Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va aprovar el desenvolupament d’uns plans que tenien com objectiu l’evacuació jueva. Per dur a terme els seus plans va demanar a França que li cedís l’illa de Madagascar, una de les seves colònies, per enviar-hi els jueus. A part, durant aquell dia el dictador es va reunir amb Alfred Jodl, que li va perfilar les idees prèvies sobre els plans operatius d’un desembarcament a la Gran Bretanya.

A Polònia:

Hans Frank va transmetre els plans de Hitler en els seus caps de la seva administració i els va assegurar que els jueus aviat estarien de camí a Madagascar.

A França:

A Vichy, en un quart acte constitucional es va nomenar a Pierre Laval com a cap de l’Estat francès.

A Espanya:

A Madrid, l’ambaixador alemany Eberhard von Stohrer va reunir-se amb el ministre Ramón Serrano Suñer per parlar de retenir al duc de Windsor a Espanya perquè els ajudés a negociar amb els britànics. El ministre li va prometre que li faria saber a Francisco Franco dels desitjos dels alemanys respecte al duc i li va explicar el pla que volia dur a terme. El govern espanyol enviaria a Lisboa, on residia el duc amb la duquessa abans de viatjar a les Bahames, un vell amic del duc, José Antonio Primo de Rivera, que aquest l’invitaria a Espanya en una caçaria i allí tractarien sobre les relacions angleses-espanyoles. Serrano Suñer en persona hauria d’advertir al duc sobre un complot del servei secret britànic per acabar amb la seva vida.

---

A la matinada, un bombarder italià Savoia Marchetti SM-82 va deixar caure per error tres bombes sobre la Línia Concepció, quan havien de ser llançades sobre l’aeroport de Gibraltar. Dues d’elles varen quedar enterrades a les dunes de la platja de Poniente, Benidorm, i no varen explotar. Però la tercera va caure a la confluència dels carrers Duc de Tetuan i López d’Ayala, i va afectar a tres vivendes, que varen quedar totalment destruïdes. La potent ona explosiva es va poder sentir a quilòmetres de distància i varen haver-hi cinc morts i nombrosos ferits, que alguns d’ells varen tenir que ser rescatats de les runes amb les llums dels camions militars. En finalitzar la guerra, el govern italià va tenir que pagar una indemnització de 250.000 dòlars pels danys causats a les persones i els béns espanyols afectats.