Dimecres:

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va atacar els combois, els vaixells civils i mercantils, i les instal·lacions portuàries britàniques del Canal de la Manega. Amb aquell atac va començar la Batalla d’Anglaterra que duraria fins el maig de 1941. Al mateix temps, 70 avions alemanys varen bombardejar les instal·lacions de les drassanes en el sud dels Gales i, des de primera hora, els alemanys varen llençar una incursió a Norwich.

Per contrarestar els atacs alemanys, el Ministeri d’Indústria aeronàutica va declarar:

Convertirem les seves olles i paelles en avions Spitfire i Hurricane, Blenheim i Wellington. Tots els que tinguin olles i paelles, escalfadors, aspiradores, penjadors, formes pel calçat, accessoris per l’habitació del bany i adornaments per la casa, cigarreres o qualsevol altres articles que estiguin fets totalment o parcialment d’alumini, han d’entregar-los immediatament (…)

A Ramsgate, l’Esquadrilla A de l’Esquadró 56 va rebre l’ordre d’estar en estat d’alerta de forma permanent. En quan varen rebre la senyal de que s’apropaven els alemanys, els avions es varen enlairar. Des de Bentley Priory es va donar l’ordre a quatre esquadrons d’ajudar als sis Hurricane de Biggin Hill que protegien un comboi que havia sigut descobert per un Dornier Do 17 a la tarda i que havia portat a que 20 Dorniers, protegits per 30 Messerschmitt 110 i 20 Messerschmitt 109 s’hi llencessin a l’assalt. Al final, els alemanys varen aconseguir enfonsar una embarcació petita i sis caces britànics. Per part alemanya, 13 aparells varen ser donats com a desapareguts.

En el Reich:

A Alemanya:

L’almirall Wilhelm Canaris va ser l’encarregat d’examinar com es podia dur a terme una operació contra Gibraltar.

A França:

A París, les autoritats alemanyes varen contar 346 escoles elementals en funcionament amb un total de 38.000 alumnes, 15 instituts de secundària i 15 escoles de formació professional.

A França: 

L’Assemblée National es va reunir a l’auditori principal del palau de l’opera de Vichy per aprovar el nou govern i dissoldre la República francesa. 569 diputats van votar a favor, 80 encontra i 17 es van abstenir. D’aquesta manera l’Assembléé va donar plens poders al mariscal Philippe Pétain per promulgar una nova constitució on s’esperava garantir els drets del treball, de la família i de la pàtria. D’entre els qui varen tenir que abandonar al govern hi havia Camiller Chautemps, que va marxar després als Estats Units.