Dilluns:
França firma l’armistici amb Itàlia:
França, que ja havia firmat l’armistici amb Alemanya el dia anterior, va firmar a un quart de vuit del vespre l’armistici amb Itàlia a prop de Roma. França havia estat humiliada i amb la firma d’aquell armistici encara es feia més evident, ja que les tropes italianes varen entrar a les colònies franceses de Tunísia i d’Algèria i varen obligar en els francesos a treure les mines que havien deixat. A més, França havia de cedir el control del port de Djibuti als italians i les tropes italianes varen ocupar Menton. Un cop es va firmar l’armistici es va informar a Adolf Hitler, que va ordenar l’alto al foc de la Wehrmacht a França. Tot i això, l’ocupació alemanya va continuar i la infanteria alemanya va ocupar la ciutat d’Angulema i el cos blindat del general Paul Ewald von Kleist va ocupar la ciutat de Saint-Etienne.
En el quarter general de Bruly-de-Pesche, Hitler va convidar per aquella nit a Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Martin Bormann, Walter Hewel i als seus ajudants del quarter per festejar en el menjador d’oficials la rendició francesa. A mitjanit, els invitats de Hitler varen escoltar per la ràdio el discurs de Joseph Goebbels en que informava de la victòria alemanya.
Durant la tarda, Hitler havia convidat a Max Amann i a Ernst Schmidt, els seus vells camarades de la Primera Guerra Mundial, perquè l’acompanyessin l’endemà en una visita en els camps de batalla d’aquella guerra.
En el Reich:
A Alemanya:
Reinhard Heydrich li va deixar clar en el ministre Joachim von Ribbentrop que la responsabilitat de la gestió de la qüestió jueva era seva, tal i com l’hi havia ordenat Hermann Göering el gener de 1939, i va sol·licitar que l’inclogués en totes les reunions que es parlés de la solució final dels jueus. Aquesta va ser la primera vegada que es va utilitzar el terme solució final.
Rudolf Hess va rebre ordres d’anar al quarter general de Bruly-de-Pesche. Hess va viatjar al quarter en companyia del doctor Felix Kersten, que feia dies que el tractava d’uns dolors estomacals. Un cop varen aterrar al quarter, el doctor es va dirigir al tren de Heinrich Himmler, el Sonderzug Heinrich, i va parlar amb el líder de les SS sobre la qüestió sexual. Himmler li va assegurar que quan es guanyés la guerra, Hitler aprovaria unes directius completament noves. Himmler volia crear unes cases que anomenarien grans cases d’amor, on les dones més belles i els millors homes podrien tenir relacions sexuals. L’estat es faria càrrec d’aquests actes i dels futurs fills, ja que creia que al cap de vint anys Alemanya necessitarien una població de cent milions de persones.
Després, Hess i Kersten es varen allotjar a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg. Durant el tractament, Hess li va descriure el curs dels últims fets i li va assegurar que hi hauria una cooperació francesa-alemanya i que farien la pau amb la Gran Bretanya com ho havien fet amb França. El lloctinent de Hitler li va assegurar que el dictador parlava del gran valor de l’Imperi britànic per l’ordre mundial i considerava que tant França com Gran Bretanya com Alemanya havien de lluitar unides contra el bolxevisme. Per això, sempre segons Hess, Hitler havia permès que l’exèrcit britànic escapés de Dunkerque. Aquesta va ser l’última vegada que es varen veure.
Davant la petició del dia anterior de l’ambaixador a Madrid, Eberhard von Stohrer, de com havien d’actuar els espanyols davant del duc de Windsor, Von Ribbentrop li va enviar un telegrama en que demanava retenir al duc i la duquessa durant dues setmanes a Espanya, però va deixar clar que s’havia de fer sense que es sospités que se’ls retenia per suggeriment d’Alemanya. L’endemà, Von Stohrer li va enviar un telegrama en que li va explicar que el ministre d’Afers Exteriors espanyol l’hi havia promès que faria tot el possible per retenir als Windsor.
A França:
A la nit, un grup format per 115 homes va rebre l’encàrrec d’atacar quatre punts de la costa francesa al sud de Boulogne per tal de posar a prova les defenses alemanyes i, si era possible, capturar a uns quants alemanys. El comando britànic va arribar des de les costes britàniques en quatre bots dels utilitzats per rescatar pilots de la RAF. El primer bot que va arribar a terra va tornar al cap d’una estona a costes angleses després de no trobar-se a cap alemany. El segon bot va arribar a un embarcador d’hidroavions alemanys, però els seus tripulants tampoc varen veure’s amb cap alemany i varen decidir tornar. El tercer sí que va entrar en combat i inclús varen matar a dos sentinelles alemanys, però quan varen tornar al bot per fugir es varen adonar que no havien registrat les butxaques dels alemanys per trobar-hi algun document de valor. El quart bot es va perdre per culpa de la brúixola i va acabar en el port de Boulogne, fortament vigilat. Els tripulants varen aconseguir arribar a una platja on varen desembarcar, però varen ser descoberts poc després per una patrulla alemanya que anava en bicicleta. Entre els dos bàndols hi va haver un intercanvi de trets en el que un soldat britànic va quedar ferit, però varen poder tornar al seu país. Però com que era una missió secreta, quan una de les nau va voler entrar en un port anglès les autoritats li varen denegar l’entrada fins que es comprovés la identitat dels tripulants. Aquests, que varen tenir que esperar diverses hores, es varen dedicar a beure’s el rom que hi havia a la nau i varen acabar completament beguts. En veure l’estat etílic d’aquells homes, la policia militar els va enviar a un calabós.
A Holanda:
Arthur Seyss-Inquart va suspendre el Parlament holandès.
A Polònia:
En el gueto de Lódz, els bons van passar d’administrar-se amb la moneda Reichsmark per una moneda nova, els chaim, en honor al president del Consell Jueu de Lódz, Chaim Rumkowski, com a mètode de pagament.
A la Gran Bretanya:
Aquell dia va sortir amb destí a Canadà la primera embarcació que transportava a presoners nascuts a Alemanya i Itàlia. Parlant amb el primer ministre canadenc, Mackenzie King, Winston Churchill li va voler deixar clar que ell mai celebraria negociacions de pau amb Hitler, però també li va dir que en un futur no li podria assegurar el mateix sobre un futur govern si els Estats Units els abandonaven i eren derrotats. Churchill es va referir que es podia donar el cas d’un altre assumpte tipus Vidkun Quisling, on es formés un govern disposat a acceptar la supremacia i la protecció alemanya.
Charles de Gaulle va demanar l’establiment d’un comitè nacional francès per reunir tots els francesos que volguessin continuar combatent.
A Marroc:
Els ex ministres francesos que estaven encontra de l’armistici varen arribar a Casablanca, però allí varen descobrir que el governador general de Marroc, el general Charles Nogues, havia acceptat l’armistici.
Diari del Tercer Reich 