Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’aprovar el dia anterior la invasió a la Gran Bretanya, l’Operació Lleó Marí, Adolf Hitler va comentar en els seus generals, entre ells Walter von Brauchitsch, que no intentaria envair la Gran Bretanya si semblava massa perillós, estant d’acord amb Gerd von Rundstedt. Segons Hitler hi havia altres formes de derrotar els britànics. El dictador va decidir finalment després d’aquesta entrevista que en cas de que es produís tal Operació es lluitaria en un front reduït, tal i com volia la Kriegsmarine.

---

Hermann Göering va insinuar-li en el general Thomas, que els enviaments de productes a la Unió Soviètica es mantindrien fins la primavera de 1941 de forma que el subministrament de matèries primes procedents de la Unió Soviètica continuaria fins l’últim moment possible.

---

Franz Halder va apuntar en el seu diari que l’Exèrcit estava buscant un lloc a Prússia Oriental que pogués servir com a quarter general de Hitler durant la invasió a la Unió Soviètica.

En la Batalla d’Anglaterra: 

En el segon dia de la gran ofensiva alemanya, la Luftwaffe només va poder enlairar 500 aparells per culpa de les condicions meteorològiques amb molts núvols i el desgast per l’atac del dia anterior. Es va atacar les ciutats costeres i alguns aeròdroms. Els alemanys varen perdre 27 avions i la RAF 11 en els atacs dels alemanys contra els camps d’aviació.

A la Gran Bretanya:

Després de desxifrar uns quants missatges de la Luftwaffe des de la màquina Enigma, el Comitè Conjunt d’Informació de les Forces Armades, després de deliberar-ho, va manifestar que creia que les autoritats alemanyes no havien pres ni prendrien cap decisió definitiva sobre una invasió a les illes britàniques en funció del resultat de la lluita per la superioritat aèria.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va acordar entregar a la Gran Bretanya 50 destructors nord-americans a canvi de l’ús per part de la flota nord-americana de les bases britàniques en el Carib i a l’Atlàntic occidental.