Dimecres:

L’entrevista entre Hitler i Franco:

Al migdia, Adolf Hitler va viatjar amb el seu tren, l’Amerkia, armat amb canons antiaeris, a Hendaia, a la frontera espanyola amb França, per entrevistar-se amb el dictador espanyol Francisco Franco. Aquesta va ser la primera i única vegada que es varen trobar personalment. Els alemanys no tenien gaires esperances en la trobada, i Franco anava a la trobada decidit a entrar a la guerra, tot i que pels nazis no era indispensable l’entrada d’Espanya en el conflicte.

Hitler i Joachim von Ribbentrop varen arribar a Hendaia a les 15:20. En aquells moments no hi havia ni rastre de la delegació espanyola i tant el dictador com el ministre varen parlar durant una estona per l’andana de l’estació mentre esperaven al contingent espanyol. Hitler li va explicar que no podien entregar en els espanyols cap compromís escrit referent a les atribucions de colònies franceses perquè volia que els francesos lluitessin contra la Gran Bretanya amb ells. El que sí que els hi podrien proposar eren certes parts de l’imperi colonial francès com per exemple Marroc i Orà. Poc després, Franco, amb vuit minuts de retràs sobre l’horari previst de dos quarts de quatre, va creuar el pont sobre el Bidasoa i es va aturar a l’estació espanyola. Anys més tard es va dir des d’Espanya que Franco havia arribat més tard del que ho havia fet per fer posar nerviós al líder alemany. De fet, Hitler estava de mal humor; detestava els viatges llargs en tren i sabia per les converses amb Von Ribbentrop que Franco podia resultar una persona complicada. Només veure’s es varen donar la mà i varen passar revista al batalló d’honor, Ehrenkompanie, que va presentar armes. Juntament amb la guàrdia d’honor hi havia Wilhelm Keitel i Walther von Brauchitsch. Després de l’estricte protocol es varen reunir en el luxós vagó restaurant de l’Amerika amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer, el ministre Von Ribbentrop, i l’intèrpret Paul Schmidt.

Al principi de la reunió Hitler va intentar intimidar a Franco afirmant-li que Alemanya sortiria guanyadora de la guerra i es va definir a ell mateix com l’amo d’Europa. En preguntar-li què li semblava el poder alemany amb 230 divisions, Franco va respondre preguntant si estaven armades les divisions, resposta que va deixar de pedra a Hitler. Llavors, el dictador alemany li va demanar entrar a la guerra a partir de començaments de gener de 1941 i, a canvi, li prometia que les tropes alemanyes conqueririen el 10 de gener de 1941 Gibraltar i li va assegurar que li entregarien a Espanya. Assegut a l’altra banda de la butaca, Franco li va agrair el seu suport en la Guerra Civil espanyola i li va explicar que volia ser aliat amb Alemanya, però que les seves dificultats no li permetien entrar a la guerra, sobretot per la difícil situació econòmica que vivia el país i per l’opinió pública espanyola. Hitler el va intentar convèncer dient-li que Espanya tenia que entrar a la guerra al costat d’Alemanya i li va prometre que si ho feia estaria disposat a cedir-li una petita recompensa territorial. Però Franco volia negociar una recompensa molt més gran de la que li oferia Hitler, volia ocupar tot el Marroc i, inclús, la rectificació de la frontera pirinenca per tal de que Espanya incorporés en el seu territori el Rosselló, que havia passat a França després del Tractat dels Pirineus de 1659. En veure que no tenia els resultats pensats, Hitler es va anar posant nerviós, fins al punt que es va aixecar de la cadira per dir-li que era inútil discutir i li va explicar que no li podria prometre res fins que no discutís les qüestions territorials en la reunió de l’endemà amb el mariscal Philippe Pétain. En intuir que no hi hauria acord, tot i que varen acordar firmar un tractat que determinaria les condicions d’armament que permetria a Espanya entrar en guerra, a les sis de la tarda es va donar per acabada la primera reunió.

Després de la reunió, Ramón Serrano Suñer estava enfurismat perquè trobava intolerable l’oferta de Hitler, ja que creia que si entraven a la guerra Espanya hi entraria a canvi de res. A dos quarts de set, Serrano Súñer i Von Ribbentrop es varen reunir abans de que ho tornessin a fer els dos dictadors per preparar un pacte que haurien d’aprovar els dos líders i per intentar acostar posicions i arreglar les diferències que havien tingut. Súñer li va explicar que Franco no havia entès algunes coses i que tenia por que els britànics el poguessin atacar. Von Ribbentrop li va contestar que si Espanya entrava en el Pacte Tripartit els tres països ajudarien a Espanya.

A les vuit del vespre, Hitler i Franco es varen tornar a reunir per sopar i varen fer un col·loqui de dues hores on varen parlar de batalles de la Primera Guerra Mundial, però no varen acostar posicions. Al mateix temps, el general Moscardó es va reunir amb Keitel i Von Brauchitsch. Keitel va parlar breument amb Hitler, que li va dir que estava molt decebut amb l’actitud dels espanyols, sobretot de Serrano Súñer, i li va confessar que volia trencar les relacions amb els espanyols allí mateix.  

