Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder i va estar d’acord amb que el front de la invasió a la Gran Bretanya hauria de ser estret, tal i com deia la Kriegsmarine, però situat en una zona més occidental, al voltant de Worthing. Això suposava que la invasió seria duta a terme pel Grup d’Exèrcits A. Tot i això, Hitler li va dir que la seva decisió final la prendria l’endemà després de reunir-se amb Walter von Brauchitsch.

Al mateix temps, Alfred Jodl va revisar l’Operació i va posar cinc condicions per dur-la a terme amb èxit. Primerament, la Kriegsmarine havia de ser eliminada de la costa sud; en segons lloc, la RAF havia de ser eliminada del cel britànic. Les altres condicions feien referència al desembarcament de tropes, que tenia que ser fet amb rapidesa. Si aquestes condicions no es complien, Jodl considerava que el desembarcament seria com un acte desesperat que podria realitzar-se en una situació desesperada i que, per tant, no s’hauria d’intentar.

---

A Berlín, a la nit, la RAF va fer acte de presència i en seguir varen sonar les sirenes antiaèries. Hi va haver un fort tiroteig, però no hi va haver cap atac. El contra avis no es va donar fins les tres de matinada.

A França:

A la tarda, agents de la Gestapo, acompanyats per algun policia espanyol, es varen presentar a la casa del president de la Generalitat a l’exili, Lluís Companys, que havia sortit amb la seva esposa Carme Ballester a caminar. Companys, tot i ser avisat de que l’esperaven, va dirigir-se a casa per rebre els seus futurs carcellers. Els alemanys varen regirar la casa i varen trobar-hi 70.000 francs, però, no satisfets amb la troballa, li varen demanar a l’esposa del President on era l’or que s’havia endut el President. Companys havia marxat a l’exili pràcticament sense res. El President va ser traslladat en un camió a la Komandatur per ser detingut i interrogat. 

En la Batalla d’Anglaterra:

Després de l’ajornament del dia anterior, aquell dia havia de començar el Dia de l’Àguila, la gran operació alemanya en la Batalla d’Anglaterra que va portar al cel britànic a ser testimoni durant les següents quatre setmanes d’enfrontaments aeris. Els bolletins meteorològics alemanys del Canal de la Mànega varen senyalar núvols i boires matineres i es va decidir consultar a Hermann Göering per si tirar o no endavant amb l’Operació. Dubitatiu, finalment el ministre va decidir aplaçar l’atac fins la tarda. Quan aquesta ordre va arribar al caporal Blanc, Nez, el comandant Johannes Fink no era el seu lloc per rebre-la, ja que es trobava a l’aire a bord d’un Dornier 17 barrejat amb els bombarders que havien d’atacar Eastchurch i Scheerness. A més, des de les sis del matí, uns 60 aparells alemanys estaven concentrats sobre Amiens, entre ells el Messerschmitt 110 de Joachim Huth.

Els britànics varen replicar a l’instant l’atac alemany. Des de l’est varen ser enviats dos esquadrons del Grup 11, vinguts de Croydon i de Hornchurch, encarregats de patrullar al voltant dels aeròdroms atacs de Hawkings i de Mantson. Amb ells s’hi va afegir una secció de Northolt que va defensar Canterburg. Un esquadró de Nort Weald va protegir un comboi a la desembocadura del Tàmesi. A més a més, el Grup 11 va ser reforçat en el sector per un esquadró de Tangmere i tres secció de Kenley, que varen rastrejar tot l’estuari. Més a l’oest, tres seccions de Tengmer varen vigilar la regió Arudel-Petwort. El Grup 10 va enviar prop de la costa, a Warmwell, un esquadró del Middle Wallop. Les Estacions del Cos d’Observacions varen detectar ràpidament als alemanys.

Quan els alemanys tornaven varen sortir els Spitfire i els Hurricane. Aquesta vegada els bombarders no estaven protegits pels Messerschmitt 109 i 110. Els primers Me 110 en enlairar-se varen els 23 del capità Liensberger, que varen sortir de prop de Caen direcció a Portland per entaular combat amb els aparells de la RAF. Ràpidament els britànics varen veure la maniobra alemanys i varen enviar a Portland i a St Albans Head tres esquadrons estacionats a Exeter, Warmwell i Tangmere. A Manston, on només hi estacionava de forma permanent l’Esquadró 600, l’anomenat City of London, de Blenheim, va tornar a ser durament castigat per les bombes alemanyes.

En total, la Luftwaffe va bombardejar amb 1.485 avions les bases aèries, les pistes d’aterratge i les instal·lacions aeronàutiques britàniques de la RAF, que es va defensar amb més de 700 sortides. 46 avions alemanys van ser abatuts per 13 de la RAF. Pràcticament tots els membres de les tripulacions alemanyes abatudes varen morir o varen ser capturats i, en canvi, els britànics només varen perdre set pilots. Però, tot i la duresa de l’atac, la capacitat britànica de construir nous caces no es va veure afectada per la falta d’organització de la Luftwaffe alhora d’atacar, ja que molts aeròdroms atacats tenien poca importància i, a més, per culpa del mal temps el comandament de la Luftwaffe va cancel·lar alguns dels atacs del matí.

A la nit, els alemanys varen llençar en els midland d’Anglaterra i els lowlands d’Escòcia una gran quantitat de panòplies guerreres. La NBBS, una nova estació radiofònica, va emetre aquella mateixa nit una dura i surrealista (falsa) advertència:

La present crida es dirigeix als meus compatriotes britànics. Poseu-vos en guàrdia. Aquesta nit han sigut llençats paracaigudistes alemanys vestits de paisà amb uniforme anglès, a les proximitats de Birmingham, Manchester i Glasgow. Són portadors de pastilles de boira que els permet escapar a les mirades. Alguns d’ells disposen d’un raig electromagnètic que és un verdader raig de la mort…

A França: 

El govern de Vichy va aprovar una llei que excloïa de les funcions públiques als francmaçons, que varen ser posats a partir de llavors sota vigilància com a enemics de la pàtria.

A Itàlia: 

Galeazzo Ciano va convocar, sense consultar-ho a les autoritats militars, al general Visconti Prasca, que comandava les tropes destacades a Albània, per ordenar-li que es posés d’immediat a preparar una ofensiva contra Grècia. Al mateix temps, Ciano va mobilitzar a la premsa italiana per preparar la invasió a Grècia.