Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 5:02 del matí va arribar un telegrama a Berlín on s’explicava que el dia anterior els soviètics havien fet arribar una carta, que es creia que l’havia escrit Iosif Stalin, que deia que estaven disposats a negociar un acord amb Alemanya per atacar a la Gran Bretanya. En ella, Stalin va reconèixer l’oportunitat de que Viatxeslav Mólotov visités Berlín i acceptava d’aquesta manera la invitació alemanya. Quan Adolf Hitler va saber aquella notícia va tenir molt clar que havia de fer el que fos per atreure a la Unió Soviètica al bàndol de l’Eix per atacar a la Gran Bretanya.

---

Amb l’aprovació de Hitler, entre aquest dia i l’endemà un total de 6.504 jueus de Baden, el Palatinat i el Saarpfalz varen ser deportats en tren cap als camps d’internament dels Pirineus francesos. En les ciutats i els pobles dels quals varen ser expulsats, els alemanys es varen apoderar de tots els béns dels jueus deportats; les seves vivendes, empreses i pertinences. Segons un informe del funcionari de la fiscalia de Mannheim, aquell matí vuit jueus locals es varen suïcidar abans de ser deportats.

A França: 

Pierre Laval, que el dia anterior se li havia demanat que es reunís amb Joachim von Ribbentrop en una trobada secreta, va deixar Vichy per dirigir-se a l’ambaixada de la rue de Lille. Cap a les deu del matí, l’ambaixador alemany a França, Otto Abetz, que l’havia acompanyat tota l’estona, el va fer pujar al seu cotxe per dirigir-se a un lloc secret, que Laval encara desconeixia. Els dos homes varen dinar a Tours, i varen tornar a viatjar sense que el vicepresident del Consell sabés encara el seu destí. Quan varen passar sobre el pont de Loire, Abetz li va explicar que ara li podia dir que no només aniria a veure a Von Ribbentrop, sinó que també es reuniria amb Hitler. A les set de la tarda, Abetz i Laval varen arribar a l’entrada de la petita estació de Montoire-sur-le-Loire. Laval, acompanyat per Abetz, va pujar al vagó de Hitler i va ser rebut pel dictador, que li va donar la mà només pujar, per Von Ribbentrop i per l’intèrpret Paul Otto Schmidt, que ja es coneixien del passat quan havia visitat al canceller Heinrich Brüning. Laval li va deixar clar a Hitler de que si volia humiliar a França i si volia imposar condicions que ferissin l’honor francès no seria possible negociar. Hitler li va respondre que no volia fer una pau de venjança. De l’entrevista no tenim suficients documents per dir què es varen dir amb exactitud, però sabem que Laval en va sortir molt content. Abans de marxar, Hitler li va dir a Laval que desitjava veure a Philippe Pétain com més aviat millor, i li va preguntar si podia ser el 24 d’aquell mes. Llavors, Laval va tornar al cotxe d’Abetz i es va dirigir feliç a París.

A la tarda, els telegrames de les agències de premsa varen comunicar sense comentaris que Laval s’havia entrevistat amb Hitler. Per la seva part, Hitler va avançar en tren, sota la pluja, direcció a la frontera espanyola per entrevistar-se amb Francisco Franco a Hendaia.

A Holanda:

Els alemanys varen promulgar un edicte que definia als jueus. La definició era idèntica en la que es feia en les Lleis de Nuremberg, excepte en la data límit. Tota persona que descendís de dos avis jueus era considerada de raça mixta de primer grau si no estava casada amb un cònjuge jueu o pertanyia a la fe jueva abans del 9 de maig de 1940. Si estava casada o pertanyia a la fe abans del 9 de maig seria considerat jueu o jueva.

A Itàlia:

Benito Mussolini va fixar la data del 28 d’octubre per atacar Grècia. Aquell mateix dia va enviar una carta a Hitler, datada el dia 19, en que li donava a entendre que preparava una acció militar, per no li va precisar la naturalesa exacte ni l’hora de l’operació. 

A Espanya:

A Madrid, el cap de les SS, Heinrich Himmler, va visitar el Museu del Prado i el Museu Arqueològic. El govern de Franco no va parar d’homenatjar-lo pels carrers de la capital espanyola. Al final del dia, Himmler va sopar a l’Hotel Ritz.

A França:

El rabí en cap, Schwartz, va enviar una carta a Pétain per recordar-li que els jueus francesos, ara exclosos de tot càrrec públic, havien sigut sempre fidels servents de la pàtria, que sempre havien resat per la glòria i la grandesa de França i que, sense separar la seva religió de la terra natal, continuarien obeint les lleis de l’Estat, però que amb una llei d’exclusió respondrien amb ferma devoció a la mare pàtria. Pétain li va respondre amb una breu carta ordenant-li que obeís la llei.  

A Bulgària:

El rei Boris de Bulgària es va negar a participar en la idea de Benito Mussolini del 15 d’octubre de 1940 d’envair Grècia.

A la Gran Bretanya:

A Londres va arribar-hi el primer ministre belga, Hubert Pierlot, i el ministre d’Afers Exteriors, Paul-Henri Spaak.

A Suïssa:

A prop de Grenoble, dos caçadors d’un petit poble van trobar al peu d’un roure el cadàver de Willi Münzenberg, activista comunista que havia ajudat a Stalin a difondre el comunisme a Europa i havia ajudat als tres comunistes búlgars acusats d’haver incendiat al Reichstag el febrer de 1933, però que a partir de 1936 fugia de Stalin perquè era proper a les idees de Vladimir Lenin i tenia por, en les represàlies de Stalin de 1937-1938, de ser detingut i internat a un gulag. Tot donava a entendre que havia mort feia setmanes, o potser mesos, mentre fugia de les tropes alemanyes. El més probable és que hagués estat algú, no ell, qui li hagués posat la corda al coll.