11 d’agost de 1940

Diumenge:

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen començar els atacs a gran escala contra els ports britànics i les estacions de radar. A les set del matí, amb el temps clar, els bombarders alemanys dirigits per Johannes Fink es varen dirigir als seus objectius. L’esquadró número 74 de Hornchruch era el que operava en la zona d’atac alemany. A les 7:49, alertats pel control de terra, 12 Spitfire, amb el capità Malan al capdavant, es varen enlairar. Un d’ells va ser tocat de bon inici, tot i que el pilot va poder saltar en paracaigudes. Dues hores més tard, els alemanys ja eren a Dover, tot i que el seu verdader objectiu era Portland, i per això només donaven voltes per la ciutat britànica tal i com els hi havia ordenat Beppo Schmid en la seva circular, esperant que s’agrupessin les demés patrulles i que la ciutat de Portland es quedés sense defenses. Però l’estació de radar de Ventor, a l’illa de Wight, va avisar de que la formació alemanya es dirigia cap a Weymouth. Des de Bentley Priory es varen cridar a més bombarders. D’aquesta manera, a l’illa de Portland hi havien els esquadrons 145, 238, 152, 601, 213, 609 i 287 preparats per enfrontar-se als 150 bombarders alemanys escortats per Messerschmitt 109 i 110. Però els bombarders alemanys varen aconseguir bombardejar els magatzems de mercaderies, els dipòsits de gasolina, els quarters i els gasòmetres. En el mateix moment, el comboi Booty va ser atacat durament a les aigües de Norfolk, perdent dues embarcacions.

A les 13:56, l’Esquadró 74 va tornar a ser cridat per enfrontar-se als alemanys a la regió de Margate. En total, 38 aparells alemanys varen ser destruïts contra 32 britànics.

En el Reich:

A Alemanya:

Els bisbes catòlics alemanys es varen reunir en una conferència a Fulda i varen dirigir una petició col·lectiva a Hans-Heinrich Lammers, el cap de la Cancelleria del Reich, per demanar-li que no es continués eliminant als malalts mentals. Les supliques de moment no varen ser escoltades. A més, els bisbes varen encarregar-li a Heinrich Wienken, de Càrites, que protestés formalment en persona.


El govern va suprimir i prohibir el telèfon a tots els jueus.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va ordenar en el govern alemany que liquidés en el termini de 15 dies les seves delegacions de Kaunas, Riga i Tallin, i tanqués tots els seus consolats bàltics abans de l’1 de setembre.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.