer, va enviar un telegrama al seu govern per informar-los de que el ministre d’Afers Exteriors espanyol demanava consell sobre com havia d’actuar davant al duc i la duquessa de Windsor, que havien d’arribar a Madrid a través de Lisboa. L’ambaixador els va explicar que el ministre espanyol creia que podrien tindre interès en retenir al duc i entrar en contacte amb ell.

A França:

A París, a la catedral de Notre-Dame, on s’havien retirat els sacs de sorra en previsió a la visita de Hitler, el cardenal Suhard va oferir missa i va recomanar als seus fidels tranquil·litat, treball i fe.

En la batalla:

Tot i l’armistici del dia 22, les tropes alemanyes continuaven amb la seva ocupació i la infanteria alemanya va ocupar Poitiers i el cos blindat del general Hermann Hoth va ocupar la ciutat de Rochefort.

Els bombardejos sobre la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va bombardejar l’illa de Jersey, en el Canal de la Mànega.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va reconèixer el coronel Charles de Gaulle com a líder dels francesos lliures.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Viatxeslav Mólotov es va reunir amb l’ambaixador alemany Werner von der Schulenburg per comunicar-li que s’havia d’arreglar la qüestió de Bessaràbia i li va dir que en el cas de que Romania es negués a un acord pacífic, el govern soviètic estava decidit a utilitzar la força.

A Egipte:

El rei Faruk davant les pressions britàniques va substituir el primer ministre Alí Maher per Hassan Saby Pacha, un polític més pro-britànic