Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les tres de la tarda, Adolf Hitler va arribar a l’estació de trens Anhalter, Berlín, del seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, Alsàcia, on l’esperaven membres del partit nazi com Joseph Goebbels, i comandament militars, a més d’una multitud de gent eufòria per celebrar la victòria d’Alemanya a Europa. El govern havia distribuït gratuïtament un milió de banderes amb l’esvàstica entre la multitud que havia volgut anar a rebre al seu líder. Les Joventuts Hitlerianes varen repartir una proclama triomfal de Goebbels. Hitler portava bastants dies vivint en el front occidental, en els seus quarters generals de França i Bèlgica, dirigint la Wehrmacht i la gent tenia ganes de veure’l. Moltes persones que el van esperar a l’estació portaven més de sis hores esperant-lo, tot i que el matí hi havia uns núvols amenaçadors que es varen escampar a la tarda deixant sortir el Sol. Els carrers estaven adornats amb flors i catifes, i tota l’estona sonava la música de les SA, la Badenweiler, la marxa favorita de Hitler. Les càmeres del Wochenschau no paraven de gravar i les campanes de les esglésies repicaven per saludar al dictador. Un cop va baixar del tren, Hitler va pujar en un Mercedes negre que s’obria pas entre la multitud gràcies a una comitiva motoritzada fins arribar a la Cancelleria del Reich. La gent havia llançat milers de rams de flors a la carretera per on Hitler tenia que passar. Poc després d’entrar a l’edifici, la gent es va abraonar al balcó de la Cancelleria que donava a la Wilhelmplatz demanant a crits que Hitler sortís, desig que es va complir quan va sortir acompanyat per Hermann Göering, Erich Raeder i Joachim von Ribbentrop, entre altres. En aquells moments, un cor de noies va entonar:

Anem a combatre contra Gran Bretanya. 

Mentre es produïa la desfilada, Göering li va dir a Goebbels que estaria més tranquil quan acabés la cerimònia perquè temia un atac aeri britànic.

A la Gran Bretanya:

Gràcies als missatges de l’Enigma interceptats a la Luftwaffe, es va saber que la força de bombarders alemanys no era tan gran com es creia. El Servei d’Informació de l’Aviació havia calculat que els alemanys disposaven de 2.500 bombarders i que tenien capacitat per llançar 4.800 tones al dia. Enigma va revelar que la xifra real era de 1.250 bombarders, amb una capacitat diària de 1.800 tones de bombes. 

Però aquell dia els alemanys varen començar a llançar bombes d’alta potència a Aldershot, on varen matar a tres soldats del Royal Canadian Ordnance Corps. 

A Líbia:

Després d’un reconeixement aeri, bombarders britànics varen atacar objectius navals italians i el port de Tobruk. 

Al Sudan:

Els italians varen conquerir Kurmuk.

A Japó:

L’ambaixador britànic va rebre ordres d’oposar-se a la sol·licitud per part dels japonesos d’interrompre la principal ruta terrestre de subministraments d’armes a Xina, la carretera de Birmània, amb l’excusa de que era discriminatori per la Xina. Tot i això, l’ambaixador va respondre que si no es tallava la carretera existia un perill real d’un atac japonès, de manera que la carretera es va tallar durant tres mesos.