Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, Adolf Hitler va comunicar en una conferència amb els generals Franz Halder, Walter von Brauchitsch, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, que havien de fer tot el necessari per tal d’estar a punt per la confrontació definitiva. Es referia a la futura Operació Barba-roja. En quan a la invasió italiana de Grècia, Hitler la va qualificar de deplorable equivocació que podria comprometre greument la posició d’Alemanya en els Balcans. Per aquest fet va donar l’ordre d’establir immediatament un pla d’invasió de Grècia, via Bulgària, per una força armada de com a mínim 10 divisions que serien enviades primer a Romania. Aquesta ordre es convertiria en la Directriu número 18, que continuava tenint com a principal objectiu la destrucció de la potència britànica en el Mediterrani Occidental. El dictador va afirmar que Gibraltar seria conquerit i l’Estret bloquejat i s’impediria que els britànics posessin un peu en un altre punt de la península Ibèrica o de les illes de l’Atlàntic. Des d’aquest punt de partida, França podria estendre la seva participació plena en el combat contra Gran Bretanya.  

---

Rudolf Hess va escriure-li una carta a la seva esposa Ilse Hess per advertir-la de que estava fermament convençut de fer un viatge en els següents dies perquè quan tornés seria coronat per l’èxit. Hess es referia el viatge a Escòcia que faria el 10 de maig de 1941. 

A Polònia:

Les SS varen detenir al líder del Consell Jueu del gueto de Lódz, Adam Czerniaków, per haver criticat les pràctiques corruptes del decà Chaim Rumkowski

A la Gran Bretanya:

Aquell va ser el primer dia des de que havia començat la Batalla d’Anglaterra que no varen sonar les sirenes alertant a la població que venien avions de la Luftwaffe.

---

Winston Churchill va advertir al seu Gabinet de Guerra de que si Grècia era esclafada es diria que havien deixat de banda a un petit aliat més.

A Irlanda:

A l’oest del país va continuar l’atac del dia anterior d’un submarí alemany contra dos creuers auxiliars britànics, el Laurentic i el Patroclus. A les 0:02 de la matinada, els alemanys varen llançar un torpede contra el Patroclus, que estava parat, i varen tocar de ple a proa. Els mariners, en veure la gravetat dels danys, varen llançar d’immediat els bots al mar. A les 0:22, els alemanys varen llançar un segon torpede contra el Patroclus, ara a 1.200 metres, i, aquest cop, varen tocar popa. A les 0:44 varen llançar un tercer torpede a 950 metres que va impactar sota el pont i, mentre l’embarcació començava a enfonsar-se, els alemanys li llançaven projectils de canons. A les 0:58, els alemanys varen disparar quatre cops més amb projectils de 88 mil·límetres a 100 metres, però es varen tenir que allunyar perquè el Patroclus va replicar amb projectils. A la 1:18, els alemanys varen tornar a llançar-li quatre torpedes que varen impactar sota el pal de proa. Llavors, els alemanys es varen dirigir cap a una tercera embarcació, el Casanare, que a les 2:15 varen enfonsar. A les 4:53, els alemanys varen donar un segon cop de gràcia contra el Laurentic a 1.400 metres i l’embarcació es va enfonsar de popa en uns minuts. A les 5:16 varen llançar un cinquè torpede contra el Patroclus que va impactar a la cala de proa i deu minuts més tard varen llançar un sisè torpede que va impactar a les màquines. Llavors, l’embarcació es va trencar per darrere del pal de proa i es va enfonsar ràpidament per la popa. La proa es va submergir amb més lentitud. A les 11:18, el submarí alemany va submergir després de que arribés un avió i li llancés una bomba, i no va tornar a la superfície fins a les 14:03. Per aquella operació se li va concedir en el capità Kretschmer la Creu de Ferro amb fulles de roure.

A Grècia:

Les forces gregues varen contraatacar a les forces italianes i varen començar a fer retrocedir els italians en el seu punt de partida.