Dimarts:

L’armistici de França:

L’armistici amb França havia d’entrar en vigor a la 1:35 de la matinada. Aquella hora Adolf Hitler es trobava amb els seus col·laboradors en una habitació d’una casa del poble de Bruly le Peche, a prop de Sedan, que havia sigut desallotjat i servia temporalment com a quarter general. Tots els presents estaven asseguts en una taula rodona esperant les notícies per la ràdio. Poc abans de la 1:35, Hitler va ordenar tancar els llums i obrir les finestres, tot i que feia una tempesta de llamps. Al cap d’una estona varen sentir sonar una trompeta que significava el final de les accions bèl·liques a França, i quan Hitler va sentir les notícies per la ràdio l’anunci de l’armistici va demanar que es tornés a encendre els llums. Hitler va declarar per decret que aquell dia seria el dia de dol nacional, i va ordenar que es repiquessin les campanes en el Reich durant una setmana i que onegessin les banderes durant deu dies.

A la nit, des de Bordeus, Philippe Pétain va dirigir un discurs per ràdio per tot França per explicar que havia començat una nova era pel poble francès després de ser derrotat. El primer ministre va dir que haurien d’orientar tots els esforços cap al futur en un nou ordre que començaria en aquells moments. Però Pétain els advertia de que la seva nova vida seria més dura, que no podien esperar res de l’Estat i els va avisar que a partir d’ara comptessin per ells mateixos. El seu discurs el va finalitzar invitant al poble francès a un ressorgiment intel·lectual i moral.

En el Reich:

A Bèlgica:

Adolf Hitler va estar tot el dia en el seu quarter general de Bruly-de-Pesche pensant en la reconstrucció de Berlín per convertir-la en la futura Germània. A més de la capital, Hitler tenia projectes arquitectònics per Munic, Linz, Hamburg i Nuremberg. 

A Alemanya:

El govern va respondre l’oferta espanyola del 19 de juny de 1940 d’entrar a la guerra. Els alemanys els varen comunicar que havien anotat els desitjos territorials d’Espanya, territoris del nord de l’Àfrica, i els varen dir que estaven agraïts per la seva actitud, però varen deixar clar que tot i saber que estaven preparats per entrar en el conflicte de moment no els necessitaven.

A Polònia:

Els dirigents del Govern General es varen tornar a queixar de la immigració que rebien i varen dir en una carta que les continues injeccions de immigrants polonesos conduïa a una situació insostenible de queviures. Els alemanys volien colonitzar certs territoris de Polònia i varen obligar a la població autòctona a immigrar al Govern General. 

En la Batalla per França:

Tot i l’armistici, les tropes blindades alemanyes varen arribar a Angulema i Bordeus, al sud de França, però varen decidir no avançar més cap al sud i varen definir les fronteres. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs a la Cambra del Comuns, on va explicar que no podia dir com serien les relacions britàniques amb el nou govern de Bordeus perquè aquests s’havien entregat als alemanys. El primer ministre els va afegir que ara només s’haurien de preocupar de la seva pròpia salvació i defensa, de la que depenia, segons Churchill, no només la sort dels britànic, sinó dels francesos, els europeus i el món en general.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va fer una enquesta entre la població per saber quina era la seva opinió sobre el conflicte. Només el 14% dels interrogats estaven disposats a trencar relacions amb Alemanya, un 64% pensava que el deure dels Estats Units era continuar apartats del conflicte, mentre que només el 36% acceptava el principi d’ajudar a Gran Bretanya.

Precisament, aquell dia el New York Times va sortir editat amb un article sota el títol: Deixeu a Amèrica al marge de la guerra!. Aquest mateix titular era el que Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Estats Units, havia dit que sortiria si es pagava 30.000 dòlars a un congressista republicà. 

---

El Congrés va autoritzar en el president Franklin Delano Roosevelt a finançar noves fàbriques i instal·lacions de defensa.

Aquell dia es va constituir un comitè especial, el Comitè de Rescat d’Emergència, el ERC, per facilitar la immigració des del sud França d’un selecte grup de jueus que creien que els serien especialment valuosos o que estaven en perill de ser entregats a la Gestapo.