Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La Gestapo va detenir al director d’un conjunt d’hospitals psiquiàtrics a Württemberg, Paul Gerhard Braune, per haver-se queixat i haver demanat que s’aturés el programa Aktion T4.

En la Batalla d’Anglaterra:

Hermann Göering va donar l’ordre de llançar una gran atac aeri sobre Gran Bretanya. Aquell mateix dia es varen iniciar durs atacs contra el sud d’Anglaterra amb 30 Dorniers escortats per prop de 100 Messerschmitt 109, en que es va atacar els aeròdroms dels caces i sis estacions de radar d’alerta prèvia de la costa meridional britànica, cinc de les quals varen ser tocades i danyades i una va quedar completament destruïda, la de Ventnor, a l’illa de Wight. La de Rye, tot i que va ser greument danyada, al cap de tres hores ja tornava a estar en funcionament. El sotstinent Martin Lutz va llençar en una d’elles bombes de 500 quilograms. Cinc minuts més tard, el sotstinent Rössinger va atacar l’estació de Rye, a prop de Hastings, amb bombes de 250 i 500 quilograms. Els danys varen ser considerables. Per la seva part, el sotstinent Hintze va atacar els pals de Dover, dos dels quals varen ser tocats, tot i que varen resistir els projectils alemanys. Totes les estacions, menys la de Ventnor, varen tornar a la seva activitat a la tarda.

Portsmoth, per la seva part, va ser violentament bombardejada per 15 Stukes escortats per una esquadrilla de Messerschmitt 53 estacionada a Guernesey, al comandament del tinent Erich Bodendiek. Entre els atacs hi havia Adolf Galland amb el seu esquadró 27. La RAF es va veure obligada a dur a terme 758 sortides, xifra rècord en la Batalla d’Anglaterra, i la Luftwaffe 440, una xifra també record. Dos combois varen ser tocats a l’estuari del Tàmesi i nombrosos pobles varen ser bombardejats.

Els alemanys comptaven amb 2.669 avions i els britànics només disposaven de 1.054 avions en aquelles dates. A la nit, la Ràdio alemanya va anunciar que 71 aparells britànics havien sigut destruïts, entre ells tot l’Esquadró 65 de Manston.