Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler estava carregat de dubtes; no sabia encara quin era el seu principal enemic, si la Gran Bretanya o la Unió Soviètica, i sobretot tenia el dubte de quin era l’ordre amb que les tenia que guanyar. Aquests dubtes els va preguntar al general Franz Halder, que disposava d’uns informes de la Wehrmacht que deien que no era possible atacar a la Unió Soviètica a la tardor de 1940. Hitler sabia que la Gran Bretanya tenia moltes esperances en l’ajuda de la Unió Soviètica i dels Estats Units, per això pensava que si eliminava primer als soviètics l’esperança nord-americana desapareixeria i donaria forces a Japó perquè posés en pràctica les seves idees de conquerir el Pacífic i, d’aquesta manera, els nord- americans s’haurien de centrar en el Pacífic enlloc de salvar Europa i la seva aliada.
A més, Hitler tenia moltes esperances en les eleccions nord-americanes que es celebraven el novembre d’aquell any, ja que considerava que si guanyava el candidat del Partit Republicà, Wendell Willkie, que estava tenint molt èxit fins llavors, els nord-americans deixarien d’enviar subministrament militar a la Gran Bretanya i deixaria de ser una amenaça per Alemanya. Estava convençut de que si es complien els seus plans es convertiria en l’amo d’Europa i dels Balcans. Tot i això, va contemplar un altre pla, que consistia en aliar-se realment amb la Unió Soviètica per atacar junts la Gran Bretanya. Però si una cosa tenia clara era que la guerra s’havia d’intensificar el 1941 perquè tenia por que el 1942 els Estats Units ja estiguessin a punt per entrar en la batalla i dificultés greument els seu plans.
Després, Hitler es va dirigir en el Festival de Bayreuth per veure i sentir l’obra de Richard Wagner, El crepuscle dels Déus (Gótterdämmerung). Quan va acabar l’obra es va retirar a la seva casa de muntanya d’Obersalzberg, el Berghof. Aquesta seria l’última òpera que Hitler va veure en la seva vida.
En la conferència de premsa diària que organitzava el Ministeri de Propaganda, un funcionari va anunciar:
Cavallers, hi haurà guerra.
Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama molt urgent i d’alt secret del seu ambaixador a Madrid, Eberhard Stohrer, en que li va explicar que havia tingut dues llargues conversacions amb el duc de Windsor en la que aquest es va mostrar allunyat de la política del seu germà, el rei Jordi Vi, i de l’actual govern britànic. El duc, segons l’ambaixador, tenia més por de la reina que del rei perquè estava convençut de que la monarca havia intrigat contra ell i la seva esposa. Von Stohrer li va assegurar que el duc estava considerant fer públic un comunicat reprovant l’actual política britànica i trencar d’aquesta manera amb el seu germà. També li va dir que el duc tenia ganes de tornar a Espanya. A més, Von Stohrer li va comentar que havia acordat amb Ramón Serrano Suñer enviar un altre emissari espanyol a Portugal per convèncer al duc d’abandonar Lisboa.
A Espanya:
L’almirall Wilhelm Canaris es va entrevistar amb el general espanyol Juan Vigón i Francisco Franco, on els exposar els plans d’Alemanya de conquerir Gibraltar. Franco va estar d’acord amb els preparatius de l’atac, però els va explicar que Espanya no podia entrar en el conflicte perquè tenia la flota britànica a prop de les Illes Canàries i, a més, depenien de la gasolina nord-americana.
A la Gran Bretanya:
Tement una possible invasió alemanya, amb 1.500.000 homes es va crear la Guàrdia Nacional després de que Winston Churchill l’encunyés amb aquest nom durant una de les seves intervencions en els micròfons de la BBC.
Davant la presència dels caces alemanys, els britànics varen desviar els seus combois fora del Canal de la Mànega passant pel Canal del Nord i el Canal de Bristol.
Aquell dia es va constituir un govern provisional txecoslovac.
Diari del Tercer Reich 