Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir un altre cop amb els seus generals per explicar-los que la Gran Bretanya continuaria amb la guerra perquè Winston Churchill estava convençut de que tant els Estats Units com la Unió Soviètica els ajudarien. Per ajudar a derrotar els britànics, l’almirall Wilhelm Canaris va viatjar a Espanya per convèncer al govern espanyol perquè ataqués Gibraltar. Hitler, però, mostrava poc interès en destruir els britànics i va donar instruccions a Franz Halder perquè comencés a planificar una operació detallada per envair la Unió Soviètica i es va organitzar un equip especial, encapçalat pel general Erich Marcks, per preparar un pla de treball.

A Polònia:

Georg von Küchler va dictar una ordre on prohibia en els seus oficials qualsevol crítica a lluita que estaven duent a terme contra la població polonesa en el Govern General i va afegir que la lluita racial que s’estava duent a terme des de feia segles en la frontera exigia mesures particularment dures. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la nit, el ministre d’Afers Exteriors, lord Halifax, va emetre un missatge per ràdio on va comunicar que si Alemanya volia obtenir la pau, tal i com havia dit Hitler el 19 de juliol de 1940, tenia que marxar de tots els territoris que havia ocupat, havien de restaurar la llibertat que havien destruït i havien d’oferir garanties de futur. D’aquesta manera lord Halifax rebutjava l’oferta de pau de Hitler. Halifax també va senyalar que ells mai havien volgut la guerra i que era evident que aquí ningú volia que la guerra continués ni un dia més del necessari, però que no deixarien de lluitar mentre la llibertat no estigués garantida.

---

Els britànics varen establir l’Executiu d’Operacions Especials, SOE, per donar suport en secret als grups de resistència a tota l’Europa ocupada pels alemanys.

---

Continuant a la capital britànica, Charles de Gaulle va crear el Comitè de la França Lliure, i les Noves Hebrides, unes illes franceses a prop d’Austràlia, es varen adherir a la causa de De Gaulle.

A França:

En una comissió presidida pel ministre de Justícia, Raphael Alibert, es va començar a comprovar totes les naturalitzacions posteriors a 1927. 

A Japó:

A Tòquio, aquell dia va arribar al poder un nou govern liderat pel príncep Fuminaro Konoye, que d’immediat va començar a pressionar més a la França de Vichy perquè li cedís les bases militars en la Indoxina francesa.