Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Hans-Heinrich Lammers per parlar sobre Noruega. En sortir d’aquesta reunió es va trobar amb Alfred Rosenberg i varen anar a dinar, juntament, entre altres, Martin Bormann i Walther Hewel. Hitler va culpar al Ministeri d’Afers Exteriors de tots els problemes que havien tingut a Noruega. Rosenberg li va indicar que Josef Terboven actuava seguint les ordres de Theodor Habicht. El Reichsleiter, canviant de tema, li va relatar que en un palau Rothschild de París havien trobar grans tresors, entre altres coses una caixa amb busts de porcellana de Frederic el Gran.

A la tarda, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar de la intervenció d’Espanya en el conflicte. Després de reflexionar-hi una estona varen arribar a la conclusió de que després de la Guerra Civil espanyola, que havia provocat dos milions de morts, Espanya tenia poca capacitat de maniobra per entrar en una altra guerra. Després es varen dirigir al Palau d’Esports per inaugurar com cada any la campanya hivernal d’ajuda. Fins l’últim moment, l’assistència del líder alemany es va mantenir en secret per temor a que els bombarders britànics, aprofitant una capa de núvols, ataqués la capital. Hitler, davant de milers d’auditors, la gran majoria infermeres, assistents socials alemanys i periodistes com William Shirer, va pronunciar un enèrgic discurs on va assegurar que si els britànics declaraven que atacarien les ciutats alemanyes amb grans contingents ells destruirien les seves. També va dir que estava cansat del paper dominant de l’Imperi britànic al llarg de la història i que els atacs que ells produïen no eren res comparat amb els que ells feien sobre territori britànic. El dictador va definir a Winston Churchill com “aquest cèlebre corresponsal de guerra” i va assegurar que per un caràcter com el de Duff Cooper no hi havia paraules i que només els bavaresos tenien una paraula que expressava adequadament a aquests homes: Krampfhenne (vella gallina nerviosa). També va afirmar que les paraules de Churchill o d’Anthony Eden no significaven res pel poble alemany i que en el millor dels casos només els feia gràcia. El públic el va aplaudir de seguida efusivament. Hitler, però, va reconèixer que Churchill feia una demostració del seu últim invent, el raid nocturn, però va dir que atacava de nit perquè no podia atacar de dia, mentre que els avions alemanys podien volar sobre territori anglès tots els dies. A continuació els va confessar que durant els últims tres mesos no havia contestat els atacs britànics i que Churchill s’ho havia pres com un signe de debilitat, però va prometre que ara contestaria nit darrere nit i va assegurar que mentre l’aviació britànica llençava 2.000, 3.000 o 4.000 quilograms de bombes, ells llençaven en una nit 150.000, 200.000, 300.000 o 400.000 quilograms. El públic el va tornar a aplaudir efusivament. El líder alemany va exclamar que la Gran Bretanya seria aniquilada sí o sí posant fi al treball dels bombarders britànics, que els va anomenar pirates nocturns. El públic va tornar a aplaudir efusivament. Hitler va assegurar que els avions de la RAF en prou feines aconseguien creuar el Mar del Nord i va afirmar que llençaven les bombes sobre districtes residencials, granges, pobles o qualsevol punt on hi brillés una llum. Irònicament, va dir:

A Anglaterra estant plens de curiositat i no paren de preguntar: Per què no venen? No es preocupin, no es preocupin. Ja vindrà. Ja vindrà.

El dictador va concloure el seu discurs en dir que un dels dos imperis quedaria destruït, i va prometre que no seria el nacionalsocialista. El públic va cridar a la vegada: Mai!.

A França:

Les noves unitats voluntàries franceses varen ser quarterades en les barraques de Borgnis-Desbordes a Versalles, sota el comandament del coronel Roger Labonne, que va entrenar als primers 828 oficials, sots-oficials, classes i soldats.

En la Batalla d’Anglaterra:
Els bombarders alemanys varen atacar a una fàbrica d’aviació a Brookland, seu de les fàbriques Vickers Armstrong, que construïen els bombarders Wellington. 14 Ju 87 varen aconseguir passar totalment desapercebuts de les defenses britàniques i varen seguir la via ferroviària dels Southern Railways. Finalment varen arribar al seu objectius i varen atacar ràpidament el seu objectiu. Dos d’ells varen ser destruïts, però varen aconseguir llençar sis bombes que varen causar 88 morts i 600 ferits, a més de que varen aturar la producció de les fàbriques durant quatre dies. Quan estaven a prop de Clandon tornant cap a les seves bases, els Ju 87 es varen veure sorpresos pels Hurricane. Al final de la jornada, els alemanys varen perdre 25 aparells per 17 dels britànics. Liverpool va ser novament bombardejada durant aquell dia.