Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va entrevistar, juntament amb Joachim von Ribbentrop, amb el comte Galeazzo Ciano en el Berghof, a Obersalzberg, per parlar de la invasió a la Gran Bretanya. Hitler, que estava bastant tranquil i cansat alhora, li va explicar que per conquerir les illes britàniques necessitava grans unitats de desembarcament, cosa que creia que ja tenia, i destruir l’aviació britànica, la RAF, que pensava destruir en dues setmanes.

Durant aquell dia, Hitler va ordenar a cinc divisions Panzer, tres motoritzades, més algunes unitats de paracaigudistes i tropes aerotransportades, de mantenir-se en alerta i disposades a apoderar-se l’1 de setembre de la zona petrolífera de Romania. 

---

A la Gran Bretanya, Winston Churchill va autoritzar bombardejar la ciutat de Berlín com a represàlia al bombardeig alemany del 24 d’agost, tot i que només volia atacar objectius militars. Fins les tres de la matinada, bombarders britànics varen travessar les defenses alemanyes i varen atacar un barri residencial de la capital del Reich causant molts pocs desperfectes, tot i que només van matar quatre homes i dues dones que, imprudentment, observaven l’atac aeri des d’una entrada. Unes 29 persones més varen quedar ferides. Algunes bombes varen caure en la carretera que conduïa a l’aeroport de Tempelhof. Els alemanys, per la seva part, només varen destruir un bombarder britànic. Tot i que l’atac va ser sense importància, Hitler, que havia acabat d’arribar a Berlín d’Obersalzberg, s’ho va agafar molt malament i va demanar a Hermann Göering, que contraataqués.

De dia, Hitler va pronunciar un discurs a l’estadi del Sportplast, on va prometre que castigaria els britànics per aquell atac i esborraria del mapa les ciutats britàniques. Aquella mateixa nit, pels volts de quarts de tres de la matinada del dia següent, va sonar l’alarma antiaèria a Dresden. Després d’un quart d’hora on no va passa res va cessar l’alarma.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament a base de massatges del seu doctor Felix Kersten i, com havien parlat en el passat, el líder de les SS li va tornar a dir que era bo anar rellevant les persones dels seus càrrecs i li va afegir que els ambaixadors eren el més gran obstacle per qualsevol canvi polític. Himmler va menystenir-li el paper dels ambaixadors, dient que vivien lluny de la realitat del país i que aportaven poca informació, i va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop de no voler canviar els papers dels ambaixadors. L’endemà continuarien parlant del mateix tema.

A França:

El govern alemany va reclamar en el govern de Vichy l’entrega dels alemanys internats als camps de la zona lliure.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen deportar a jueus que vivien als carrers polonesos de Wilcz, Karolkowa, entre altres. 

En la Batalla per Anglaterra:

A les vuit del matí, bombarders alemanys varen ser detectats per sobre Calais. Eren 33 bombarders i 120 caces Bf-109 que varen llançar al voltant de 100 bombes a les instal·lacions de la RAF a Eastchurch, al sud-est d’Anglaterra. Entre ells hi havia Adolf Galland. Tot i l’atac, no es va desactivar el camp d’aviació de la RAF. Els Defiant de l’Esquadró 264 varen sortir al rescat a la zona de Prestwich juntament amb els Spitfire de l’Esquadró 79. A les 12:35, 30 caces alemanys juntament amb Dorniers varen atacar la base de la RAF de Rochford, on hi varen llançar 30 bombes, tot i que no varen causar greus danys. Únicament varen produir cràters al camps d’aviació, Un altre cop es varen enviar els Defiant a la zona. 

A la tarda, els alemanys produirien dos atacs més a les pistes aèries del sud d’Anglaterra. Durant aquell atac els alemanys varen perdre 14 Bf-109, 8 bombarders i un bombarder Gotha biplaça de la Primera Guerra Mundial. Preveient que hi hauria més atacs, Churchill, des de Dover, va ordenar reforçar les pistes de la RAF. Overnight, Birmingham, Coventry, Derby, Sheffield, Manchester i South Yorkshire varen ser bombardejades més endavant. Després de deixar Dover, el primer ministre es va dirigir a Manston per contemplar les conseqüències de l’atac alemany.