Dimarts:

En la Batalla d’Anglaterra:

La RAF i la Luftwaffe van protagonitzar una increïble batalla sobre Kent. 50 bombarders Do 17 escortats per 80 Bf 110 i 40 Bf 109 varen volar per sobre de Thames Estuary per colpejar els aeròdroms de la RAF a North Weald, Hornchurch i Debden. Tots tres aeròdroms varen ser atacats, però els danys es varen poder reparar. A Biggin Hill els alemanys hi varen produir dues incursions menors. Liverpool també va ser bombardejada durant aquella jornada. Per aquells atacs, els alemanys varen perdre 17 caces i 8 bombarders, mentre que la RAF va perdre 20 caces i 2 bombarders. Quedava clar que la RAF estava lluny de ser destruïda com volien els alemanys, i Wilhelm Keitel va ordenar en una directriu endarrerir l’Operació Lleó Marí fins el 21 de setembre de 1940. Les ordres pel llançament de l’atac serien donades segons Keitel el dia 11 de setembre, tot i que ja va avisar de que tots els preparatius eren susceptibles de ser anul·lats fins 24 abans de l’hora zero. Com a resposta a aquells atacs, a mitja nit la RAF va atacar per tercer cop la ciutat de Berlín, causant aquesta vegada més morts i més destrucció.

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va redactar un segon memoràndum per al govern soviètic, aquest cop en uns termes més dures, en que afirmava que Alemanya havia violat el Pacte de Moscou en permetre que els romanesos es quedessin la meitat de la Transilvània hongaresa, perquè, segons el ministre, la Unió Soviètica havia comès una greu falta annexionant-se els Estats Bàltics i dues províncies romaneses sense consultar-ho prèviament. 

---

Friedrich Paulus va ser traslladat a l’Alt Comandament de l’Exèrcit com a cap de la Secció Primera de l’Estat Major. Només posar-se a treballar en el seu nou càrrec es va trobar amb uns plans no desenvolupats sobre un atac contra la Unió Soviètica i se li va ordenar que continués amb els nous plans.

---

Karl Haushofer va enviar una carta al seu fill Albrecht Haushofer, que es trobava a Londres, per comunicar-li que tot estava ben preparat per un atac massiu contra la Gran Bretanya i que només faltava que Adolf Hitler premés el botó i li va confessar que es preguntava si de veritat no hi hauria una manera per tal d’evitar l’Operació Lleó Marí i que creia que hi havia tal possibilitat de diàleg després de que Rudolf Hess li comuniqués que intentaria trobar una solució. En acabar la carta li va preguntar en el seu fill si seria es podria parlar de tal assumpte en un lloc neutral amb un intermediari que podria ser Ian Hamilton o Douglas Hamilton. 

A Holanda:

A La Haia, Hermann Göering va convocar una reunió amb Beppo Schmid, Albert Kesselring i Hugo Sperrle amb els seus Estats Majors en un pavelló. El ministre els va modificar categòricament les instruccions que havia donat a les seves tres flotes aèries i va permetre al Comandament de l’Aviació que els caces descansessin durant uns dies, fet que va beneficiar als caces britànics. En preguntar en quines condicions es trobava el Comandament de l’Aviació de caça britànica, Kesselring li va assegurar que els caces britànics estaven liquidats. Sperrle, més caut, va afirmar que encara disposaven de 1.000 aparells. Kesselring llavors va continuar amb el seu relat en afirmar que els aeròdroms del sud de Londres havien sigut destruïts i va demanar atacar la capital ara que, en la seva opinió, es trobava indefensa. A més, va assegurar que la majoria dels esquadrons de defensa havien tingut que refugiar-se més al nord. Göering els va confessar que Hitler volia que Londres fos castigada i que ell (Göering) es preguntava si els caces britànics havien disminuït suficientment perquè una operació d’aquesta envergadura pogués tirar-se endavant sense que representés un risc per als bombarders alemanys. Sperrle va respondre amb un no. Kesselring amb un sí. Sperrle es va defensar de la seva resposta demanant atacar sobre els aeròdroms. Schmid li va donar suport recordant les instruccions del seu Estudi Blau. Però Kesselring va continuar obstinat amb la idea d’atacar la capital perquè considerava que no podrien destruir els caces britànics a terra i, per això, creia que se’ls havia d’obligar a sortir i considerava que l’única manera perquè sortissin era atacant Londres. La conferència va acabar amb l’aprovació de la idea de Kesselring d’atacar Londres per fer sortir els caces britànics, que era la idea que més agradava a Göering perquè preferia destruir abans el Comandament de l’Aviació de Caça que les grans ciutats britàniques. 

A la Gran Bretanya:

Un poc abans de l’alba, un espia alemany i tres espies holandesos varen arribar en barca a la costa meridional de la Gran Bretanya. Primer varen arribar dos holandesos a prop de Hythe, al sud-oest de Folkestone, procedents de Touquet. La seva missió era informar sobre les defenses costeres, la potència i els desplaçaments de l’exèrcit britànic i sobre la RAF. Els dos varen ser detinguts al cap de poques hores de desembarcar quan una patrulla els va descobrir rondant per la platja amb  un parell de sabates de recanvi penjant del coll. A més, anaven equipats amb un aparell emissor de ràdio. Una mica més tard, dos espies més, un d’ells era l’alemany, varen arribar a Dungeness i allí es varen separar. L’alemany es va posar a instal·lar una antena en la copa d’un arbre i va començar a llençar missatges. El segon, però, va ser detingut en demanar sidra en un pub fora de les hores autoritzades per la consumició de begudes alcohòliques. El seu company va ser detingut el dia següent. Els quatre varen ser duts a judici. Tres d’ells varen ser penjats al desembre. El quart, un holandès, va continuar a presó durant tota la guerra i després va continuar tancat a Holanda. 

En els Estats Units:

Els nord-americans varen fer les primeres entregues de destructors, 50, a la Gran Bretanya després d’arribar a un acord comercial.

A Romania:

Després de que Romania cedís territoris per les pressions alemanyes i italianes, la Guàrdia de Ferro va fer un intent fallit per prendre el poder. Per aquest cop d’Estat, el rei Carles II va decidir nomenar primer ministre el general Ion Antonescu, que va instaurar una dictadura militar.