Divendres:
En el Reich:
A França:
Adolf Hitler va visitar la ciutat d’Estrasburg, recentment ocupada, i va visitar la catedral de la ciutat. De retorn al seu quarter general de Bruly-le Pèche, a prop de Sedan, el dictador, en el transcurs d’una conversació sobre taula, li va dir en el tinent coronel Böhme que esperava i desitjava arribar aviat a una entesa amb la Gran Bretanya, ja que creia que d’aquesta manera hauria acabat la guerra a l’Europa central i occidental. Llavors, Hitler va explicar que Alemanya necessitaria un llarg temps de repòs per assimilar tot el que havia conquerit.
A Alemanya:
Al matí, Heinrich Himmler i va rebre el seu habitual tractament de massatges del seu metge Felix Kersten. El doctor li va preguntar si les Waffen-SS eren un exèrcit independent. Himmler va respondre que no. Llavors, el doctor li va preguntar per què era necessari crear una força militar en paral·lel a l’exèrcit regular, creant mal ambient dins l’Exèrcit. A la nit, Himmler i el seu entorn, entre ells el doctor, varen arribar a Berlín amb el tren especial Sonderzug Heinrich.
En la Batalla per França:
Tot i que la Batalla de França havia acabat, les tropes blindades alemanyes varen arribar a Lió.
A la Gran Bretanya:
Els francesos exiliats varen nomenar al coronel Charles de Gaulle com a cap de la França Lliure, i Winston Churchill el va reconèixer com a tal. El primer ministre, per la seva part, li va indicar a Anthony Eden la seva voluntat de continuar amb la guerra i li va dir que esperava que s’hagués comprès el seu missatge de que no volia cap pacte amb Hitler. Per aquest fet li va explicar que prohibia en els seus agents fer-se cap il·lusió de que això passés.
El Servei Secret britànic va desxifrar de l’Enigma que la majoria dels bombarders de llarg abast alemanys estarien en condicions de tornar a combatre abans del 8 de juliol.
En el Vaticà:
El papa Pius XII va enviar un missatge confidencial a Hitler en que s’oferia ell mateix per fer de mediador per una pau justa i honrosa. El papa va declarar-li que abans de prendre cap decisió volia saber què en pensava de que ell fos el mediador.
A Romania:
La Unió Soviètica va ocupar Besaràbia i la Bucovina septentrional.
A Líbia:
A Tobruk, quan el mariscal i governador de Líbia Italo Balbo estava sobrevolant la ciutat, la seva avioneta va ser disparada per error per la seva pròpia defensa antiaèria i el mariscal va morir quan l’avioneta va impactar contra el terra. S’ha especulat molt de si realment va ser un accident, ja que el mariscal s’oposava als plans de Benito Mussolini i de seguida que es va saber de la seva mort va circular el rumor de que l’accident havia sigut predeterminat pel dictador italià.