Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, a l’hora de dinar, Adolf Hitler va fer seure a la seva dreta al seu xofer, Erich Kempka, que aquell dia feia 30 anys. Kempka li va demanar en el xofer d’Alfred Rosenberg si el Reichsleiter li podia regalar una fotografia seva amb data i firma. A taula es va parlar de la presència de Ramón Serrano Súñer a Berlín i Rosenberg li va preguntar a Wilhelm Frick quina impressió l’hi havia causat el ministre espanyol. Hitler va ressaltar el seu caràcter catòlic i va afirmar que tots els estats catòlics tenien que elegir al seu propi papa. El dictador llavors els va relatar les baralles que hi havia entre els protestants per les prestacions i va ironitzar sobre l’intent de Hanns Kerrl de tornar a posar ordre. Arthur Greiser els va informar sobre la regulació vigent en el Warthegau, en que les confessions eren privades. 

---

Hermann Göering va reunir a tots els comandants de la Luftwaffe i els va anunciar, després de la derrota del dia anterior, que el Fighter Command havia quedat reduït a 177 avions, i va declarar que havien de seguir atacant, però enlloc de bombardejar ciutats volia atacar als caces, perquè creia que en quatre o cinc dies els britànics es quedarien sense caces. En realitat, per aquella data, els britànics disposaven d’una força operativa de 656 avions, a més de que disposaven d’un gran número d’avions de reserva. Göering els va admetre que els “èxits” que havien aconseguit els dies 7 i 12 de setembre els havien enganyat. Però a continuació els comandants varen començar a parlar-li de la fatiga que patien els pilots i la seva decepció per no aconseguir l’objectiu final. Göering va repetir que només necessitaven cinc dies més. 

---

A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. La trobava no va anar tan bé com les dues parts esperaven i només en va sortir de la reunió una oferta del dictador Francisco Franco de reunir-se amb Hitler a la frontera espanyola a l’octubre.

Després, Von Ribbentrop li va demanar en el seu ambaixador a Moscou, Werner von der Schulenburg, que informés a Viatxeslav Mólotov de que el pas d’unitats alemanyes enviades a Noruega a través del territori finlandès havia sigut un incident. 

---

Abans de dinar a la Cancelleria, Rosenberg es va reunir amb Heinrich Puttkammer i Heil, que el varen posar al corrent dels treballs a París i de les dificultats jurídiques que es trobaven en els fons confiscats. Rosenberg els va prometre que parlaria d’aquest tema amb Hitler. 

A França:

Des de la Gran Bretanya, pilots polonesos varen atacar els molls de Boulogne-sur-Mer per destruir les barcasses que els britànics temien que els alemanys utilitzessin per envair el país. Segons una autoritat alemanya, els bombarders de la RAF varen sorprendre a uns quants soldats que feien entrenament per la invasió i varen provocar grans pèrdues en homes i naus de desembarcament. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, al matí, en els barris més devastats per l’atac del dia anterior es va anunciar en les pissarres dels venedors de diaris que 185 bombarders alemanys havien sigut destruïts. La realitat era que havien sigut 60. 

A la Unió Soviètica:

Donald Maclean va enviar un informe a Moscou de 60 pàgines sobre un projecte que els britànics havien assignat sota el nom clau Tube Alloys. Aquest document convidava a pensar que el govern britànic havia pres seriosament la possibilitat de crear armes nuclears.

A Egipte:

Rodolf Graziani va comunicar que la seva ofensiva cap a l’interior d’Egipte s’havia aturat per complet. 

En els Estats Units:

El Congrés nord-americà va votar, per primer cop en temps de pau, una convocatòria obligatòria del servei militar.