Divendres:

El Pacte Tripartit:

Alemanya, Japó i Itàlia varen firmar el Pacte Tripartit a Berlín, a la Cancelleria del Reich, per pressionar a la Gran Bretanya a rendir-se. El Pacte obligava a cada firmant a una ajuda recíproca en cas d’atac per part d’un país no implicat en la guerra de Xina i Japó o en el conflicte d’Europa. Japó va reconèixer el paper que corresponia a Alemanya i després a Itàlia en la reorganització d’una Europa sota el domini dels exèrcits de l’Eix, i amb un paper de la potència britànica re-dimensionat. Per la seva part, a Japó se li va atribuir un paper important com a potència a l’Àsia oriental i, a canvi, els japonesos es varen comprometre a lluitar contra la Unió Soviètica en cas de que aquesta ataqués a Alemanya. Per la seva banda, Alemanya  es comprometia a atacar als Estats Units en cas de que aquesta ataqués Japó. Gràcies aquest Pacte, a Japó se li va reconèixer la seva política a l’àrea del Pacífic i al sud-est asiàtic, i va tenir llibertat d’acció i la possibilitat de desencadenar la guerra contra els Estats Units o la Unió Soviètica.

Després de la firma, Adolf Hitler li va explicar en el ministre d’Afers Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, que no tenia la intenció d’envair la Gran Bretanya, però Ciano estava molt preocupat perquè creia que la guerra s’allargaria igualment i va veure com l’ambient a Alemanya era molt més fred que el del juny. Durant aquell dia havia observat que a les botigues començaven a faltar productes. Tot i l’ambient fred que va copsar el ministre italià, els carres adjacents de la Cancelleria es varen omplir de gent, sobretot escolars, per celebrar el Pacte i per aclamar al seu líder.

Es diu que el firmant de la firma japonesa, l’ambaixador Saburo Kurusu, que estava casat amb una nord-americana, a més que la seva filla es sentia molt nord-americana, un cop va firmar el Pacte es va oblidar de que estava rodejat d’agents de Hitler que coneixien el japonès, i li va comentar en el seu conseller de l’Ambaixada, que no creia que fes cap servei al seu país en firmar aquell Pacte. Poc després va ser substituït perquè, segons sembla, aquella frase va arribar a Hitler.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va decidir crear un programa denominat Kinderlandverschikung, KLV o Salveu als nens en el camp, que estaria a càrrec de la Joventuts Hitlerianes. El seu propòsit era protegir aquells nens d’edat més avançada perquè fossin separats dels seus pares. Aquest programa es va aprovar degut als creixents bombardejos que patia Alemanya, sobretot les ciutats alemanyes, i es volia evacuar aquests nens a zones no urbanes. Els nens podien ser enviats fora durant un període màxim de sis mesos, i un cop ubicats en instal·lacions especialment preparades per les Joventuts, se’ls sotmetria a estrictes controls de disciplina, lluny dels ulls dels seus progenitors.

A França:

Els jueus varen rebre l’ordre de portar marques especials en el document d’identitat i, si tenien una botiga, de posar un cartell groc i negre a l’aparador per anunciar que era un negoci jueu. A més, amb l’aprovació de Walther von Brauchitsch, es va aprovar un decret antisemita que definia com a jueu a qualsevol persona amb més de dos avis de religió jueva, o amb dos avis d’aquestes “característiques” i que a més professés la fe jueva o tingués un cònjuge jueu. El decret també prohibia en els jueus que havien fugit a la zona no ocupada tornar i totes les persones i béns jueus tenien que ser registrats amb antelació de la seva respectiva expulsió i expropiació.

En la Batalla d’Anglaterra:

Aquell dia es va produir un combat aeri a prop de les costes britàniques. Molts aparells alemanys varen caure al mar. Els britànics, per la seva part, només va perdre 28 aparells, pràcticament tots a terra ferma. A la nit, però, els britànics varen aconseguir bombardejar la ciutat de Londres.