Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder en privat després d’una reunió amb els alts caps militars. El gran almirall, per començar, li va dir que era necessari atacar la Gran Bretanya per un altre lloc que no fos el pas de Calais. A continuació li va comunicar que Gran Bretanya havia considerat sempre el Mediterrani com la base del seu Imperi i que Itàlia, envoltada per les posicions britàniques, s’estava convertint en aquells moments en el seu objectiu principal. Per aquest fet li va recomanar que llencés a la batalla contra Gran Bretanya tots els mitjans que disposava abans de que Estats Units estigués en condicions d’intervenir i li va demanar resoldre la qüestió mediterrània en els mesos d’hivern. L’estratègia que proposava Raeder passava per ocupar Gibraltar, les Illes Canàries a través d’una operació aèria i el Canal de Suez. Un cop ocupat el Canal pensava en avançar per Palestina i Síria fins les portes de Turquia. Un cop conquerit aquest objectiu tenia clar que el “problema soviètic” tindria un altre aspecte i dubtada de que fos necessària llavors una ofensiva contra la Unió Soviètica pel nord. Raeder, però, el va advertir de que Gran Bretanya, amb el suport d’Estats Units i de la França Lliure, intentés posar els peus a l’Àfrica del Nord per establir allí una base d’atac contra l’Eix. Per això creia que ells, juntament amb la França de Vichy, havien d’ocupar el mateix territori.

A la Unió Soviètica:

Seguint les ordres de Joachim von Ribbentrop del dia anterior, a la nit Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, va donar-li a Viatxeslav Mólotov la notícia de que Alemanya, Japó i Itàlia firmarien una aliança militar per protegir-se dels nord-americans. El comissari soviètic es va mostrar molt escèptic davant d’aquesta notícia i immediatament va senyalar que l’article IV del Pacte de Moscou donava en el govern soviètic el dret a conèixer el text abans de que fos firmat, inclús els protocols secrets. A més, desitjava saber més sobre l’acord firmat entre el Reich i Finlàndia a propòsit del dret de trànsit concedit a les tropes alemanyes en el territori finlandès i volia que li fos comunicat el document firmat entre Alemanya i Finlàndia, sense ometre els protocols secrets.  

A Dinamarca:

El rei Cristià X va cavalcar a cavall sense la seva guàrdia personal pels carrers de Copenhaguen el dia que feia 70 anys.

A Espanya:

El filòsof Walter Benjamin i el seu grup d’acompanyants varen arribar a la frontera espanyola, a Portbou, però els guàrdies espanyols es varen negar a reconèixer els seus visats emesos pel consolat nord-americà a Marsella. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà va imposar l’embargament a la venda de ferralla de ferro i acer de totes les qualitats a Japó.

A Vietnam:

Al nord del país, els japonesos varen desembarcar a l’illa de Tonquín després de l’ultimàtum del 15 de setembre de 1940 i de l’acceptació de Vichy el 29 d’agost de 1940 perquè poguessin ocupar la colònia francesa.