Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El quarter general del grup naval a l’Oest va informar en el govern alemany que les interrupcions causades per la RAF, l’artilleria de llarg abast i les forces lleugeres navals, havien agafat per primer cop una importància vital. D’aquesta manera, la Kriegsmarine, que no desitjava l’Operació Lleó Marí, va afirmar que els ports d’Ostende, de Dunkerque, de Calais i de Boulogne no podrien ser utilitzat a causa del perill dels bombarders i dels canons britànics. A més, varen dir que la Royal Navy podia ara operar sense problemes pel Canal de la Mànega. En conseqüència, aquest grup naval va demanar nous aplaçaments per l’Operació.

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb el pintor Adolf Ziegler, que acabava de tornar de Biarritz. Rosenberg li va parlar del treball en l’institut i de la reunió amb Heinrich Himmler.

A Polònia:

En una reunió amb els caps de l’administració del Govern General, Hans Frank va anunciar que estava decidit a tancar el gueto de Varsòvia per tal d’evitar, segons les seves paraules, que els 500.000 jueus que hi vivien no els fessin cap mal. Frank també els va advertir de que no tots els jueus eren “tipus desastrats”, ja que per ell podrien constituir també un “segment artesanal necessari” de la societat polonesa. Per Frank no se’ls podia substituir per polonesos perquè, en les seves paraules, aquests últims no tenien ni l’energia ni les capacitats per ocupar el lloc dels jueus. Per això considerava que estaven obligats a deixar que els artesans jueus continuessin treballant.

A França:

L’exèrcit alemany va requisar 20.000 caixes de Benedeictine, de les quals 300 s’havien d’entregar d’immediat.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, els alemanys varen atacar les ciutats de Liverpool, Swansea i Bristol. Londres també va ser una de les ciutats atacades. Una de les bombes d’efecte retardat va caure a pocs metres de la catedral de Sant Paul, però no va esclatar. L’oficial artificier Davies i el seu ajudant, el sapador Wylie, varen tenir que estar tres dies treballant per treure la bomba del cràter de vuit metres de profunditat. Els dos varen ser condecorats amb la George Cross. Una de les bombes sí que va esclatar a prop de Buckingham Palace. Tots els vidres de la façana nord varen resultar trencats, les portes varen ser arrencades i l’estucat va quedar malmès. Els monarques en aquells moments no eren al Palau.

Winston Churchill va declarar sobre aquells atacs que rebien els últims dies:

No hi ha dubte de que Herr Hitler està consumint molt ràpidament la seva força de caces i, si segueix així moltes setmanes més, s’esgotarà i arruïnarà aquesta part vital de la seva Força Aèria. 

A la Gran Bretanya:

El Times va reproduir la crida de Churchill del dia anterior a la nació i es va fer ressò a les protestes alemanyes sobre els bombardejos de la RAF. Els metges britànics, per la seva part, varen reclamar més cascs d’acer per poder circular pels carrers i prestar els seus serveis durant les alarmes.

A Egipte:

Les tropes italianes varen començar a envair Egipte per Líbia, tot i l’oposició d’alguns generals. Els italians només varen aconseguir avançar alguns quilòmetres, fins les dunes de l’oasi de Sidi el-Barrani.

A Finlàndia:

El govern finlandès va permetre deixar que les tropes alemanyes transitessin pel seu territori després de firmar un tractat amb els alemanys. Els soldats alemanys podien a partir de llavors establir forts en el nord de Finlàndia.