Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Alt Comandament alemany, per iniciativa de Walter von Brauchitsch, va emetre el pla revisat de la invasió a la Gran Bretanya, l’Operació Lleó Marí, titulat: Instruccions per la Preparació de l’Operació Lleó Marí. El grup de l’atac del 9º Exèrcit, part del Grup d’Exèrcits A, salparia d’El Havre i desembarcaria a l’àrea de Brighton-Worthing, a Sussex. La primera onada havia d’assegurar el cap de la platja. En la segona, composta per dues divisions panzer, cada una amb blindats, artilleria, tropes mòbils i infanteria d’assalt, i una divisió motoritzada, seria la verdadera invasió. El paper dels panzer era sortir del cap de platja i dirigir-se cap a l’oest, direcció Portsmouth. El segon front, en mans del 16º Exèrcit, també part del Grup d’Exèrcits A, sortiria de la zona de Calais-Ostende-Anvers i desembarcaria a l’àrea de Folkstone-Dungeness, al voltant de Rye, i a Bexhill-Eastbourne. Després d’establir el cap de platja havien d’avançar cap al nord per destruir les principals reserves de l’exèrcit britànic i creuar el riu Medway. Els dos desembarcaments havien de tenir el suport de les tropes paracaigudistes, que es llançarien sobre els Downs, al nord de Brighton, per ajudar a formar el cap de platja d’assalt Brighton-Worthing, i al nord-oest de Folkstone, a Kent, per ocupar el Canal Reial Militar. L’objectiu inicial dels dos grups d’assalt era establir un ampli front des de l’estuari del Tàmesis a Portsmouth. Un cop establerts, començarien a arribar tropes i subministraments addicionals i els panzers del grup d’assalt Brighton-Worthing atacarien cap a Basingstoke, Newbury i Oxford per assegurar que podrien creuar el Tàmesis i rodejar i aïllar Londres i el sud-est en un gran moviment en pinça. La resta d’unitats, ubicades en tot el Medway i en l’estuari del Tàmesis, avançarien cap a Londres, l’objectiu dels alemanys. Tot i això, en el pla s’afegia que l’ordre d’execució de l’Operació dependria de la situació política.

---

A la nit, bombarders britànics varen tornar a bombardejar objectius militars a Berlín. Una de les fàbriques tocades va ser la de Siemens.

A Àustria:

En el Palau Belvedere, el govern alemany i italià varen obligar a Romania a acceptar l’Arbitratge de Viena pel qual la regió de Transilvània septentrional passava a Hongria. Quan el ministre d’Afers Exteriors romanès, Michel Manolesco, va veure en el mapa la línia que atribuïa la meitat de Transilvània a Hongria, es va desmaiar sobre la taula en que s’havia de firmar l’acord i no va recuperar el coneixement fins que els metges el varen reanimar amb oli canforat.

En la Batalla d’Anglaterra:

Al matí, aprofitant el bon temps, la Luftwaffe va llançar 1.345 atacs contra els nou centre d’operacions dels comandaments de caça que hi havia en el sud de la Gran Bretanya. Els britànics, novament, els varen descobrir i el Comandament de l’Aviació de caça va llençar sobre els alemanys 16 esquadrilles. Sobre Biggin Hill, un dels principals aeròdroms atacats i que seria atac durant tres cops només en aquell dia, els britànics varen destruir 17 avions alemanys, mentre que només es va perdre un avió britànic. Tot i això, 39 britànics varen morir i 26 més varen resultar ferits. Els alemanys també varen atacar a les embarcacions de l’estuari del Tamesi. A la nit, els bombarders alemanys varen bombardejar amb bombes incendiàries la ciutat de Londres.

A l’hora de sopar, Trafford Leigh-Mallory, comandant del Grup 12, va aterrar a Coltishael per felicitar als pilots de l’Esquadró 242, que havien destruït 12 aparells alemanys durant el dia. En total, els alemanys varen perdre aquell dia 36 aparells. Els britànics 25.

Un cas curiós que va passar aquell dia el va protagonitzar l’as de l’aviació alemany Franz von Werra, que en la ràdio de Berlín va firmar haver destruït en una sola sortida a tres i, segurament, a quatre Hurricane a l’aire i més de cinc a terra. El cas va tenir molt de rebombori a Alemanya, on la premsa va exaltar la “seva gesta”. Però els britànics, que també varen fer ressò del cas, varen posar en dubte les xifres que havia donat el pilot alemanys en afirmar que cap esquadró havia perdut cap aparell en les condicions que afirmava Von Werra. La realitat era que Von Werra no va destruir cap aparell britànic.

En el Mediterrani:

La Royal Navy va començar l’Operació Barrets, que consistia en enviar el cuirassat Valiant, el portaavions Ilustrious i diversos bucs de guerra més per tot el Mediterrani, des de Gibraltar fins Alexandria, amb avions, armes i municions.

A França:

El govern francès va concedir a Japó facilitat militars a Tonkin, al nord de la Indoxina, i va prometre proporcionar grans quantitats d’arròs indoxinès a canvi del compromís que continuarien reconeixent la sobirania francesa a Indoxina. Diversos milers de soldats japonesos es varen traslladar a Tonquin, a prop de Hanoi.

En els Estats Units:

A Washington, l’Ambaixada alemanya va protestar contra el fet de que els nord-americans consideressin al corresponsal del Berliner Morgenpost, Colin Ross, un espia nazi i el volguessin expulsar dels Estats Units. Al cap d’unes hores, el propi Ross va fer una declaració on va negar ser un espia.