Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va posposar la invasió a la Gran Bretanya fins al 27 de setembre de 1940. Més endavant la va posposar de forma indefinida perquè tenia por de perdre molts soldats, ja que sabia que no tenia l’èxit assegurat després de no eliminar la RAF. Estava convençut de que la millor manera de guanyar als britànics era aïllar-los del món i fer-los veure que havien de firmar la pau amb Alemanya. Hitler li va dir en el seu ajudant de camp, el tinent Karl von Puttkammer:

Conquerir França ens ha costat 30.000 homes. Durant una nit de travessia al Canal de la Mànega podríem perdre molts més i res ens garanteix que tindrem èxit. 

La Marina alemanya va anotar en el diari de guerra ultra-secret aquella posposició perquè no havien sigut capaços d’eliminar l’aviació britànica. A més, l’Estat Major de la Kriegsmarine va anunciar que l’activitat de la RAF no parava de créixer en els seus atacs sobre els ports del Canal de la Mànega i molestava els moviments de reagrupament. A més, aquella nit, els bombarders nocturns britànics, varen aprofitar que hi havia Lluna plena per atacar els ports del Canal de la Mànega. L’Estat Major de la Kriegsmarine va informar de pèrdues considerables de naus que obstruïen els ports d’invasió. A Dunkerque, 84 gavarres havien sigut enfonsades o danyades, entre Cherbourg i Helder, la Kriegsmarine va anunciar que un dipòsit de municions de 500 tones havia sigut destruït, un dipòsit de comestibles havia sigut enfonsat, que diversos vapors i torpedes havien sigut enfonsat i de nombroses pèrdues en tripulacions. 

Després, Hitler es va entrevistar, juntament amb el ministre Joachim von Ribbentrop, amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra.

Al mateix temps, preparant una futura ocupació de les illes britàniques, Reinhard Heydrich va nomenar al professor Franz Six per un nou càrrec a Gran Bretanya. La seva missió seria combatre amb els mitjans que fessin falta totes les organitzacions, institucions i grups d’oposició que poguessin ser descoberts a Gran Bretanya, i impedir que s’emportessin qualsevol material utilitzables, centralitzar-lo i conservar-lo per un aprofitar-los per més tard. Londres havia de ser la seu central del quarter general de Six i va quedar autoritzat per establir petits Einsatzgruppen en altres llocs de Gran Bretanya a mesura que anessin sent necessaris.  

Per la seva part, Hermann Göering va ordenar que fos preparat al seu tren, l’Asia, per tornar al Canal de la Mànega i des d’allí dirigir les noves ordres per la Luftwaffe després de que Hitler hagués ordenat aplaçar sine die l’Operació Lleó Marí. També va convocar als seus oficials perquè havia sabut que el dia anterior en la sala d’oficials dels bombarders havia sigut hissada la bandera vermella en honor a la RAF (Era una tradició de la Luftwaffe de saludar a l’adversari quan havia lluitat amb valentia). 

---

Per ordres de Hitler, Göering va aprovar un decret en el que es creava una agència central, l’Oficina Central Fiduciària per l’Est, la Haupttreuhandstelle Ost, en què es donava permís per embargar les propietats dels jueus i els polonesos en els territoris ocupats excepte les pertinences personals i 1.000 Reichsmarks en efectiu. Des d’aquella data fins al 15 d’abril de 1943 varen ser enviats procedents dels territoris ocupats de l’Oest, 92 vagons carregats d’unes 2.775 caixes enviades en 10 combois caps a diferents punts d’Alemanya. Les caixes contenien pintures, escultures, mobles històrics, objectes d’art menors… També aquell dia es va donar autorització a Alfred Rosenberg per apropiar-se de qualsevol material històric de valor que trobés a les biblioteques i a altres llocs.

---

Hans Hinkel, en una reunió en el Ministeri de Propaganda, va declarar que els jueus serien enviats a l’illa de Madagascar.

En la Batalla d’Anglaterra:

A les dues del migdia, Junkers Ju 88 varen atacar les fàbriques de Bristol, però quan tornaven varen ser atacats pels caces Spitfire de l’esquadró número 152 de la RAF. A dos de quatre de la tarda, una formació de Bf-109 va bombardejar la ciutat de Kent. Quatre d’ells varen ser destruïts pels britànics. Durant la nit, els alemanys varen llançar més de 350 tones de bombes a Londres, al sud de Gal·les i a Liverpool. A la capital britànica, el primer ministre Winston Churchill va anunciar que 2.000 civils havien mort i que 8.000 havien sigut ferits des del començament del Blitz fins el moment. Però els alemanys a Londres es varen trobar amb una oposició de caces. 

A la Unió Soviètica:

El diari oficial de l’exèrcit soviètic, l’Estrella Roja, va anunciar que durant els combats lliurats després del 17 de setembre de 1939 els soviètics havien capturat a 181.00 presoners de guerra polonesos, dels quals 10.000 eren oficials de l’exèrcit regular i de la reserva.

A l’Atlàntic:

Una embarcació britànica, el City of Benares, que es dirigia a Canadà va ser atacada pels alemanys amb torpedes. 75 nens britànics, a més de 217 adults, varen morir ofegats. Un nen d’onze anys, Colin Ryder-Richardson, va intentar rescatar a la seva mainadera perquè no s’afogués. Tot i que la mainadera va morir, el nen va rebre del rei Jordi VI la medalla al valor. Era la primera vegada que es donava aquesta medalla a algú tan jove.