Dilluns:

L’ocupació italiana de Grècia:

A les tres de la matinada, dia de l’aniversari de la Marxa sobre Roma, les tropes italianes, amb 10 divisions, van creuar l’ocupada Albània i es varen dirigir cap a Macedònia i el Regne de l’Epir amb l’objectiu d’envair Grècia. La invasió a Grècia va ser liderada pel general Sebastiano Visconti Prasca. Ràpidament es varen fer amb el control d’un cap de pont sobre el riu Kalamas, mentre la 3º Divisió marxava cap al pas de Metsovo, a les muntanyes dels Pindos.

Tot i que Benito Mussolini s’havia de reunir amb Adolf Hitler aquell mateix dia, no li va comentar el seu pla prèviament, de la mateixa manera que Hitler no li havia comentat el 4 d’octubre de 1940 que pensava intervenir a Romania. Quan Hitler va saber que els italians estaven envaint Grècia es va enfadar molt de que no l’haguessin informat.

---

A Atenes, a les tres de la matinada, a la mateixa hora que les tropes italianes es dirigien a Grècia, l’ambaixador italià Emanuele Grazzi va entregar un ultimàtum al general i president del Consell de Ministres grec Ioannis Metaxas a la casa del president en el suburbi atenenc de Cefisia. Els grecs ja no hi tenien temps per donar una resposta. En el preàmbul de l’ultimàtum es mencionaven violacions de neutralitat i provocacions per part del govern grec com permetre al servei secret britànic operar en terres gregues. Per aquests fets, els italians reclamaven la cessió immediata d’algunes bases estratègiques per “tornar Grècia a la neutralitat”, sinó amenaçaven d’atacar a les sis del matí en punt. Quan Metaxas, cansat per culpa del càncer que patia, li va preguntar a Grazzi de quines bases es tractaven, l’ambaixador no li va saber respondre perquè ni tant sols ho sabia. El rei Jordi II va rebutjar a accedir a l’ultimàtum i va invocar la garantia donada per la Gran Bretanya al seu país en cas d’agressió. A les sis del matí, les tropes italianes varen creuar la frontera, però el terreny muntanyós i l’absència de mapes varen espatllar la invasió tal hi com estava prevista. A més, el clima hivernal va limitar el suport aeri, i milers de soldats moriren dies més tard de fred perquè no portaven els equips adequats. Per la seva part, les forces gregues, a les ordres del general Alexander Papagos, el comandant en cap, varen oferir una forta resistència.

La reunió entre Hitler i Mussolini:

A Verona, quan els trens Amerika i Heinrich varen aturar-se un moment a l’estació de la ciutat, Hitler va ser informat de que els italians havien començat la seva invasió a Grècia aquella matinada. A les deu del matí varen arribar a l’estació de Florència, que estava molt adornada per l’ocasió, i Hitler i Mussolini es varen reunir en el Palazzo Vecchio amb la presència dels seus ministres d’Exteriors Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano per parlar de la guerra i de la possible entrada d’Espanya al conflicte. Al mateix temps, Wilhelm Keitel es va reunir amb el seu agregat militar i amb el general italià Gandin, cap de la divisió d’operacions de l’Estat Major italià. 

Mussolini va informar a Hitler de que aquella matinada les seves tropes havien creuat victoriosament la frontera entre Grècia i Albània i que Itàlia s’havia posat en marxa. El dictador italià els va llegir, en presència de Keitel en aquell moment, el missatge que l’hi havia acabat d’arribar d’Albània. Sense voler parlar d’aquell tema que tant el disgustava, Hitler li va explicar com havia anat l’entrevista amb Philippe Pétain el 24 d’octubre, i li va confessar que en algun moment havia pensat que Pétain mantenia enllaços amb Charles de Gaulle, però que tot i que estava segur que no existien, li va explicar que estava convençut de que França mai seria una amiga de l’Eix i que algun dia es tornaria a aliar amb la Gran Bretanya. A continuació, els va explicar que les negociacions amb Espanya no havien anat bé i que veia al dictador Francisco Franco com un home de baixa talla política i un mal organitzador que exigia unes reivindicacions exagerades per entrar al conflicte. Com a contrapartida, els va dir que estaven pactant amb els espanyols un Protocol Secret perquè s’adherissin al Pacte Tripartit. El dictador italià li va respondre que estava d’acord amb la seva opinió sobre el dictador espanyol, i li va dir que havien de fer els impossibles per l’adhesió secreta d’Espanya. Al final varen acordar celebrar una reunió amb Franco a Florència. Llavors, el dictador alemany li va parlar de la desconfiança mútua que existia entre ell i Iosif Stalin. Tot i això, li va comentar que Viatxeslav Mólotov viatjaria al cap de pocs dies a Berlín i que tenia la intenció de fer-li veure que la Unió Soviètica havia d’atacar a l’Índia per tal de desviar les tropes soviètiques a l’altra banda de les fronteres del Reich. Aquella idea era del ministre Von Ribbentrop i formava part del seu pla per establir les esferes d’influència d’Alemanya, Itàlia, Japó i la Unió Soviètica. Un cop acabada la reunió, a les sis de la tarda, Hitler i Mussolini es varen acomiadar a l’estació central. Mentre s’acomiadaven, una multitud de de florentins els varen aclamar.

Un cop al tren, Keitel va demanar en el seu agregat militar que enviés telegrames diaris sobre la guerra en el teatre d’operacions a Grècia. Hitler en aquells moments es va mostrar furiós per la nova aventura italiana i vociferava que no entenia per què Mussolini no havia atacat abans a Malta o a Creta. El traductor Paul Schmidt va confirmar que Hitler estava de pèssim humor després de la seva trobada amb Mussolini.

En el Reich:

A Bèlgica:

El govern militar alemany va publicar un Statut des juif, similar al francès i l’holandès, que obligava en els jueus a inscriure’s davant les autoritats. També es varen marcar les seves targetes d’identitat, es va fer una llista dels negocis jueus i es va acomiadar als funcionaris jueus, a més de que varen ser expulsats de les professions jurídiques i del periodisme.  

En la Batalla d’Anglaterra:

Més de 450 avions alemanys varen atacar objectius estratègics en tot el sud d’Anglaterra: Tot i que 28 aparells alemanys varen ser abatuts, els alemanys varen causar danys considerables. A Londres varen morir 50 persones que es refugiaven sota d’un arc de ferrocarril a Croydon i 18 a la cripta d’una església a Southwark. Els britànics varen perdre més de 7 caces. 

En els Estats Units:

A la nit, l’ambaixador Joseph Kennedy va parlar durant 114 minuts per les emissores de ràdio de la Columbia Boradcasting Netwok per demanar el vot en les següents eleccions per al president Franklin Delano Roosevelt. Kennedy es va pagar de la seva butxaca l’emissió i al final va deixar anar el famós fragment sobre els ostatges de la fortuna.