A les deu es varen tornar a reunir en el mateix vagó on s’havien entrevistat a la tarda per tornar a parlar de la possible entrada d’Espanya a la guerra. Els dos líders varen tornar a insistir en els seus punts de vista; Franco volia una recompensa territorial més gran per l’entrada d’Espanya a la guerra, i Hitler li va tornar a dir que primer n’havia de parlar amb els francesos. Al final, Franco, en veure que Hitler no cedia, va dir-li que ho sentia molt però que no podia entrar a la guerra i va exclamar que ja ha havia fet molt ocupant el Tànger. Enfadat davant d’aquella afirmació, Hitler li va dir que aquella acció no era la que necessitava Alemanya. A les dotze es va donar per acabada la reunió i Franco i Serrano Súñer varen baixar del vagó. El dictador espanyol es va esperar davant del tren de Hitler per acomiadar-se’n, però el tren va arrancar de manera brusca, que de ben poc va fer caure al dictador espanyol. Va tenir sort de tenir just darrere el general José Moscardó que el va aguantar. A continuació, Franco i la seva delegació varen pujar al seu tren i es varen dirigir cap a San Sebastià, on l’ambaixador espanyol a Alemanya, José Finat i Escrivà de Romaní, varen intentar convèncer al dictador perquè certifiquessin l’entrada d’Espanya a la guerra. Franco s’hi va negar. Mentre es dirigia cap a Montoire a Hitler se’l va sentir remugar:

No hi ha res a fer amb aquest tipus. 

Abans de marxar, Von Ribbentrop i Serrano Súñer es varen tornar a entrevistar a soles, però tampoc varen arribar a cap acord. Finalment, Von Ribbentrop va demanar en els espanyols que li presentessin un escrit amb les seves condicions a les vuit del matí del dia següent per ensenyar-li al mariscal Pétain a Montoire.  Després d’aquesta entrevista es va firmar un protocol secret en que Espanya va entrar a l’Eix i els espanyols varen declarar que estarien disposats a entrar en el Pacte Tripartit a canvi de Gibraltar i de diversos territoris d’Àfrica. Posteriorment, Hitler va afirmar-li en el dictador Benito Mussolini que abans de tornar amb negociar amb Franco preferia que li traguessin una mola.

En el Reich:

A França: 

A París, Pierre Laval, que havia tornat a la capital francesa la nit anterior després de reunir-se amb Hitler i Von Ribbentrop, va comunicar per telegrama que arribaria per la tarda a Vichy per reunir-se amb el Consell. Per la seva part, Pétain, que ja sabia que Laval s’havia reunit amb Hitler, no es va mostrar ofès perquè Hitler no s’hagués reunit abans amb ell que amb un dels seus ministres. A un quart de sis de la tarda, quan Laval feia una hora que havia tornat a Vichy, es va reunir el Consell de ministres on, abans, Pétain havia dit en el cap del gabinet, Moulin de La Barthète, que Hitler el rebria l’endemà i que el dictador alemany estava pensant en dominar la seva victòria i que volia proporcionar a França una oportunitat de sortir de la seva derrota. Pétain encara no sabia ni l’hora ni el lloc on es reunirien. Quan va acabar la reunió varen anar a sopar i llavors el conseller Achenbach, de la legació de París, els va dir que li acabaven de comunicar per telèfon que l’entrevista es celebraria el dia següent en alguna part al nord del Loire. Durant el sopar es va decidir que Laval acompanyaria al mariscal Pétain, que estava molt nerviós. Estava tan inquiet que fins i tot va pensar en retardar l’entrevista, però Laval li va dir que si ho feia Hitler se sentiria ofès amb ell.

---

Aquell dia varen continuar, com el dia anterior la deportació de jueus, un total de 6.504, de Baden i el Saarpfalz a Vichy per ordres de Hitler. Els alemanys volien expulsar com fos els jueus d’Alemanya.

A Alemanya:

Gerda Bormann va portar al món el seu vuitè fill, Gerda Bormann.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen anunciar pels altaveus que quedaven excloses del gueto els carrers Walicow i Ceglana. 

A Espanya:

A Barcelona, a l’aeroport del Prat va aterrar l’avió del cap de les SS, Heinrich Himmler, que s’allotjaria a l’Hotel Ritz de la capital catalana. A la tarda, Himmler es va dirigir a Montserrat perquè estava interessat en trobar informació del Montsalvat wagnerià i del Sant Grial.

A Montserrat, Himmler va agafar com a guia el monjo Andreu Ripoll, nebot del poeta català Joan Maragall i intern en la residència geriàtrica Can Torres d’Alella de Barcelona, perquè sabia parlar alemany. Mentre passejava pel monestir va demanar que li deixessin veure la documentació sobre la llegenda del Parsifal, però no hi havia res d’allò en el monestir. Després va visitar el Museu Bíblic, on Himmler va afirmar que no creia que la data que li havia dit el monjo sobre la reproducció del Temple de Jerusalem fos certa. Per acabar la visitar es varen dirigir a la basílica, però Himmler no va entrar-hi perquè va preferir fumar-se una cigarreta. Andreu Ripoll va relatar aquesta visita a la periodista Montserrat Rico. 

Un cop va tornar cap a Barcelona, Himmler va visitar el carrer Vallmajor, on va visitar l’església del carrer que el 1938, durant la Guerra Civil, una txecà hi havia instal·lat una presó per torturar a trotskistes i anarquistes. Himmler no va dubtar en deixar-s’hi fotografiar davant d’aquell símbol del terror comunista. Després va anar a un sopar a l’Ajuntament de la ciutat. Quan va tornar al seu Hotel es va perdre una maleta de l’equipatge del cap de les SS.

A Itàlia:

A Roma, l’ambaixador grec va advertir en el seu govern que esperessin una invasió italiana entre el 25 i el 26 d’octubre. En rebre l’avís, els grecs es varen mobilitzar.