29 de juliol de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Jodl per parlar de possibles operacions militars en el futur. Jodl li va insistir en dissenyar una invasió a la Unió Soviètica. Hitler hi va estar d’acord i li va explicar que pensava que per guanyar la guerra tenia que aixafar primer als soviètics perquè desconfiava de les intencions del dictador Iosif Stalin. El dictador tenia por que els soviètics conquerissin més territori romanès l’hivern següent i ocupessin els territoris petrolífers romanesos que controlaven els alemanys. Per això li va demanar si podia tenir l’Exèrcit a punt per aquella mateixa tardor per fer front a les intencions soviètiques, però Jodl li va descartar per raons pràctiques. Davant d’aquesta negativa, Hitler li va dir que en aquest cas es necessitava una confiança absoluta. En seguit es va demanar a Wilhelm Keitel que dissenyés els plans per la invasió.

Després de la reunió, Jodl va informar al personal del OKW, a dos membres del personal de Walter Warlimont i el mateix Warlimont, en el vagó restaurant del tren especial Atlas, estacionat a l’estació de Bad Reichenhall, de les intencions de Hitler de desfer-se dels soviètics en un atac sorpresa pel maig de l’any següent per després a la tardor d’aquell any eliminar a la Gran Bretanya. Jodl sempre va creure que era possible una victòria ràpida contra els britànics, però els altres no els va fer cap tipus de gràcia el nou objectiu i es varen discutir durant una hora amb Jodl, que defensava aferrissadament que era millor lluitar ara contra el bolxevisme que més tard. El cap de l’Estat Major els va respondre per tancar el tema:

Cavallers, no és una qüestió que estigui subjecte a debat, sinó un decisió del Führer

A més, Hitler va ser informat aquell dia per l’Estat Major de la Kriegsmarine de que no seria possible desembarcar a les costes britàniques fins la segona meitat de setembre i que ni tant sols llavors l’Armada alemanya seria capaç de prestar el seu suport, en cas d’un contraatac britànic prolongat des del mar. Per aquest fet proposaven que la futura Operació Lleó Marí fos examinada el maig de 1941 o inclús més tard.

En la Batalla d’Anglaterra:

80 avions alemanys van atacar el port de Dover, però els britànics van afirmar que havien abatut a 17 avions alemanys. Més tard, el ministre d’Aviació britànic va acusar als alemanys de fer servir els avions de la Creu Roja perquè volessin per sobre de la Gran Bretanya per observar possibles objectius. Els avions de la Creu Roja estaven autoritzats per volar per damunt de la Gran Bretanya per missions sanitàries, però no per missions militars. Es possible que Hitler o el seu equip de govern aprofitessin aquells avions per missions militars.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.