24 de setembre de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Galland va sumar les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller després de la seva quarantena victòria sobre l’estuari del Tàmesi, tot i que a partir de llavors no va poder volar més. Era el tercer en rebre aquesta condecoració després d’Eduard Dietl i Werner Mölders. Adolf Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va fer unes quantes preguntes sobre les seves impressions personals. Era el segon cop que es veien. El pilot no li va ocultar en cap moment la seva admiració cap als avions britànics i, per sorpresa de Galland, Hitler va coincidir en la seva opinió i li va declarar que sentia molt respecte cap als britànics i que li sabia greu veure’s obligat a lluitar amb ells en una batalla que acabaria amb una de les dues potències aniquilades.

Després de sortir de la Cancelleria, Galland es va traslladar a Prússia Oriental com a convidat del ministre Hermann Göering per passar uns dies en el seu pavelló de caça a Rominten, el Carinhall, per caçar cérvols. Göering va felicitar al seu pilot per la seva promoció. Més endavant, les opinions de Galland no agradaran ni a Hitler ni a Göering.


A la tarda, en el palau de la UFA de Berlín es va estrenar la pel·lícula alemanya El jueu Süss, la segona pel·lícula difamatòria antisemita d’aquell estiu després de Els Rothschild. Joseph Goebbels, que s’havia assegut en els llocs d’honor junt amb els actors Veit Harlan i Marian i nombrosos dignataris del règim com Otto Meissner, en va cada molt content de la pel·lícula. A través d’una tergiversació deliberada d’un episodi històric, la pel·lícula presentava als jueus com perillosos i egoistes, entre altres coses. Però quan va acabar la pel·lícula, ja de la nit, avions britànics Wellington i Whitleys varen sobrevolar els cels de la capital alemanya. En sentir les sirenes antiaèries, la gent va córrer en seguit cap als refugis antiaeris i els canons antiaeris varen obrir foc. Durant aquella nit varen sonar dues vegades més les sirenes de Berlín.


Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. Aquell dia, el govern alemany va enviar un telegrama a l’Ambaixada espanyola a la Gran Bretanya per demanar-los si podien telegrafiar cada nit a Madrid les hores exactes de quan sonaven les alarmes aèries per després transmetre-ho d’immediat a l’ambaixada d’Alemanya a Madrid.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen aprovar un decret que obligava en els jueus a viatjar únicament en vagons propis.

A la Gran Bretanya:

Els caps de l’exèrcit britànic es varen preparar per la invasió alemanya. 


A la matinada, més de 80 bombarders francesos varen aparèixer sobre Gibraltar i varen deixar caure les seves bombes, deixant pràcticament destrossada la colònia anglesa. Quan faltaven deu minuts per la una del migdia, tres aparells més francesos varen aparèixer a gran alçada i varen llençar diverses bombes. Les bateries antiaèries varen obrir foc d’immediat. Deu minuts més tard, els francesos es varen retirar, però un quart d’hora més tard varen tornar tres bombarders que varen deixar caure sobre Gibraltar tres bombes més.

A Espanya: 

Coincidint amb l’entrevista entre els dos ministres, el president de la Generalitat Lluís Companys, detingut el 13 d’agost, va ser traslladat a Madrid via Bordeus. El President va ser lliurat per la mateixa Gestapo a la Direcció General de Seguretat, que el va maltractar deixant-lo pràcticament sense assistència i amb una dieta basada en pa dur, aigua i, de tant en tant, un plat de ranxo. 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.