30 de juny de 1940

Diumenge:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va visitar els emplaçaments de la Línia Maginot a Alsàcia després es va dirigir al seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, a la Selva Negra. El dictador, durant el dia, va donar instruccions a les autoritats militars alemanyes de París de fer-se càrrec de custodiar totes les obres d’art, tant les estatals com les que fossin propietat privada dels jueus, perquè quedessin sota custòdia alemanya. Hitler va explicar que no es tractava d’una expropiació, sinó d’un trasllat per posar-les a un lloc segur com a garantia per una possible negociació de pau. Wilhelm Keitel va ser l’encarregat d’informar al comandant general de París de l’ordre de Hitler. 

Aquell mateix dia, Heinrich Himmler li va presentar a Hitler un pla per poblar les zones de Polònia annexionades. La proposta del cap de les SS consistia en traslladar a Alemanya a una vuitena part de la població polonesa que era considerada com “una raça estable”, mentre que a les set vuitenes parts restants se les expulsaria en el Govern General. Els soldats alemanys i els SS, després de dos i quatre anys de servei respectivament, serien enviats a les zones annexionades per treballar la terra durant vuit anys, casar-se després i fer-se càrrec d’una granja o una finca. Els polonesos del Govern General proporcionarien la mà d’obra. Els polonesos que mantinguessin relacions sexuals amb els seus amos se’ls condemnaria a mort o se’ls tancaria a la presó. Hitler, segons va apuntar Himmler, va aprovar el pla. 


Alfred Jodl va redactar un informe sota el títol: Continuació de la guerra contra Gran Bretanya, en que s’estudiava la futura conducta de la guerra contra la Gran Bretanya. Jodl va escriure que la victòria definitiva d’Alemanya sobre la Gran Bretanya estava assegurada, que era qüestió de temps, ja que creia que els britànics no podien dur a terme operacions ofensives de gran envergadura. El general també va anotar que si els mitjans polítics no aconseguien firmar la pau s’hauria de doblegar la resistència britànica o bé amb un atac llançat contra territori britànic o duent a terme la guerra a la perifèria. Si s’elegia atacar la Gran Bretanya, Jodl apostava una ofensiva de tres etapes: intensificació de la guerra aèria i naval contra la navegació britànica, atacar els dipòsits de proveïments, les fàbriques i la RAF, atacs de terror contra els centres de població i un desembarcament de tropes amb l’objectiu d’ocupar Anglaterra. En l’informe, Jodl reconeixia que el combat contra l’aviació britànica havia de tenir tota la prioritat. Hitler va llegir aquest informe.

Però no només Jodl estudiava com atacar a les illes britàniques. Hermann Göering va projectar petites operacions aèries contra la Gran Bretanya i va firmar l’ordre de començar una campanya contra els britànics. L’ordre deia:

Mentre les forces aèries enemigues no estiguin derrotades, l’imperatiu primordial de la guerra aèria és atacar-les en qualsevol circumstància, de dia i de nit, a l’aire i a terra, amb exclusió de qualsevol altre missió.


A París, William Bullit va abandonar la capital francesa acompanyat per Robert Murphy i el seu equip militar i naval, a més de Carmel Offie i el comandant britànic Dudley Gilroy (casat amb una nord-americana). Es varen dirigir a La Bourboule per arribar més tard a Madrid.

En la Batalla per França:

Els soldats alemanys varen ocupar sense trobar resistència les Illes del Canal, a 20 milles de les costes franceses, a les illes de Jersey i Guernesey, i es varen convertir en els únics territoris britànics ocupats per Alemanya fins al final de la guerra.

A Romania:

A Bessaràbia, forces soviètiques aerotransportades varen aterrar a prop del port de Izmail, a la riba del Danubi, sense trobar resistència. 

A la Gran Bretanya:

A la Universitat de Liverpool va tenir lloc una reunió en la que Hans von Halban va declarar que el nord-americà Vannevar Bush del Comitè Nacional d’Investigació per la Defensa havia parlat amb Joliot-Curie per suggerir-li més col·laboració en el camp científic entre Estats Units, Gran Bretanya i França.

En els Estats Units:

El vaixell mercantil Cameronia va salpar de Nova York rumb a Glasgow amb 16 avions nord-americans a bord destinats a la Gran Bretanya. 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.