Dimarts:
S’aprova el pla per atacar a la Gran Bretanya:
Adolf Hitler va firmar la Directiva número 16 en la que es donava l’ordre de començar a preparar una operació militar per desembarcar a la Gran Bretanya, concretament a Sussex i a Kent, a mitjans de setembre. Aquesta operació s’anomenarà l’Operació Lleó Marí, Seelöwe. L’Operació anava condicionada de dos factors: el primer, la Luftwaffe havia d’aniquilar prèviament a la RAF, i el segon factor era que Hitler encara confiava en que podia arribar a signar la pau amb els britànics i, per tant, encara creia que no caldria posar en marxa l’Operació. El pla va ser dissenyat per Alfred Jodl i Wilhelm Keitel, i pensaven desembarcar 20 divisions entre Ramsgate i Lyme Regis, tot i que no es va pensar com transportarien a les tropes. Però els alemanys varen cometre un greu error calculant malament el potencial aeri britànic. En un estudi d’aquell dia fet per Beppo Schmidt i entregat a Hitler abans de que firmés la Directiva, l’Estudi Blau, titulat. Situació comparada de la potència ofensiva de les Reials Forces Aèries i de la Luftwaffe, es va minimitzar les capacitats de la RAF en pràcticament totes les categories. L’informe assegurava que, tenint en compte el fet de que encara no estaven equipats amb canons, els Hurricane i els Spitfire eren inferiors al Messerschmitt 109 en tant que el Me-109 era inferior al Spitfire pilotat amb destresa.
Després de que es firmés la Directiva molts generals es varen amoïnar perquè veien que era molt complicat realitzar la invasió a les illes britàniques pel fet de que eren unes illes, i fins i tot el propi Hitler va tenir els seus dubtes. El preàmbul de la Directiva deia:
Ja que la Gran Bretanya, tot i la seva desesperada situació militar en què es troba, no dóna cap senyal reconeixent que està disposada ha arribar a un acord, he decidit preparar una operació de desembarcament contra la Gran Bretanya i, si fa falta, dur-la a terme. L’objectiu d’aquesta operació es evitar que la pàtria britànica es converteixi en una base per continuar la guerra contra Alemanya i, en el cas de que fos necessari, ocupar-la completament.
D’aquesta manera, ordeno el següent:
El desembarcament s’ha de realitzar per sorpresa en un ampli front que vagi aproximadament des de Ramstage fins la zona situada a l’oest de l’illa de Wight. Elements de les Forces Aèries faran el treball de l’artilleria, i elements de la Marina faran el treball dels enginyers.
La qüestió de si és pràctic dur a terme operacions limitades davant el desembarcament general serà considerat des del punt de vista de cadascuna de les Forces Armades, i els resultats em seran comunicats. Em reservo el dret de la decisió final. Els preparatius per tota l’operació hauran d’estar acabats a mitjans d’agost.
Després d’haver firmat la Directriu, Hitler va fixar la data del seu discurs en el Reichstag per la nit del divendres 19 de juliol i es va reunir en privat amb el ministre Hermann Göering per explicar-li els seus dubtes en atacar a la Gran Bretanya. El ministre el va informar de que Gerd von Rundstedt li havia dit que no pensava executar l’Operació i que ni tant sols havia volgut presenciar les maniobres de desembarcament amfibi. Un cop firmada la Directriu, Hitler va decidir traslladar el seu quarter general al Schloss Ziegenberg, a prop de Giessen, a les muntanyes Taunus. Es tractava d’una extensa finca amb vivenda, estables, granges i quadres. Des d’allí es proposava dirigir la guerra contra Gran Bretanya.
En el Reich:
A Alemanya:
Els alemanys varen fer-se amb el control d’Alsàcia i Lorena i tota la població jueva va ser deportada a l’altra banda de la frontera francesa.
A França:
A París, la Policia va afirmar que des de l’inici de l’ocupació alemanya no s’havia produït cap incident entre la població de París i les forces d’ocupació.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va nomenar al polític laborista Hugh Dalton com a controlador del SOE, l’Executiu d’Operacions Especials, que s’ocupava de coordinar totes les accions de subversió i de sabotatge contra els seus enemics a l’altre costat del mar.
En el Japó:
La caiguda del govern moderat de Yonai va marcar l’orientació cap a una altra política en la que l’economia quedava subordinada al poder militar.