Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, el cap de la Kriegsmarine, Erich Raeder, va plantejar-li de nou a Adolf Hitler la invasió a la Gran Bretanya després d’un bombardeig concentrat, però el dictador li va dir que encara pensava que la invasió s’havia d’utilitzar com a últim recurs. Llavors, el cap de la Marina li va manifestar el desig de construir una gran flota per combatre una possible aliança entre la Gran Bretanya i els Estats Units, i li va manifestar el seu desig d’obtenir una de les Illes Canàries que estaven sota el control d’Espanya. Hitler no va voler escoltar cap de les propostes de Raeder, però sí que va voler discutir amb ell per com ampliar les bases navals de Trondheim i de Narvik, a Noruega.

---

Hermann Göering va declarar en una ordre, que quan arribés el moment s’hauria de destruir la indústria armamentista britànica i tota la RAF en els primers atacs. Les defenses del sud d’Anglaterra, segons la seva estimació, només resistirien quatre dies i la RAF quatre setmanes. Però Franz Halder tenia unes altres informacions. El general Stapf li va assegurar que necessitarien de 15 dies a un mes per aixafar l’aviació britànica.

---

Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama de l’ambaixador alemany a Lisboa en que l’informava de que el duc de Windsor acabava de ser nomenat governador de les Bahames, però que aquest tenia la intenció d’endarrerir la seva partida tot el que fos possible amb l’esperança de que els fets es tornessin més favorables per ell. L’ambaixador li va confessar que l’ex monarca britànic estava convençut de que si ell hagués seguit en el tro, la guerra s’hagués pogut evitar i es declarava un ferm partidari d’arreglar pacíficament les coses amb Alemanya. Von Ribbentrop, des del seu tren especial a Fuschl, va enviar aquella nit un telegrama molt urgent i alt secret a l’Ambaixada alemanya a Madrid per demanar que s’impedís que el duc anés a les Bahames i se’l portés a Espanya, preferentment pels seus amics espanyols, i va exigir que fossin retinguts, si calia volia que l’internessin en qualitat d’oficial anglès i que fos tractat com un desertor. El ministre va explicar que volia aprofitar l’ocasió per informar al duc de que Alemanya volia la pau amb el poble britànic, però que el govern de Winston Churchill hi interferia i per això desitjaven que prestés part en les negociacions. Si ell acceptava, ells (els alemanys) farien tot el possible perquè el duc tornés al tro britànic o, si ell ho desitjava més convenient, estarien disposats a que portés “una vida d’un rei”. Von Ribbentrop va afegir que sabia de bona font que el servei secret britànic havia decidit “acabar” amb el duc en quan arribés a les Bahames.

A la Gran Bretanya:

Els controladors aeris britànics varen cometre un greu error en enviar a sis Hurricane a interceptar un sol atacant, però els caces britànics es varen trobar amb una formació de més de 40 avions. Els errors britànics, que el principi eren constants, cada cop es varen fer més infreqüents.

A França:

A Vichy es va formar el primer govern francès després de l’ocupació alemanya i de la votació del dia anterior de l’Assemblea Nacional francesa amb 569 vots a favors, 80 encontra i 17 abstencions per donar plens poders a Philippe Pétain. El nou cap d’Estat va inaugurar les seves funcions abrogant la Constitució de 1875, determinant l’expansió dels seus poders, i va concentrar en la seva figura el poder executiu, legislatiu i part del judicial, a més de que va eliminar els sindicats i els partits, va suprimir moltes llibertats, en especial en els jueus, i va aplaçar sine die el Parlament. Dintre del nou govern, Pierre Laval va assumir la vicepresidència. Ja amb els plens poders, Pétain va comentar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb els britànics després de que aquests haguessin atacat la flota francesa el 3 de juliol.

A Itàlia:

El govern italià va anunciar la consigna: Tot per Líbia, que volia dir que la guerra es traslladaria al nord de l’Àfrica.