Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Obersalzberg, a la nit, Adolf Hitler va marxar al sud de França per reunir-se amb Pierre Laval, Francisco Franco i Philippe Pétain en diferents dies. Un cop va marxar, Eva Braun va organitzar una festa amb el personal del Berghof.

A França:

A partir d’aquell dia tots els comerços jueus varen ser senyalitzats com a tals. 

A Holanda:

Els alemanys varen començar a inscriure els negocis jueus. 

A França:

A primera hora del matí, a Vichy, Pierre Laval, que havia tornat de París aquell mateix dia, es va entrevistar amb Pétain durant uns minuts i, després, a les deu del matí, va ser avisat per l’ambaixador alemany a França, Otto Abetz, que Joachim von Ribbentrop li havia anunciat que es reunirien en un lloc secret l’endemà amb Hitler i li va demanar que fos discret i que no digués a ningú que es celebraria aquella trobada. Laval, joiós perquè pensava que podria representar França davant d’Alemanya, va fer avisar a les seves secretàries i els va dir que es veia obligat a tornar d’immediat cap a París i que no podia assistir a les reunions previstes d’aquell dia. Laval, que no va fer cas a la discreció que els alemanys li havien demanat, li va dir a Pétain tot el què passava. El cap d’Estat francès li va dir que estava d’acord amb aquella reunió però que trobava estrany que Von Ribbentrop no es volgués reunir-se amb ell o amb el seu ministre d’Afers Exteriors.

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador alemany a la Unió Soviètica, Friedrich Werner von Schulenburg, va sortir del Kremlin amb una carta del ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, dirigida a Von Ribbentrop, en què s’acceptava una invitació per negociar a Berlín un acord entre els dos països per atacar a la Gran Bretanya.

A la Gran Bretanya:

A la nit, a Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs traduït en francès als micròfons de la BBC perquè l’escoltessin els francesos. El primer ministre els va dir que ell sempre havia sigut un aliat de França, i que ells continuaven lluitant contra els alemanys perquè la llibertat tornés a ser restablerta a Europa i es tractés amb justícia a tots els països del continent. Churchill els va recordar que els alemanys els hi prenien tots els drets com a francesos i els va animar a resistir recordant-los una frase de Napoleó quan lluitava contra els prussians. Qualificant a Hitler, el primer ministre el va definir com un home de desgràcia i un fill monstruós de l’odi i de la derrota i va admetre que el volien matar a cops. El primer ministre va acabar el seu discurs amb aquesta frase:

De manera que els desitjo bones nits, que dormint per agafar forces per l’endemà, perquè demà arribarà i brillarà intensament per als valents i els justs, amb amabilitat per tots els que pateixen per la causa i plena de glòria sobre les tombes dels herois. Així brillarà l’endemà.  

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen atacar el port de Liverpool, una de les principals portes britàniques d’entrada a l’Atlàntic. Aquell va ser el 200è atac alemany. 

A Espanya:

Heinrich Himmler va visitar El Escorial.