Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al matí, Adolf Hitler es va reunir amb els seus caps de servei i els va afirmar que la guerra aèria contra Gran Bretanya, la Batalla d’Anglaterra, anava molt bé, però va declarar que no tenia cap intenció de córrer cap risc en una invasió i per això considerava imprescindible comptar amb una superioritat absoluta. En la reunió també hi havia Hermann Göering, que acabava de tornar del cap Gris-Nez. 

Però Hitler durant aquella jornada va rebre un informe de la Kriegsmarine de París, que afirmava que la intervenció dels bombarders britànics, de les llanxes ràpides de superfície i de l’artilleria de cosa de llarg abast havien incrementat, per primer cop, la seva activitat. Els fondejadors de Calais, Dunkerque, Boulogne i Ostende estaven impracticables com a conseqüència dels bombarders britànics i de l’artilleria de costa. Les unitats de la Royal Navy, segons aquest informe, podien pràcticament operar en la Mànega sense ser molestats. Per aquestes raons consideraven que s’havia d’endarrerir la concentració de naus de la flota de desembarcament. També es va parlar de la Luftwaffe. Göering no va opinar igual que aquest informe.  

---

Aquell mateix matí a la capital, Vidkun Quisling va visitar a Alfred Rosenberg per acomiadar-se d’ell i expressar-li la seva felicitat per com havien anat les reunions dels últims dies. Després de ser informat sobre la situació d’Afganistan i de reunir-se amb Viktor Lutze per tractar dels últims errors de Josef Terboven a Noruega, Rosenberg va visitar aquella tarda a l’ambaixador espanyol, el general Eugenio Espinosa de les Monteros. 

---

Ramón Serrano Súñer va sortir d’Espanya direcció a Berlín acompanyat per l’ambaixador alemany Eberhardt von Sthorer i pels seus col·laboradors per entrevistar-se amb Joachim von Ribbentrop i Hitler.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys, aprofitant els núvols, varen atacar de matinada amb 105 bombarders la ciutat de Londres. Dues bombes varen caure en el palau de Buckingham. El rei Jordi VI i la reina en varen sortir il·lesos de miracle. La princesa Elisabeth va pronunciar una frase que més tard es va fer famosa:

Me’n alegro de que ens hagin bombardejat. Ara, com a mínim, podré mirar a l’East End als ulls.

Qui no va quedar tan ben parat va ser la capella reial, que va ser greument tocada. Els alemanys també varen tocar Downing Street, Whitehall i Trafalgar Square.

Per la seva part, les forces navals lleugeres britàniques varen bombardejar els principals ports que havien de participar en l’Operació Lleó Marí: Ostende, Calais, Boulogne i Cherbourg, mentre la RAF va enfonsar 80 gavarres en el port d’Ostende. 

A la Gran Bretanya:

La NBBS, l’estació de ràdio a sou dels alemanys, va anunciar aquella nit que tot i que la invasió no es dugués a terme en un futur immediat, els bombarders alemanys farien la vida impossible. 

A Noruega: 

Davant de les costes de Narvik es va tornar a produir una batalla naval entre la Royal Navy i la Kriegsmarine. Per segon cop, els britànics van aconseguir destruir i inutilitzar els destructors alemanys. En les dues batalles van enfonsar a nou destructors alemanys.

A Egipte:

Els italians liderats per Rodolfo Graziani varen creuar la frontera de Líbia i varen ocupar As-Sallum per avançar cap a Sidi Barrani, a uns 80 quilòmetres a l’interior d’Egipte. Aquest atac va provocar que la Gran Bretanya es veiés immersa en dos fronts.