Dilluns:
A Romania:
Les tropes alemanyes varen entrar a Romania amb el pretext d’ajudar a entrenar l’exèrcit de la Guàrdia de Ferro. El principal interès d’Alemanya era ocupar els jaciments petrolífers de Ploesti. Al mateix temps, Joachim von Ribbentrop va encarregar-li a Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, que li comuniqués a Viatxeslav Mólotov de l’enviament de tropes a Romania per una missió militar.
En el Reich:
A Alemanya:
Franz Halder va anotar després d’analitzar un informe de la situació, que el comandament de la Luftwaffe havia subestimat els avions de caça britànics un 100% i que necessitaven quatre vegades més per aixafar als britànics.
Hermann Göering va ordenar que en els refugis antiaeris es separessin els jueus dels demés habitants col·locant-los en una zona especial o amb una separació en la mateixa zona.
A Berlín, a la nit els bombarders de la RAF varen atacar a la capital durant cinc hores, sent fins llavors l’atac més llarg. Els britànics varen deixar caure unes quantes bombes que varen provocar diversos incendis.
A França:
L’Estat francès va deixar sense efecte el decret Crémieux de 1870, en que concedia la nacionalitat francesa als jueus d’Algèria, i amb una nova norma expulsava als nens jueus de les escoles algerianes. Al cap de poc es va aplicar aquesta norma o decret a Marroc i Tunísia.