Dilluns:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador italià Dino Alfieri i li va confessar que no podia entendre que a Gran Bretanya una sola persona pogués creure seriosament en la victòria. El dictador també li va dir que sempre havia sigut una bona tàctica fer a l’enemic responsable de que continués la guerra perquè reforçava la moral del poble i debilitava la de l’enemic. Hitler li va dir que davant d’una operació sagnant com la que projectava era necessari convèncer a l’opinió pública de que s’havia fet tot el possible per evitar-ho.

---

Joseph Goebbels es va passar el dia a París en un dia turístic. Va visitar els monuments històrics de la ciutat com la Catedral dels Invàlids, on va prestar especial atenció a la tomba de Napoleó Bonaparte, el Sacre Coeur i Notre Dame, i després es va dirigir a Versalles. A la tarda va trucar a Hitler, que aquest li va demanar que l’anés a visitar en el seu quarter general de Felsennest per explicar-li la situació actual i les demés mesures.

A Alemanya:

La unitat d’intel·ligència de la Luftwaffe dirigida pel coronel Beppo Schmid va informar que la RAF només disposava de 900 avions i que els britànics n’estaven construint més a un ritme d’entre 270 i 300 al mes. Però la realitat era una altra, només la Fighter Command disposava de 791 avions monomotors moderns, 100 més dels que calculaven els alemanys.

---

El Ministeri de l’Interior va anunciar a Berlín que en el sanatori psiquiàtric de Görden, sota la direcció d’especialistes, s’aplicaria totes els tractaments terapèutiques segons els coneixements més recents. D’aquesta manera va començar la matança de nens considerats “deficients mentals” segons el programa d’eutanàsia T-4.

---

Reinhard Heydrich va emetre un discurs a la ràdio per donar resposta a algunes preguntes que es feia la població entorn els matrimonis mixts. Heydrich va estipular que les dones jueves que tinguessin els marits o els fills servint a la Wehrmacht estarien eximides del toc de queda, sempre i quan no hi haguessin indicacions negatives contra elles com “provocar” al poble alemany.

A Polònia:

Gerhard Mende, cap de l’Oficina Jueva de la Gestapo de Varsòvia, va informar a Adam Czerniaków, president del Consell jueu, de que la guerra acabaria en un mes i que després els jueus marxarien a Madagascar.

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador britànic a la Unió Soviètica, Stafford Cripps, va intentar convèncer a Iosif Stalin perquè negociés amb la Gran Bretanya una aliança i declarés la guerra a Alemanya. El dictador soviètic li va contestar que no creia que Alemanya tingués la intenció de dominar Europa. Després de la reunió, Stalin, que volia conservar la pau amb Hitler, va informar a Berlín de l’intent d’aproximació del govern britànic. Quan Hitler va ser informat de les intencions dels britànics no en va fer gaire cas perquè encara veia possible negociar la pau amb el govern de Winston Churchill i ja s’imaginava que els britànics intentarien pactar amb els soviètics.

A França: 

El govern del mariscal Philippe Pétain va abandonar Bordeus després de ser expulsats voluntàriament pels alemanys i es varen instal·lar a Vichy, que acabaria sent la capital d’una França desmembrada.

A la Gran Bretanya:

Els ministres i els funcionaris varen examinar una proposta per establir una organització que controlés tots els sabotatges, les activitats subversives i la propaganda en contra que tinguessin lloc en els països enemics, els controlats pels enemics i els neutrals. D’aquesta manera va néixer el Comitè d’Operacions Especials, conegut com COE.