Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va ordenar interrompre la concentració estratègica de naus de transport i dispersar les ja existents, amb vistes a evitar atacs dels Aliats.

---

Els britànics varen bombardejar a mitjanit la ciutat de Bielefeld i una de les bombes va tocar l’Hospital Bethel, acabant amb la vida d’11 nens discapacitats i una infermera. Joseph Goebbels va dirigir-se a la premsa amb el titular: Infanticidi a Bethel.

---

Albrecht Haushofer va escriure una carta a Rudolf Hess per avisar-lo de que si es volia posar en contacte amb els britànics per negociar la pau tenien que vigilar que aquests missatges no fossin interceptats. Albrecht li va dir que com que coneixia a Douglas Hamilton podia escriure-li algunes línies compostes per tal de que només ell pogués comprendre el missatge i que li diria que es reunirien a Lisboa. Albrecht demanava que la seva operació tingués el suport de les més altes instàncies del govern i li va prometre que podrien tenir èxit. Albrecht li va enviar també a Hess un esborrany de la carta en anglès que li enviaria a Hamilton si li donava llum verda. Després de donar-li el seu condol per la mort del seu pare i del seu cunyat, Albrecht li demanava reunir-se en un lloc neutral com Portugal per tal de mirar de negociar la pau. La carta va ser enviada el 23 de setembre.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen detenir a centenars de polonesos i varen ser enviats a complir treballs forçats. Alguns varen ser enviats a les canteres de Mauthausen i altres a les cel·les de càstig d’Auschwitz.

A Itàlia:

El ministre Joachim von Ribbentrop va viatjar a Roma per entrevistar-se amb Benito Mussolini i el comte Galeazzo Ciano per parlar de l’entrada d’Espanya a la guerra. Von Ribbentrop els va explicar que Ramón Serrano Súñer li acabava de manifestar que Espanya estava disposada a entrar a la guerra a canvi de petroli, blat, matèries primes, unes armes especials i la garantia de que els territoris d’Orà i del Cap Blanc serien espanyols. El ministre els va deixar clar que Adolf Hitler estava disposat a acceptar les condicions de Francisco Franco per tal de que Espanya entrés en la guerra i ocupés Gibraltar tota sola, tal i com volien fer-ho els espanyols. Mussolini també estava d’acord amb l’entrada d’Espanya a la guerra perquè veia que si es podien fer-se amb el control de Gibraltar, la Marina italiana podria sortir cap a l’Atlàntic sense problemes. Von Ribbentrop li va assegurar que podien ocupar Gibraltar en quatre setmanes amb tropes especials equipades amb armes especials i uns quants esquadrons d’avions si els espanyols no podien fer-ho pel seu compte. Tot i això, el ministre també li va explicar el seu temor de que Espanya volgués controlar Portugal i, per això, li va dir s’havia d’intentar portar a Oliveira Salazar a l’Eix.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, Londres va ser novament bombardejada amb molta violència. Al llarg del Tamesi, milers de persones es varen veure obligades a refugiar-se en els refugis. Al voltant de Marble Arch, immenses grues varen tenir que excavar les ruïnes que havien deixat els bombarders alemanys.

A la Gran Bretanya:

A la nit, un delineant danès de pares alemanys i simpatitzant del nazisme, Wulf Schmidt, va ser llançat amb paracaigudes pels alemanys al municipi de Willingham perquè s’introduís com espia, però diverses desenes de soldats britànics el van detenir i el van traslladar al Camp 020. Més tard mSchmidt va canviar de bàndol i, amb el nom clau de Tate, va treballar com a doble agent.  Schmidt va acabar rebent la Creu de Ferro de primera classe.

Un altre espia alemany, el gal·lès Arthur Owens, que en realitat havia estat treballant pels britànics des del començament de la guerra, va començar a transmetre una sèrie d’informes que recomanaven objectius pels bombarders alemanys. Aquests missatges els havia preparat el Servei Secret del Ministeri de l’Aire britànic.

En el bàndol Aliat:

Nova Caledònia es va adherir a la causa de Charles de Gaulle.

A la Indoxina:

Una força expedicionària japonesa va salpar de Taiwan a la Indoxina francesa amb l’objectiu d’envair la província de Tonkin.